LA DESFETA D’EUPV

DIARI SERPIS       

L’exclusió del futur Parlament valencià d’EUPV, la força amb més tradició de l’esquerra valenciana, és un drama que no es pot atribuir en solitari a la irrupció de Podem. Esta formació ha erosionat a EUPV, en menor mesura al PSPV, mentre que Compromís ha eixit indemne. EUPV ha comés diversos errors: en primer lloc anunciar de fa temps que no anava a consentir ni per activa ni per passiva que el PP seguira governant. Error. Això és donar un vot incondicional a candidats com ara el socialista Ximo Puig, a qui els qui el coneixen no el volen. Per ahí EUPV ha perdut molts vots. El seu candidat, Ignacio Blanco, havia d’haver dit abans que res que ell vol ser president, i després ja se’n parlarà. Molts antics votants d’EUPV tenien la sensació de que votar esta coalició era votar a Ximo Puig, i se n’han fet arrere. Qui ha mort EUPV no ha estat Podem, ha estat Ximo Puig. 

Mónica Oltra, de Compromís, per contra, ha dit d’un inici que volia ser presidenta, i ha explotat al màxim el màrketing, altre aspecte on EUPV ha fallat. Sembla que per a EUPV ser d’esquerres està contraposat amb el màrketing, com si les tècniques de mercadotècnia foren un tabú per a l’esquerra més puritana. 

Amb tot açò, el candidat d’EUPV a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Ignacio Blanco, no ha tingut mé sremei que admetre que el resultat és «molt dolent» però, com que qui no es consola és perquè no vol, ha destacat que els vots que han rebut «formen part d’esta majoria social del País Valencià» per al «canvi».

Entre els membres d’EUPV, s’han vist cares tristes i serioses, llàgrimes, abraçades i s’han repetit paraules com «injust» i «decepció». Una injustícia i una decepció que és el resultat d’una campanya mal plantejada, i amb missatges erronis sobre futurs pactes.

EUPV reivindica «el treball fet», i està en el seu dret, però el treball fet s’ha de vendre, i EUPV no l’ha venut. 

 

CAL SER MALDESTRE

DIARI SERPIS        

Amb aquesta exhibició de malaptesa el PP ha aconseguit quatre coses: enutjar a Ciro Palmer, donar protagonisme a UPyD, donar munició a l’oposició, i ocupar minuts als canals estatals de televisió (ja se n’ha ocupat el PSPV amb les seues influències sobre Mediaset i Atresmedia, igual que se’n va ocupar quan allò de l’empadronament d’immigrants). 

Ara només caben els descàrrecs. L’assessora de campanya implicada ha dit en un comunicat que tenia (fins ara) una relació de confiança amb el candidat d’UPyD, Fernando Gómez, que esta formació li va oferir formar part de la candidatura, i que només pretenia ajudar de forma personal a Gómez.

UNA NOVETAT QUE M’AGRADA I UN BON REGAL

CARME MOLINA         

Vos la conte a vore que en penseu. En la fira del llibre d’enguany, vaig assistir a la presentació de WRITEBOX de ADD Editorial, sense saber ben bé de què anava, i en acabar-se en vaig comprar un per a regalar-li a una nebodeta meva. L’invent consisteix en una aplicació informàtica que et permet publicar el llibre que tú escrius; eixe conte que un dia et vas inventar o el que et contava ta mare, eixos poemes que vas escriure fa anys i estan dormint en un calaix….Ara tot açò es pot transformar en un llibre que tu mateixa dissenyes, és la teva creació. Me va agradar molt que la creació d’un llibre estiga a l’abast de tothom que vulga; i no sols és divertit, és també gratificant i molt educatiu perque fomenta l’escriptura, que pot ser en solitari o ajudant als menuts i menudes a crear la seva pròpia història, conte ó aventura.

AJUDES A LA VIVENDA. CRONOLOGIA D’UN MALSON

ANTONI DOMÍNGUEZ      

23 de març de 2009. Dilluns al matí. Mentres estava treballant, reb una trucada de mon pare. Que passés quan pogués per casa, que s’havia posat a picar la façana per arreglar quatre forats i li havia eixit pedra, és a dir, l’antiga façana d’una casa que data segons dades cadastrals de finals del XIX.
Quan m’acoste, l’obrer ja havia fet un bon forat, endevinant clarament que tota la paret continuaria amb la pedra i una mica de rajola. «Estic per picar-la tota i deixar-la a pedra viva», em diu mon pare. «És una molt bona idea, però deixam uns dies per consultar una cosa», li conteste.
En aquesta època, una de les meues tasques era gestionar subvencions del sector públic, i sabia que estava en vigor el Pla d’Habitatge 2009-2012 d’Ajudes a l’Habitatge de la Generalitat Valenciana. Després de veure tots els requisits de l’ajuda i veient que els meus pares els complien, vam decidir ampliar el pressupost de l’obra, la qual consistiria a rehabilitar la façana, reparar humitats interiors i eliminar barreres arquitectòniques que facilitaria les tasques domèstiques d’una parella de jubilats de 73 i 67 anys.

22-febrer-2014
(dia 1766)
Ens donem d’alta com a socis en l’Associació Impagats Habitatge Comunitat Valenciana, després d’acudir a una reunió a Alzira amb altres afectats pels impagaments de la Generalitat.
És aquí, quan descobrim que no som 4 gats i ens topem amb una brusca realitat. El deute, que arrossegava la Generalitat des del març del 2009, afectava a 55.000 famílies; algunes amb testimonis esquinçadors que em van posar la pell de gallina:
Molta gent es pot quedar al carrer per no haver percebut l’Ajuda que des de fa quatre anys els deu la Generalitat: “…si en breve no la recibo [la ayuda del cheque vivienda] posiblemente yo y mi familia (tengo varios hijos) nos veremos en la más absoluta quiebra, ya que los pocos ahorros que habíamos acaudalado se han terminado y ya debemos más de una factura de diversos acreedores.”
“Si no me pagan el cheque vivienda, me veo en la calle en enero… Es la primera vez que me veo así.” Famílies a les que els expropien la nòmina perquè la Generalitat no ha pagat les ajudes corresponents: “Mi hijo cobró la nómina, como todos los meses, y menuda sorpresa: inmediatamente tenía saldo cero. Llamé al banco y me dijeron que era por el impago de la
Ayuda que ellos le habían adelantado (por el acuerdo con la Generalitat Valenciana). Bueno, para no extenderme, discutí con el encargado pero no conseguí nada.
Ahora, mi hijo está sin cobrar, con tres niños y sin nómina, sin avisarnos nada, un verdadero horror.” Molts dels que van rebre l’avançament per les ajudes, reben ara, transcorreguts els 2 anys, la notificació del banc de que han de tornar els diners. “Se nos acaba el tiempo y no sabemos que hacer. Supongo que como la mayoría de los integrantes de la plataforma… El lunes vamos al banco y nos exigen que firmemos un prestamo personal. No puedo pagarlo y no se que hacer.”
23-febrer-2014
(dia 1767)
M’asente un moment amb mon pare i li intente explicar el que he vist i sentit a l’auditori d’Alzira. Sense criticar ningú, només veient la vessant humana de tot açò. Ell tenia diners estalviats i no li va fer falta demanar cap préstec. Particularment ja no li importava,
estava centrat en sobreviure; però en sentir les històries d’altres persones em va dir: 

ELS PLANS B

Diuen que al PSPV tenen plans B. No un. Dos, o potser tres. Ximo Puig té el seu per si venen males el 24M, tal com es va encarregar de dir el diari en castellà editat a València Levante-EMV, que sembla curar-se en salut per si de cas. El de Puig passa pe retindre l’escó a Madrid. Però hi ha mes plans B al PSPV paral·lels al de Puig. Alfred Boix, encarregat de l’organització a l’Executiva Nacional de Puig, té el seu propi pla B que passa per recuperar una figura emergent i catapultar-la com a substitut (o substituta) del seu Ximo Puig. I José Manuel Orengo, a qui el PSPV té guardat a un bagul esta campanys, té el seu propi pla. Orengo no va en llistes municipals i per tant no pot repetir com a diputat provincial. Tampoc va en llistes autonòmiques. 

Hi ha remor pel fet que Puig haja donat protagonisme a independents a les candidatures, i haja relegat als lermistes a llocs dubtosos. Els seus mai es queixen, entre altres coses perquè no tenen opció. Francesc Signes, per exemple, no es farà ara ciscarista. 

Massa coses que difícilment podran disimular una plaça de bous plena de militants arribats de tot arreu en autobusos i trens. I sobretot pànic al 25M, perquè Antonio Montiel i Mònica Oltra es deixen voler. 

PICORNELL I EL MONIATO

DIARI SERPIS     

 

No ha assumit, per contra, cap responsabilitat en els fets que van desembocar en el tancament de l’ens públic, tot i haver passat dècades contemplant sense immutar-se com el PP convertia RTVV en un aparell de propaganda. Imaginem que el que pretén Picornell és reobrir RTVV, i això sí, amb la mateixa plantilla que el moniato va gosar fer fora. No sabem si Picornell pertany a la primera fornada d’acomiadats a RTVV o si és dels 400 que s’hi van quedar mentre els seus companys protestaven a les portes de l’ens. Tant fa. Podríem entrar a discutir això de si Fabra és o no un moniato, i de quines dimensions, però pel que fa a la segona part del seu tweet se la pot guardar. 

JORDI JUAN S’HAURÀ D’EXPLICAR

DIARI SERPIS    

 

Karina Vercher ha desbaratat en un  tres i no res les bones o males perspectives que poguera tenir Compromís de cara a les eleccions municipals a Tavernes. Ara bé, el que no s’entén tampoc és perquè la regidora trànsfuga ha esperat al darrer minut del mandat per fer públics els missatges de mòbil. En el moment en el qual es produïa eixe intercanvi epistolar Karina Vercher formava part del govern (justament per això té els missatges), i haguera estat més coherent destapar les converses en eixe moment i tot just després abandonar el govern local del qual formava part. 

TORRÓ COMET ERRORS DE PRINCIPIANT

G. CABANILLES      

L’alcalde de Gandia, Arturo Torró, o el que és el mateix, el candidat del PP a l’alcaldia, ha vist com la Junta Electoral li esta prohibint un rere altre tots els actes de la seua agenda d’alcalde, donant corda a l’oposició per a que es recree en acusacions de joc brut. És un error de principiant no distingir entre Torró alcalde i Torró candidat. 

 

La Junta Electoral ha obligat a Torró a suspendre la reunió que havia convocat esta setmana amb comerciants del barri de Roís de Corella, així com l’acte de la signatura del conveni amb l’associació de caça i tir de Gandia, davant la denúncia interposada pel PSPV-PSOE de Gandia. Torró candidat haguera pogut mantenir la mateixa agenda si l’haguera anunciada com a candidat i com a actes del partit, amb convocatòries del partit, i fora de l’horari d’alcalde. És tan elemental que no s’entén aquesta forma d’actuar. 

PÀNIC A LA SEU DEL PSPV DEL CARRER TRAGINERS

G. CABANILLES    

Que l’esquerra es prenga una Coca-Cola, ha batejat hui el quintacolumnista lermista Jesús Civera el seu article d’opinió al diari Levante-BOL (Butlletí Oficial del Lermisme), tot nerviós davant la possibilitat de que Compromis i Podem facen una pinça al PSPV per privar a Ximo Puig del seu objectiu vital: ser president. La pinça no seria massa legítima, en funció del que escriu Civera, qui adverteix de que l’operació busca, per damunt de tot, humiliar al PSPV, sense parar-se a homogenitzar el sentiment de l’esquerra sota un programa en comú. 

Estem parlant d’hipòtesis, perquè podria ser fins i tot que el PSPV no siga el partit més votat de la suposada esquerra i al remat no siga necessària cap pinça, perquè ja es sap que a Podem la percepció que tenen del PSPV es difumina amb la del PP.

DESFICACI

SANTIAGO DÍAZ I CANO             

Al poliesportiu de Piles han talat els arbres: mitja dotzena d’exemplars adults i sans ( xops o àlbers, crec; tampoc és que importe molt, el detall).
I prompte alçaran l’herba per a substituir-la per gespa artificial.
Abans donava gust anar-hi: una frescor se’n desprenia, matisos de verd alegraven la vista, i parelles de pulputs, o estols de gralles, oronelles, garcetes i teuladins pul•lulaven per sobre l’herba tot festejant o alimentant-se.
Sospite que, a partir d’ara, l’experiència serà bastant menys agradable.

Page 25 of 26