.
– La Càtedra Joan Noguera publica un estudi que radiografia la realitat social, econòmica i ambiental de la comarca, amb dades que alerten de les diferències entre homes i dones en les pensions i de la necessitat d’impulsar la reutilització de l’aigua depurada.
Gandia, redacció | 3 de novembre de 2026 | 10.44 h
La realitat social, econòmica i ambiental de Gandia i la Safor queda reflectida en tres àmbits fonamentals: les pensions, l’origen dels ingressos de la població i la gestió de les aigües residuals. Són les principals qüestions que aborda la setena Newsletter de l’Observatori Territorial de Gandia, elaborada per la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera, que aporta una radiografia actualitzada dels reptes que afronta la ciutat i el conjunt de la comarca.
La nova publicació trimestral combina estadístiques oficials, comparacions territorials i anàlisis evolutives amb l’objectiu de proporcionar informació rigorosa que contribuïsca a millorar la planificació i l’adopció de polítiques públiques.
Les dones continuen concentrant les pensions més baixes
Un dels aspectes més destacats de l’informe és la desigualtat existent en les pensions contributives. Segons les dades del segon trimestre de 2026, Gandia compta amb 15.546 pensions i 13.975 persones pensionistes. Les prestacions de jubilació representen el 61,34 % del total, mentre que les de viduïtat suposen el 23,33 %.
L’estudi evidencia importants diferències entre homes i dones. Elles concentren el 90,6 % de les pensions de viduïtat i, a més, les seues pensions de jubilació es troben en major proporció en els trams de quantia més baixos, una situació que reflecteix les desigualtats acumulades durant la vida laboral i les trajectòries de cotització.
Pel que fa als imports, la pensió mitjana mensual de jubilació a Gandia se situa en 1.428,91 euros, mentre que la de viduïtat arriba als 906,53 euros. Unes xifres que posen sobre la taula els desafiaments de l’envelliment demogràfic i la protecció social.
Els salaris representen el 57,2 % de la renda bruta a Gandia
El segon estudi analitza d’on provenen els ingressos de la població de Gandia i dels municipis de la Safor, a partir de les dades de 2023 de l’Atles de distribució de la renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Els salaris constitueixen la principal font d’ingressos a Gandia, amb el 57,2 % de la renda bruta. Les pensions representen el 21,1 %, mentre que altres ingressos aporten el 13 %.
La comparació amb la resta de municipis de la comarca revela que Gandia presenta un pes salarial inferior al de bona part de la Safor, però una major aportació d’altres fonts de renda, entre les quals es troben els rendiments del capital, els lloguers i els ingressos procedents d’activitats econòmiques.
L’evolució entre 2015 i 2023 mostra que els salaris han guanyat pes en l’estructura d’ingressos de Gandia, encara que en menor mesura que en el conjunt comarcal. Per contra, les pensions i les prestacions per desocupació han perdut pes relatiu, mentre que altres prestacions han incrementat la seua aportació.
22 depuradores i un repte pendent: reutilitzar l’aigua tractada
La gestió de l’aigua constitueix el tercer gran eix de la publicació. La Safor disposa de 22 estacions depuradores gestionades per l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR), amb una capacitat conjunta de 405.966 habitants equivalents.
Tot i que aquestes infraestructures arrepleguen pràcticament el 100 % de la contaminació generada pels nuclis urbans, l’informe alerta de problemes de capacitat en determinades instal·lacions, especialment durant els períodes de major activitat turística i poblacional.
El volum d’aigües residuals tractades ha passat de 16,95 hectòmetres cúbics el 2016 a 20,21 el 2025, un increment del 19,2 %. Aquest augment posa de manifest la pressió creixent sobre les infraestructures de sanejament.
Un dels aspectes més preocupants és la reduïda reutilització de l’aigua depurada. En el sistema Gandia-la Safor, l’aigua tractada s’aboca a la mar, malgrat les necessitats hídriques del territori per al regadiu, els aqüífers i el manteniment dels cabals ecològics.
Per això, l’estudi planteja la necessitat d’impulsar tractaments addicionals que permeten aprofitar de nou l’aigua, renovar les instal·lacions amb problemes de capacitat, millorar la gestió de les aigües pluvials i reduir el consum energètic de les depuradores.
Informació per a planificar el futur de la Safor
Amb aquesta setena edició, la Càtedra Joan Noguera reforça el paper de l’Observatori Territorial de Gandia com a instrument d’investigació, anàlisi i divulgació sobre l’evolució de la ciutat i el seu entorn.
Els tres estudis coincideixen en la importància de disposar de dades actualitzades per a identificar desigualtats, anticipar necessitats i afrontar qüestions estratègiques com la sostenibilitat de les pensions, l’estructura econòmica de la població i l’aprofitament dels recursos hídrics.
La publicació s’adreça a les administracions públiques, les associacions, les entitats socials i econòmiques i la ciutadania interessada en conéixer millor la realitat de Gandia i la Safor.
La Càtedra manté així el seu compromís amb la investigació aplicada i la transferència de coneixement com a eines fonamentals per a construir un territori més equilibrat, preparat i sostenible.
