A la Parròquia de Sant Roc d’Oliva tornaran el toc manual de Campanes a càrrec dels Mestres Campaners

– Parròquia de Sant Roc d’Oliva, tocs manuals de campanes per a la missa en honor al Santissim Crist de Sant Roc

El campanar i les campanes de Sant Roc d’Oliva.

En el segle XIX es va prendre la decisió de construir un nou temple. Es van desmuntar les parts danyades de l’església antiga i van començar les obres de la nova, que van concloure en 1886. Posteriorment (1958-60), es va alçar la torre del campanar 5,2 metres més a càrrec de l’arquitecte municipal Luis Sancho Coloma.

La part inferior del campanar està lluïda i policromada, mentre que la superior (corresponent a l’ampliació de 1960) és de rajola.
En el campanar de Sant Roc d’Oliva, trobem un conjunt de cinc campanes electrificades que oscil·len els seus bronzes entre els 50 i els 970 kg i de menor a major són; Santa Irene de 1960, Asunción de 1960, San Miguel de 1991 (refosa de l’anterior de 1960), Inmaculada de 1960 i San José de 1960.

Les quatre campanes de 1960 van ser foses per Roses d’Atzeneta d’Albaida, mentre que la de 1991 és de Salvador Manclús.

Aquesta torre disposa d’un conjunt de campanes suficients per a realitzar qualsevol classe de tocs, ja que a partir de cinc campanes ja és un numere important, igual que a Santa Maria la Major.

Els tocs per a la celebració de la Santa Missa

Les campanes són les encarregades de marcar els moments puntuals de l’Eucaristia, des de l’inici fins al final, per a així realçar amb més solemnitat l’Eucaristia o altres actes o ben sagrats o civils. Aquests instruments musicals són utilitzats per a mantindre una certa comunicació, a més d’acompanyar.

Els tocs seran dividits en dues parts. La primera part seran tocs per a l’Eucaristia. Mitja hora abans (11.30 – 11.45 – 11.55) es realitzaren tres voltejos generals, posteriorment en el moment de la Consagració del Pa i el Vi sonarà solitària la campana major i al final de la missa un altre volteig general. Aquests voltejos tindran una execució diferent, és a dir, les campanes aniran alçant-se mitjançant impulsos i voltejant.

La segona part serà en finalitzar la missa. Realitzarem els voltejos a l’estil de la ciutat de València, és a dir, les campanes es preparen deixant-les invertides i en finalitzar el toc es deixen caure, la qual cosa en la majoria de llocs és toc de difunts, a València significa que ha acabat la festa, i apagant-se la seua veu lentament, realitzant un murmuri.

Aquest volteig a la ciutat de València és el “Vol de festa gran”, sent una altra manera tradicional de “fer festa” els valencians i aquesta repartida en mitja hora, però s’abreujara al cap de 15 minuts aproximadament.

Aquest volteig té un discurs lineal estricte, tot i que en cadascuna de les parts els campaners s’allarguen més o menys segons la inspiració.

– Batallades (Toc previ d’oració)
• Alça de les campanes (preparació)
• Primera parada (voltegen totes les campanes de menor a major)
• Nadala (voltege campanes menors amb la major, indicant que és festa major)
• Desfeta de la major (volteig de la major sola, realçant la classe de festa)
• Segona parada, passà de fira i pianos (les campanes alternen i a l’uníson)
• Tercera parada (voltegen totes les campanes)
• Deixar caure (les campanes tornen a la seua posició original)
• Animes (senyal amb la qual s’acaba el toc i el dia, resant pels nostres difunts)

El Mestres Campaners han assenyalat «agraïm a D, Javier Catalá la confiança posada en Mestres Campaners, esperant que siga del grat de tots, ja que així ho fem. També animem a veure si amb aquest gest, s’anima al poble d’Oliva, al fet que en un futur no gaire llunyà, es procedisca a la restauració de les campanes, instal·lant jous de fusta, que permeten una millora tant estètica com de seguretat.

Mestres Campaners

És una associació cultural fundada en la Parròquia de Sant Valero de Ruzafa de València, dedicada a la recuperació del toc manual de campanes. Els seus membres toquen actualment durant l’any en les Parròquies de la ciutat de València com a Santa Mónica, Sant Esteban, Sant Sebastian i Sant Martí. En la mateixa ciutat han participat en altres temples com a Santa Catalina, Sant Tomàs, Sant Valero o Capitania General, per a les grans festes de la ciutat.

Els socis a més del toc manual, es van formant en l’aprenentatge dels tocs i l’estudi de les campanes. També participem col·laborant en restauracions. L’últim gran projecte que estan duent a terme és el de la restitució del joc perdut de les campanes angleses de la torre de Santa
Catalina.

El nom de Mestres Campaners vol retre homenatge a campaners desapareguts de la ciutat com els germans Pla; Enrique i PacoFrancisco Mas Gadea, Vicent Belenguer Sanmarino i Enrique Martin Diego (ultime campaner tradicional de València fins a 1990).

Corria l’any 1989 quan es va inscriure l’Associació Mestres Campaners, va ser tota una novetat de donar legalitat a una tradició valenciana poc cuidada i pràcticament en vies d’extinció.

Et Pot Interessar