Algunes qüestions clau sobre les vacunes per a la Covid-19

–  Què se sap hui dia de la seua eficàcia?, i de la seua seguretat?, quants milions de dosis ha adquirit Espanya?

Tractem d’aclarir algunes de les qüestions que estan sorgint aquests dies sobre les vacunes, OCU insta a més a les autoritats sanitàries que assumisquen el lideratge que els correspon i promoguen de forma decidida una política d’informació i transparència que buide dubtes i incerteses. 
I demana als ciutadans que eviten compartir informació no verificada que provinga de fonts dubtoses

Davant l’imminent inici de la campanya de vacunació, anunciada per al 27 de desembre per la Comissió Europea, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) tracta d’aclarir algunes de les principals qüestions que es plantegen sobre la seua efectivitat i seguretat mitjançant deu qüestions clau:

1. Què se sap sobre la seua eficàcia? Sembla molt elevada en la disminució de casos simptomàtics de la Covid-19, tant per a la vacuna de Pfizer com per a la de Moderna, a punt de ser aprovades.

2. Amb les presses, s’han saltat alguns passos per a desenvolupar-les més ràpid? No. És veritat que fins ara es tardaven uns 10 anys, però els ingents recursos econòmics i humans mobilitzats han permés avançar molt de pressa. A més, s’han abreujat els procediments per a l’autorització, al mateix temps que s’ha permés realitzar algunes fases de la investigació clínica en paral·lel.

3. Serveixen els assajos clínics per a detectar problemes de seguretat? Així és, permeten demostrar l’eficàcia i la seguretat d’una intervenció sanitària, siga una vacuna o qualsevol altre medicament.

4. I què passarà si apareixen problemes després, una vegada vacunats? L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris és l’encarregada de realitzar un seguiment posterior al nostre país. Si es detectara algun efecte advers greu, l’Agència Europea de Medicaments suspendria la seua comercialització en tota Europa.

5. Qui rebrà les primeres dosis? A Espanya seran els professionals de centres sociosanitaris, el personal sanitari de primera línia, les persones majors o discapacitades que visquen en residències i els grans dependents.

6. Hi haurà vacunes per a tots? S’està fent el possible perquè així siga. La Unió Europea ha pactat ja més de 1.300 milions de dosis per a tots els europeus amb diferents companyies disposades a fabricar-les en territori de la UE. A Espanya, en concret, la xifra de moment és d’uns 105 milions (algunes vacunes precisen dues dosis per persona).

7. Podem tornar a la nostra vida anterior després de vacunar-nos? No, almenys fins que s’aconseguisca la immunitat col·lectiva (o de ramat). Mentrestant serà necessari usar màscares, continuar llavant-se les mans, guardar la distància de seguretat, ventilar, etc.

OCU anima a consultar fonts oficials com la Comissió Europea, l’Organització Mundial de la Salut i, òbviament, el Ministeri de Sanitat. I en aquest sentit, demana a les autoritats sanitàries que assumisquen el lideratge que els correspon i promoguen de forma decidida una política d’informació i transparència que buide dubtes i incerteses.

Finalment, considera que les informacions no contrastades sobre l’eficàcia i els efectes adversos de les vacunes poden descoratjar el seu ús sense motiu. Per això demana als ciutadans que eviten compartir informació no verificada que provinga de fonts dubtoses.

Josep Matoses penja la bici i puja al kart

El xeraquer Josep Matoses ja no delectarà als afeccionats de ciclocròs amb les seues estupendes exhibicions sobre el fang amb cavallet inclòs per la seua decisió de penjar definitivament la bicicleta.

Matoses que ha aconseguit en diverses ocasions el challenge de ciclocròs com a campió autonòmic ha decidit deixar el món del ciclisme per la falta de motivació després de 10 anys competint a un nivell molt alt.

El de Xeraco ha perdut la motivació en un any en què la pandèmia de coronavirus ha suposat un colp per al món de l’esport per la suspensió de moltíssimes competicions i les poques que s’han pogut fer sempre han estat sota la incertesa de si es farien o no.

No obstant això Josep Matoses no abandonarà el món de l’esport i competirà la pròxima temporada en el campionat valencià de kàrting on hi ha un gran nivell respecte a altres autonomies.

La nova estructura del jove de Xeraco es dirà Matoses Racing i tindrà el kart preparat en els pròxims dies, i a més el monoplaça montarà un motor Subaru i comptarà amb la col·laboració de Motul i Rotax.

Cesar Heredero Iborra de BoxSafor Club Campió d’Espanya de Kick Boxing

– Cesar Heredero competeix en la modalitat de Kick Light, menys de 69 kg Sènior

L’esportista de La Safor va disputar la final amb el campió, durant més d’una dècada, d’aquesta modalitat. D’altra banda Monika Petrova va aconseguir la medalla de bronze en una semifinal molt ajustada amb Petrova va realitzar una gran faena ofensiva. Els esportistes van viatjar com a membres de la Selecció de la Comunitat Valenciana composta per 11 esportistes atesos pel cos tècnic de la federació amb el tècnic de La Safor José A. Núñez com a membre de l’esmentat cos tècnic.

Les tenistes infantils Carmen Lledo i Carmen Fernández jugaran la final del Torneig Joves Promeses David Ferrer

– Les tenistes infantils Carmen Lledo i Carmen Fernández pertanyen al Club de Tenis Gandia

La vallera Carme Lledo disputarà la final del torneig joves promeses David Ferrer en categoria infantil davant la seua companya Carmen Fernández en les pistes del Club de Tenis València.

Lledo accedeix a la final després de derrotar en la penúltima ronda a Martina Medina pel marcador de 2-6, 6-2 i (10-6) mentre que Fernández va donar la campanada després de véncer a la segona cap de sèrie Lorena Zamifirescu per 6-0, 6-7 i (10-6).

Precisament Fernández havia derrotat també a la gandiana Loles Carbo que partia com a quart cap de sèrie. Paradoxalment les dues Carmen entrenen amb Doro Martínez en les pistes del Club de Tenis Gandia, com igual ho va fer en els seus inicis David Ferrer abans de ser número tres del món.

En aquest mateix torneig però en categoria cadet, el gandià Paco Martí va perdre en semifinals en un partit molt intens, mentre que la vallera Paula Gascó en alevins va caure derrotada a les primeres rondes.

Cada vegada són més els centres educatius amb confinament d’aules

– El 98,7 % dels grups d’alumnes dels centres educatius conclou sense incidències la desena setmana del curs

– El 79,2 % dels centres educatius sostinguts amb fons públics ha impartit classes presencials amb normalitat en tots els grups d’alumnes

– S’han desconfinat 237 grups i 141 centres educatius tornen a tindre de nou tots els grups funcionant presencialment

En la desena setmana del curs, del 9 al 13 de novembre, dels quasi 47.000 grups que hi ha a les escoles i els instituts valencians sostinguts amb fons públics, el 98,7 % ha seguit les classes presencials sense que s’haja presentat cap incidència.

Per tant, dels 1.845 centres educatius que conformen el sistema educatiu valencià, ha conclòs la desena setmana del curs sense cap aula, parcialment o totalment, confinada el 79,2 %, això és, 1.462 centres.

Aquestes dades s’extrauen de la determinació de grups nous confinats durant la desena setmana de curs, grups que romanen parcialment o totalment confinats de setmanes anteriors i grups que ja s’han desconfinat.

En la desena setmana del curs, s’ha determinat el confinament de 245 grups de 141 centres educatius, s’han desconfinat 237 grups de 141 centres educatius i romanen confinats, d’altres setmanes, 383 grups de 242 centres educatius. Per tant, el total de grups confinats, totalment o parcialment, a l’acabament de la desena setmana de curs ha sigut de 628 grups de 383 centres educatius.

Per comarques, el 82,3 % dels 638 centres educatius de les d’Alacant no té cap grup confinat. Hi ha 113 centres educatius alacantins que tenen 185 grups confinats i, per tant, el 98,9 % dels prop de 16.700 grups d’aquestes comarques rep classes presencials amb tota normalitat.

A les comarques d’Alacant, durant la desena setmana de curs, s’ha determinat el confinament de 78 grups de 48 centres educatius, s’han desconfinat 94 grups de 52 centres educatius i romanen confinats, de setmanes anteriors, 107 grups de 65 centres educatius.

A les comarques de Castelló, el 83,9 % dels 249 centres educatius no té cap grup confinat. En aquest cas, són alumnes de 62 grups de 40 centres els que s’han hagut de confinar. Això vol dir que el 98,9 % dels més de 6.000 grups d’aquestes comarques fa classes presencials sense problemes.

Al llarg de la desena setmana del curs, a les comarques de Castelló s’ha determinat el confinament de 42 grups de 23 centres educatius, s’han desconfinat 16 grups de 10 centres educatius i romanen confinats, d’altres setmanes, 20 grups de 17 centres educatius.

A les comarques de València, el 75,9 % dels 958 centres educatius sostinguts amb fons públics no té cap grup escolar confinat. Hi ha 230 centres que tenen 381 grups confinats, és a dir, el 98,4 % dels prop de 24.300 grups fa classes presencials amb tota normalitat.

Durant la desena setmana del curs, a les comarques de València s’ha determinat el confinament de 125 grups de 70 centres educatius, s’han desconfinat 127 grups de 79 centres educatius i romanen confinats, d’altres setmanes, 256 grups de 160 centres educatius.

Miramar organitza un Concurs de Pesebres i Arbres de Nadal

La Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Miramar organitza aquest any 2020 el primer concurs de Pesebres i Arbres nadalencs. Amb motiu de promoure la creació de Betlems i arbres de nadalencs, mantenint la tradició de la seua instal·lació i fomentant la participació de joves, famílies i establiments locals.

Modalitats: El concurs està dividit en Concurs de Pesebres i Concurs d’Arbres Nadalencs. En cadascun dels dos concursos hi ha dues modalitats. Els interessats poden inscriure’s en els dos concursos, sempre distingint en quina modalitat concurse.

Infantil: Xiquets i xiquetes fins a 12 anys.

Familiar: Persones majors de 12 anys, poden participar de forma individual o en grup, també els establiments locals.

Cal destacar que tots els premis estan pensats per donar suport al comerç local i els establiments del poble. “Des de l’Ajuntament de Miramar sabem que la situació actual és difícil, per això hem pensat destinar al comerç local i establiments del poble els diners dels premis del concurs. Una forma de beneficiar per partida doble als nostres veïns i veïnes”, assegura Salva Gregori, Regidor de Festes de l’Ajuntament de Miramar.

Premis:

Modalitat Infantil Pesebres:

Primer Premi: Material Escolar i productes per a xiquets i xiquetes valorat en 60 euros.

Segon premi: Material Escolar i productes per a xiquets i xiquetes valorat en 30 euros.

Modalitat familiar Pesebres:

Primer Premi: Cistella de Nadal amb productes d’establiments locals valorada en 150 euros.

Segon Premi: Cistella de Nadal amb productes d’establiments locals valorada en 90 euros.

Tercer Premi: Un sopar o dinar per a dues persones en bars, restaurants o pizzeria del poble valorat en 60 euros.

Modalitat Infantil Arbres de Nadal:

Primer Premi: Material Escolar valorat en 60 euros

Segon premi: Material Escolar valorat en 30 euros.

Modalitat familiar Arbres de Nadal:

Primer Premi: Cistella de Nadal amb productes d’establiments locals valorada en 150 euros.

Segon Premi: Cistella de Nadal amb productes d’establiments locals valorada en 90 euros.

Tercer Premi: Un sopar o dinar per a dues persones en bars, restaurants o pizzeria del poble valorat en 60 euros.

Com inscriure’s:

Per rebre les bases completes del concurs i inscriure’s cal enviar un correu a concursnadalsamiramar@gmail.com . Període d’inscripció i presentació fins a l’11 de desembre de 2020.

Detinguda una dona per amenaçar de mort a la seua nora

– La Policia Nacional deté a una dona després d’amenaçar de mort a la seua nora en presència del seu fill menor

–  Va agredir a un dels agents quan tractaven de mediar i parlar amb ella

Agents de la Policia Nacional han detingut ahir a Gandia (València) a una dona de 58 anys, d’origen espanyol, com a presumpta autora dels delictes de maltractaments en l’àmbit familiar i atemptat contra agents de l’autoritat, després de pel que sembla amenaçar greument a la seua nora i agredir a un agent quan tractava de mediar i parlar amb ella.

Els fets van ocórrer ahir, sobre les sis i quart de la vesprada, quan els agents que realitzaven tasques  de prevenció van ser alertats per la Sala del 091 perquè es dirigiren a un domicili a Gandia, on pel que sembla hi havia una batussa.

Immediatament els policies es van dirigir al lloc on els va rebre una dona atemorida i en estat d’ansietat, manifestant-los als agents que moments abans havia tingut una forta discussió amb la seua sogra i que aquesta li havia insultat i amenaçat de mort, tot en presència del seu fill menor que en aquests moments es trobava plorant, davant la qual cosa i el temor de ser agredida la dona s’havia tancat juntament amb el seu fill en el saló de l’habitatge fins a l’arribada dels agents.

Mentre els policies recaptaven informació del succeït va aparéixer la sospitosa pel corredor vociferant i fent escarafalls cap a la seua nora, per la qual cosa els agents van intentar mediar.

En un moment de la intervenció en la qual els policies tractaven d’aclarir la situació parlant amb la dona, aquesta desobeint les indicacions dels mateixos va aconseguir agredir a un d’ells al braç espentant-lo contra un moble, per la qual cosa els agents la van detindre com a presumpta autora de delicte de maltractaments en l’àmbit familiar i atemptat contra agent de l’autoritat.

Ferran Segui Sanmateu: «Connexions estratègiques Saragossa-Sagunt»

– Connexions estratègiques Saragossa-Sagunt, l’Espanya circular

– Des del valencianisme polític i del món empresarial valencià s’ha reivindicat en els darrers 40 anys una connexió ràpida i fluida mitjançant el transport per ferrocarril amb el cor d’Europa, l’anomenat corredor mediterrani.

Durant aquests darrers 40 anys la visió econòmica i d’inversió en infraestructures ha prevalgut el que s’anomena l’Espanya radial amb l’eix Madrid com a centre de desenvolupament econòmic i centre neuràlgic d’inversió per augmentar la seua àrea d’influència econòmica i de vertebració de comunicacions amb la resta de capitals de províncies de l’Estat.

Aquesta visió completament centralitzadora va tindre el seu màxim exponent amb els governs del Partiti Popular de Jose María Aznar i Mariano Rajoy.

Dins de l’Estat Espanyol i amb una aposta clara per part de la UE de crear una xarxa competitiva de transport de mercaderies conviuen el corredor Atlàntic amb el corredor mediterrani que es vorà complementat pel trajecte anomenat corredor cantàbric.

L’impuls d’aquests corredors de mercaderies supera la visió centralista i connecta dins de l’estat les comunitats amb major capacitat exportadora i crea un pol dinàmic de creixement a les àrees adjacents als nuclis industrials i agraris de l’Estat,

La connexió Saragossa-Sagunt uneix des del punt de vista econòmic el corredor mediterrani amb l’atlàntic i el futur cantàbric. Aquest tram que en un principi no estava inclòs ha sigut determinant la figura del valencianista Josep Vicent Boira, coordinador del corredor mediterrani.

Amb aquesta connexió s’uneix els ports marítims de Santander i València via Aragó, Nafarroa i Euskadi territoris amb un pes considerable industrial i dona també connexió València-Lisboa passant pel centre de l’estat.

Aquesta unió de corredors amb la línia Saragossa-Sagunt supera fronteres interiors i exteriors al teixit empresarial i crea el que s’anomena l’Espanya circular que segons estimacions tindrà un impacte sobre el PIB valencià important.

Amb aquest tram que uneix 4 corredors, si comptem el corredor central que unirà Andalusia amb el corredor mediterrani per Catalunya no sols s’obri al món econòmic l’Europa central sinó que a més a més obri les portes a l’Àfrica per Algesires, i més en concret amb el Magreb territori que engloba diferents estats africans amb un índex de creixement econòmic i de relacions empresarials amb importants sectors de l’economia valenciana.

Superada l’Espanya radial cal impulsar l’Espanya circular la qual aportarà l’augment de la rendibilitat i de reducció de costos que s’han de traslladar com no cap d’altra forma al mercat laboral.

Apostem per inversions en infraestructures d’economia productiva i deixem de costat l’Espanya radial que no sols ha penalitzat al món empresarial valencià. A major rendiment econòmic major impacte en l’ocupació.

“Mercats de Gandia” la nova marca per impulsar els 5 mercats a l’aire lliure

 

 

  • La iniciativa de l’àrea de Polítiques Econòmiques i Comerç pretén posar en valor els 5 mercats a l’aire lliure de la ciutat, com a dinamitzadors del comerç i l’economia dels barris i espais segurs enfront de la Covid-19. També es vol donar suport a un dels sectors més afectats per la crisi soci-sanitària i del que viuen directament més de 200 famílies
  • La novetat és que als mercats dels dijous (plaça de la Marina – el Grau), dels dissabtes (Passeig – Roís de Corella) i dels diumenges (passeig Rosa dels Vents – la Platja), s’afegeixen, des de la primera setmana de novembre: els dimarts (plaça del Jardinet-Corea, que s’hi trasllada des de Roís de Corella) i els divendres (plaça de l’Escola Pia – Centre Històric). Aquest últim dedicat a l’artesania.

 

El regidor delegat de Polítiques Econòmiques i Comerç, Ferran Martínez, acompanyat del president de la Junta de Districte de Corea, José Manuel Prieto, ha presentat aquest matí la nova marca “Mercats de Gandia”, que pretén posar en valor i rellançar els 5 mercats tradicionals a l’aire lliure de la ciutat.

La novetat, és que als 3-4 mercats ja fixes: dijous (plaça de la Marina – el Grau), els dissabtes (Passeig – Roís de Corella) i els diumenges (passeig Rosa dels Vents – la Platja), s’afegeixen, des de la primera setmana de novembre: els dimarts (plaça del Jardinet-Corea, que s’hi trasllada des de Roís de Corella) i els divendres (plaça de l’Escola Pia – Centre Històric). Aquest últim dedicat a l’artesania.

“Els nostres mercats tradicionals són dinamitzadors i complement del comerç i l’economia locals, augmentant el flux de visitants als barris. D’altra banda, es tracta d’un sector del que viuen més de 200 famílies i és possiblement, juntament el comerç i l’hostaleria, el més castigat per la crisi soci-sanitària que estem vivint a hores d’ara. No cal dir també, que les activitats a l’aire lliure ens donen moltes garanties de seguretat enfront de la Covid-19”, ha explicat Martínez, qui ha avançat que el seu departament està treballant la possibilitat d’implantar-ne altres dos al voltant dels productes de proximitat i ‘Vintage’.

Pel que fa la nou mercat dels dimarts a Corea, Prieto ha recordat que es tracta d’una reivindicació històrica de la Junta de Districte i del comerç del barri, el més poblat de la ciutat. I per això, ha agraït la iniciativa del departament de Comerç de crear “un mercat fixe, que complementarà el comerç de Corea i que no tindrà alimentació, ja que una gran part del comerç del barri es dedica a aquest sector”.

Es farà una campanya de suport als cinc mercats, que estaran en ple funcionament des de la primera setmana de novembre.

Sanitat registra 777 nous contagis per coronavirus i 614 altes en la Comunitat Valenciana

– Les dades inclouen els positius confirmats a través del test d’antígens

– Continua creixent les hospitalitzacions a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha registrat 777 nous contagis de coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens en la Comunitat Valenciana, que situen la xifra total de positius en 47.670 persones. 

D’altra banda, s’han donat 614 altes a pacients amb coronavirus, per la qual cosa el total de persones curades des de l’inici de la pandèmia se situa en 50.159.

D’aquesta forma, en aquests moments hi ha actius 5.498 casos, la qual cosa suposa un 9,58% del total de positius.

Els hospitals valencians tenen, actualment, 565 persones ingressades, 82 d’ells en l’UCI..

D’altra banda, s’han registrat 9 defuncions per coronavirus des de l’última actualització, per la qual cosa el total de defuncions és de 1.715 persones.

El nombre total de proves dutes a terme per a la detecció del coronavirus ascendeix a 1.222.362.