El regidor de Responsabilitat Social i Polítiques amb la Ciutadania, Nahuel González, i la presidenta de Diagnosticats de Fibromiàlgia i la Síndrome de fatiga Crònica de Gandia i la Safor, DIFFAC.Gandia, Victoria Reig, han presentat els actes programats per l’associació a Gandia mb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Sídrome de Fatiga Crònica-EM.
Així, el dimarts, 10 de maig hi haurà una taula informativa que es disposarà al Passeig de les Germanies, al costat del mercat de Roís de Corella.
El dijous, 12 de maig a les 18.30 h, a Foment d’AIC tindrà lloc una conferència-col•loqui a càrrec de Santo Rull Segura, doctor en Medicina i especialista en Medicina interna, Cap del Departament de Medicina de l’hospital Francesc de Borja entre 1992 i 2009 i Patricia Almiñana González, psicòloga General Sanitària, especialista en Psicologia i Salut. El títol serà: “Abordatge mèdic i psicològic de la Fibromiàlgia i la Síndrome Crònica-Encefalomielitis Miàlgica”.
La Fibromiàlgia és una malaltia crònica, no mortal, de causa desconeguda, que se caracteritza per la presència de dolor múscul-esquelètic generalitzat, relacionat amb una sèrie de punts dolorosos específics que ajuden a la seua diagnosi. La Fibromiàlgia configura un grup important i heterogeni de pacients, que requereix un enfocament individualitzat i multidisciplinar.
Per la seua banda, la Síndrome de la Fatiga Crònica o Ecefalomielitis Miàlgica, és una malaltia que es caracteritza per un estat d’esgotament físic i mental, sense causa coneguda, de caràcter permanent i molt intens, que no disminueix amb el repòs i empitjora amb l’exercici. S’acompanya d’una sensació de malestar que s’inicia de forma sobtada i es perllonga durant més de sis mesos. La simptomatologia empitjora amb l’estrès físic o psíquic.
Tot i que la FM i la SFC-EM estan reconegudes com a malalties per totes les organitzacions mèdiques internacionals, inclosa l’OMS, el malalt no està suficientment reconegut per la societat, se li resta importància als seus símptomes o se’ls sol titllar de d’hipocondríacs, histèrics i, fins i tot, vagues. La incomprensió que pateixen els arriba de la família, de la societat i del mateix sistema sanitari ja que, a hores d’ara, molts metges consideren aquestes malalties com a inventades, imaginàries o, simplement no les consideren, no se les creuen.
Existeixen, per tant, molts casos no diagnosticats, sobretot entre els homes. Des de DIFFAC.Gandia també alerten que darrerament també estan apareguent casos entre les xiquetes i els xiquets.
