LA GUÀRDIA CIVIL BUSCA ALS CINC AUTORS DE L’ATRACAMENT A UN SALÓ DE JOCS A OLIVA

LA MAGISTRADA VEU ACREDITADA LA COMISSIÓ DE DELICTES A L’IVAM

Segons el parer de la instructora, fins ara resulta «indiciàriament» acreditada l’existència de fets delictius comesos en el si de l’administració de l’IVAM –tant en l’adquisició d’obres d’art com en la contractació de publicacions– que haurien suposat un «evident perjuí» als fons públics amb els quals es gestionava el museu «pagant imports no justificats per obres d’art o per publicacions que resultava evident que no responien a este valor, amb un clar lucre a tercers».

A l’àmbit de les exposicions a l’estranger, destaca que és una partida de despesa que «al marge de no estar prevista entre les funcions de l’Institut, han suposat un desemborsament de quantitats de diners desorbitades no acomodant-se la seua actuació als principis d’eficàcia, eficiència i economia que han de presidir tota actuació pública». La jutge assenyala que la signatura de Ciscar calia per al desenvolupament d’estes mostres sense que cap dels seus predecessors en el càrrec haguera organitzat estos esdeveniments.

Juntament amb l’informe de la Intervenció, la magistrada cita que la Brigada Provincial de Policia Judicial també va apreciar irregularitats en la investigació i, després de les declaracions de treballadors en dependències policials, va ampliar l’anàlisi a les despeses en viatges de directius, treballadors i persones alienes a l’IVAM amb motiu de les exposicions relacionades amb ell i les despeses i gestió que afecten l’àmbit de les publicacions.

En el transport, des de la presa de possessió de Ciscar «s’imposa» que quan se sol·licitin pressupostos s’incloga a l’empresa investigada i que este transport no s’ajustava a començament d’eficiència i economia en desplaçar-se fora el material de muntatge i operaris en lloc de subcontractar en destí.

Alhora, imputa a l’exsubdirector general de Publicacions Norberto Martínez i al qual fora responsable de Gestió Interna Juan Bría que també va treballar en este departament que era en el qual majors irregularitats es van detectar. Respecte a la subdirectora Tècnic-Artística Raquel Gutiérrez va formar part de la Comissió d’Adquisició d’Obres, una àrea que, a títol indiciari ha estat on majors crebants econòmics es van cometre. Alhora, Gutiérrez ha demanat que no constaren queixes per escrit i va obligar a incloure en un catàleg un artista amic de Ciscar.

L’OFICINA COMARCAL DE L’IVAJ A GANDIA DEIXA DE PRESTAR SERVEI

Divendres passat, va ser l’últim dia que es va prestar el servei comarcal en les dependències del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Gandia, situada en Calle Tossal, número 8.

 

Per al portaveu del Grup Municipal Popular, Víctor Soler, «els joves de Gandia, es queden sense Oficina de l’IVAJ. Tanquen serveis públics destinats als joves, deixant-los sense alternatives d’oci, formatives o simplement un punt de suport i connexió amb l’administració local i autonòmica”.

ESCORCOLLEN LA SEU A VALÈNCIA D’ACUAMED EN RELACIÓ A UN NOU PRESUMPTE CAS DE CORRUPCIÓ

En este operatiu es preveu fer una dotzena de detencions, inclosos diversos empresaris. L’esmentada operació, que està sent coordinada per la Fiscalia Anticorrupció, s’ha anomenat ‘Operació frontino’, i està sent portada a terme pel Grup de Delictes Econòmics de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

Ara mateix està sent escorcollada la seu principal a Madrid i també instal·lacions a València, Alacant i a Múrcia i de moment hi ha dues persones detingudes. Es tracta del director general d’Acuamed i la directora d’Enginyeria i Construcció.

A més, està previst que es realitzen entorn d’una vintena d’entrades i escorcolls en propietats.

62 PERSONES ACUMULEN MÉS RIQUESA QUE LA MEITAT DE LA HUMANITAT

L’informe ‘Una economia al servici de l’1%’ recull les creixents diferències entre una minoria privilegiada i la majoria de la població del planeta. La desigualtat extrema ha assolit cotes «insuportables», advertix l’organització, que crida a actuar sobre estes diferències «per a combatre amb èxit la pobresa».

Així, mentre el 50% de la nova riquesa generada des de començaments de segle ha anat a parar a les butxaques de l’1% privilegiat, la meitat més pobre del món a penes ha millorat. Només els ha arribat l’1% de l’increment total i, des del 2010, han perdut més d’un bilió de dòlars –un 41%–.

Oxfam advertix que la desigualtat econòmica debilita el creixement i la cohesió social en termes generals, però recorda que són els més pobres els qui patixen les seues conseqüències. En este sentit, apunta que, si la desigualtat no haguera augmentat entre 1900 i 2010, hauria 200 milions de persones més fora de la pobresa i la xifra podria arribar als 700 milions si estos col·lectius desafavorits s’hagueren beneficiat del creixement econòmic més que la part contrària.

Gairebé una tercera part de la fortuna dels africans més rics, al voltant de 500.000 milions de dòlars, es troben en paradisos fiscals, el que podria suposar als països d’este continent pèrdues anuals de 14.000 milions en concepte d’ingressos fiscals. Estos diners podria salvar la vida de quatre milions de nens i pagar els salaris de suficients professors per escolaritzar a tot el continent.

Els diners també establix les seues particulars diferències per gènere, fins i tot a la part més rica del món. Només nou de les 62 principals fortunes pertanyen a dones i únicament hi ha 24 presidentes en les companyies de la llista Fortune 500.

Les propostes d’Oxfam inclouen pagar als treballadors un salari digne que reduïsca les diferències amb els alts directius. Com a exemple, l’organització cita que el president de la principal empresa de tecnologia de la informació de l’Índia guanya 416 vegades més que un empleat mitjà.

L’ONG també insta fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones, així com a posar vedat a la capacitat d’influència dels grups de pressió. Alhora, proposa modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament i de fixació de preus de medicaments per a garantir l’accés de totes les persones a estos productes.

L’informe subratlla que «la desigualtat no és inevitable» ni «fruit de la casualitat», sinó el «resultat de decisions polítiques deliberades». «Ha arribat l’hora de rebutjar este model econòmic que sol funciona per a una minoria», reclama Oxfam.

ANTICORRUPCIÓ DEMANA QUATRE ANYS DE PRESÓ PER A RATO I SIS PER A BLESA

El fiscal Alejandro Luzón, que no atribuïx a cap dels processats el delicte d’administració deslleial, acusa un total de 66 exdirectius de Caja Madrid, per als que demana penes que oscil·len entre un i sis anys de presó. Entre 2003 i 2012, període en el qual els delictes no han prescrit, les despeses de les ‘targetes black’ van ascendir a un total de 12,03 milions d’euros.

A més, sol·licita que Blesa siga condemnat a pagar una indemnització de 9,3 milions d’euros per les despeses que va autoritzar entre gener del 2003 i gener del 2010 i que Rato abone 2,6 milions per la quantia dels càrrecs efectuats entre febrer del 2010 i maig de 2012.

Anticorrupció assenyala que Blesa va autoritzar personalment el lliurament dels plàstics i va fixar el límit de despesa mentre va ocupar la presidència de Caja Madrid, entre l’11 de setembre de 1996 i el 28 de gener del 2010. El seu número dos, Ildefonso Sánchez Barcoj, es va encarregar «materialment», a través de les seues secretàries, de donar les indicacions corresponents al departament de targetes per a l’emissió i cancel·lació de les mateixes i les eventuals modificacions dels seus límits.

Així, segons Anticorrupció, «es va consagrar una sort de sistema retributiu que no tenia tota empara legal, previsió estatutària, suport en els corresponents contractes mercantils o de treball o suport en acords formalitzats o decisions adoptades pels òrgans d’administració de Caja Madrid».

A més, el fiscal Luzón assenyala que Caja Madrid mai va practicar la retenció fiscal corresponent d’estes retribucions, que va carregar en dos comptes, una corresponent als «despeses dels òrgans de govern» i una altra a la dels «crebants» provocats per «fraus, negiglències i errors interns». Els beneficiaris tampoc van tindre mai que presentar justificació documental que acreditara les despeses.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció demana les majors penes per a Miguel Blesa, que va gastar 436.688 euros amb la seua targeta opaca i s’enfronta amb sis anys de presó; i Rodrigo Rato, que podria ser condemnat a quatre anys i mig pel desemborsament de 99.054 euros.

Anticorrupció també reclama tres anys de presó per a l’exsecretari d’Estat José Manuel Fernández Norniella (185.226) i dos anys i mig per a Luis Blasco (51.580), els consellers proposats pel PP Pablo Abejas (246.715), Miguel Ángel Araujo (212.896), Antonio Cámara (177.891), María Carmen Cafranga (175.091), Javier de Miguel (172.752), Cándido Cerón (79.248), Fernando Serrano (78.592), José María Buenaventura (62.932) i Beltrán Gutiérrez (58.022); els del PSOE Àngel Eugenio Gómez del Pulgar (149.490), Francisco José Pérez Fernández (122.615), José Acosta (62.460); els d’IU Rubén Cruz (233.763), Juan Gómez Castañeda (128.000); el nomenat a proposta de CCOO Antonio Rey de Viñas (191.495); els representants d’UGT Miguel Ángel Abejón (109.182), Rafael Eduardo Torres Posada (82.381), així com el representant de la patronal CEIM Alejandro Couceiro (70.160).

També demana dos anys per a la consellera del PSOE María Enedina Álvarez Gayol (47.012) i l’exsecretari general d’UGT-Madrid José Ricardo Martínez (44.154); mentre que sol·licita un any i mig per a l’exconseller socialista Virgilio Zapatero (35.988) i els integrants de la patronal Arturo Fernández (37.326) i Francisco Javier López Madrid, de CEIM (34.807).

Les menors penes, d’un any de presó, sol·licita que siguen imposades sobre Luis Gabarda (139.707) i els representants del PP Juan Emilio Iranzo (46.848), Miguel Corsini (46.648) i i Jorge Rábago (8.041).

EL GOVERN PREMIA LES BONES PRÀCTIQUES DE BELLREGUARD CONTRA LA VIOLÈCIA MASCLISTA

Aquest premi és una iniciativa del departament que dirigeix Alfonso Alonso al costat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per a impulsar la lluita contra la violència de gènere, mitjançant la visibilització d’iniciatives i programes d’actuació locals.

En la primera categoria s’ha destacat l’organització de tallers i activitats culturals de l’Ajuntament d’Alcobendas, el projecte dedicat a la comunitat educativa de Casar de Càceres, i els tallers i jornades pedagògiques oferides per Baiona.

I finalment, en coordinació i detecció, Ortigueira ha rebut un premi pel seu Protocol Municipal de Coordinació Interinstitucional entre professionals de diferents camps, també el programa de la Policia Local d’Almonte i la creació de taules locals encarregades de coordinar a les institucions de Plasencia.

NOVES DETENCIONS EN RELACIÓ ALS AFERS DE SERAFÍN CASTELLANO

Aquesta operació està sent coordinada des del passat any pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Sagunt, encarregat d’aquest procedimentS, declarat secret.

Un altre dels arrestats va ser el llavors alcalde de Quartell, Francisco Huguet (PP), també empleat d’Avialsa, per suposadament haver lliurat diners a l’exconseller per a anar de caça; i un exregidor del PP en aquesta localitat, Emilio Máñez. Un altre detingut va ser José Miguel Taroncher, qui va rebre adjudicacions de Castellano en les Conselleries de Sanitat i Governació. També es van practicar diferents registres tant en el domicili de Castellano com en la seu de la conselleria o d’aquesta mercantil. Tots ells van quedar en llibertat provisional.

La Fiscalia va obrir aquesta recerca arran d’una denúncia interposada per l’exgerent d’Avialsa Francisco Alandí en la qual s’al·ludia a suposats regals efectuats per Huerta a Castellano relacionats amb caceres d’ànecs i perdius; i, per un altre, a gestions de l’exconseller per a afavorir al directiu.

Aquestes últimes perquisicions són les que han provocat les noves detencions i registres realitzats aquest dimecres, 13 de gener. Al costat d’aquesta peça, el mateix jutjat de València investiga una querella interposada per Avialsa contra Francisco Alandí per estafa.

EL MERCAT IMMOBILIARI ES REACTIVA AMB UN INCREMENT DEL 20% EN LES OPERACIONS

A nivell nacional, la compravenda d’habitatges va augmentar un 13,7% el mes de novembre passat respecte al mateix mes de l’any anterior, fins a un total de 28.733 operacions. L’avanç interanual de novembre és 11 punts superior a l’experimentat en octubre, quan la compravenda d’habitatges només va créixer un 2,7%.

Amb el repunt de novembre, la compravenda d’habitatges encadena a Espanya 15 mesos consecutius d’alces interanuals, a causa d’exclusivament a l’augment en un 30,5% de les operacions sobre habitatges usats, fins a sumar 23.129 transaccions, ja que la compravenda de pisos nous s’ha reduït un 25,7% respecte a novembre de 2014, amb 5.604 operacions.

Atenent només a les dades mensuals (novembre de 2015 sobre octubre del mateix any), la compravenda d’habitatges es va incrementar un 5,3%, el seu més repunt en este mes des de 2011.

El novembre de 2015, el major nombre de compravendes d’habitatges per cada 100.000 habitants es va donar a Comunitat Valenciana (111) i Balears (105).

En valors relatius, les regions on més es va incrementar en taxa interanual la compravenda d’habitatges van ser La Rioja (+52,6%) i Cantàbria (+43,5%). Els únics descensos van correspondre a Navarra (-24,3%) i Galícia (-8,7%).

Sumant les finques rústiques i les urbanes (habitatges i altres immobles de naturalesa urbana), les finques transmeses el mes de novembre passat van arribar a les 134.180, xifra un 7,1% superior a la del mateix mes de 2014.

Segons les dades de l’INE, el nombre de compravendes de finques rústiques va pujar un 1,3% el novembre de 2015 en taxa interanual, mentre que el de finques urbanes (en què s’inclouen els habitatges) va créixer un 11%.

La regió on més es van incrementar estes operacions van ser les illes Balears (+33,7 %), mentre que Astúries va registrar l’únic reculada, amb una caiguda del 6,4%.

UN DETINGUT A GANDIA PER AGREDIR A LA SEUA PARELLA I A L’HOME QUE VA INTERCEDIR

La baralla va tenir lloc aquest diumenge i els policies van ser alertats perquè es dirigiren a un habitatge de Gandia en el qual pel que sembla una persona havia amenaçat a una altra i li havia intentat clavar un ganivet, segons ha informat Prefectura en un comunicat.

A més, en observar aquesta situació un dels inquilins de l’edifici va intercedir entre tots dos i els va manifestar que no volia problemes a casa. En eixe moment, el sospitós va agafar un ganivet de 15 centímetres que tenia damunt de la tauleta i mentre cridava «te’l vaig a clavar», va intentar clavar-li-lo en l’abdomen, sense aconseguir-ho.

Page 32 of 35