EL PSPV, EL BOL I EL «CONTEXT»

G. CABANILLES                 

 

insult i una falta de respecte cap a altres companys i companyes», i a

ELS MALS DEL PSPV

G. CABANILLES           

 

Ni tan sols hi ha la possibilitat de que aquesta decisió del Comité Federal del PSOE puga posar en perill l’estabilitat al govern valencià. Fran Ferri ja ha negat aquest extrem i ha subratllat que «no hi haurà conseqüència» perquè és «un pacte que escapa al que puga passar en l’Estat» que busca «blindar una sèrie de polítiques alternatives a les del PP». De fet, ha recordat que el pacte es revisarà aquesta setmana per a «reforçar-lo». Haurà de parar compte Compromís en quins termes renova el Pacte del Botànic, no siga que acabe pagant també les conseqüències de la desfeta del PSOE. 

A LA CAÇA DE L’ALCALDE DE COMPROMÍS

G. CABANILLES                

 

Centrar l’estratègia d’oposició en l’ús de vehicles oficials és una política barata que res aporta a l’obligació de fiscalitzar al govern local. No és el primer ni el darrer alcalde que farà ús de vehicles oficials. La moda a la Safor la va instaurar el socialista José Manuel Orengo a Gandia amb un vehicle Volvo aleshores darrer model, que el seu successor, Arturo Torró, del PP, va heretar. L’actual alcaldessa socialista l’ha deixat al garatge com una mostra d’austeritat que ha obert ara mateix un debat sobre el cost i l’oportunitat de tenir un vehicle d’eixes característiques retirat. 

12 D’OCTUBRE: LA NECESSITAT D’UN RELAT HISTÒRIC DIFERENT

JOAN FRANCESC PERIS        

Una, entre moltes més, de les raons per les quals no ha canviat massa la situació estructural d’Espanya malgrat la tan valorada modèlica transició del franquisme a la democràcia, és que poc o res es va fer els anys dels pactes per la reforma per canviar el discurs sobre la Història d’Espanya que va anar escrivint-se i inculcant-se en les ments de la població des del segle XIX, sobretot. La història que s’ha contat a les escoles i a la gent ha estat plena de mentides, ocultacions, mitges veritats i, sempre, des d’un punt de vista centralista que volia consolidar i, ho va aconseguir en la majoria de la ciutadania, un concepte de nació espanyola nascuda del matrimoni de dos monarques i les seves grans accions per forjar una única nació: Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó.

Quan Rajoy contesta a les aspiracions de Catalunya a poder decidir el seu futur lliurement, dient que Espanya és la nació més antiga d’Europa, no està mentint, simplement està enganyant-se perquè eixe és el concepte que li ensenyaren a l’escola. En eixos temps, i malgrat tants anys de democràcia, encara en moltes escoles, instituts i càtedres universitàries, són els Reis Catòlics els qui unificaren Espanya, tant territorialment, com ideològicament, amb la victòria sobre el regne nassarita de Granada i l’expulsió dels jueus i, al temps, els qui feren possible el posterior imperi «espanyol» quan en temps de Felip II «nunca se ponía el Sol» amb el descobriment d’Amèrica per Colom, que és el que es celebra en la «fiesta nacional del 12 de octubre». Aquest relat, que el contaria la immensa majoria de ciutadans espanyols de carrereta, és tan fals que hauria d’haver estat qüestionat radicalment pels polítics de la transició, si realment hagueren volgut provocar un autèntic canvi cultural de la societat espanyola, ja democràtica. Però no s’ha fet i ho paguem tots els dies, doncs sense una nova cultura arrelada a les masses és molt complicat fer canvis estructurals en les societats.

EL COSIDOR

G. CABANILLES            

El terme cosir s’ha posat de moda a l’argo polític i ací per les nostres comarques ha estat el president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig, el principal usuari de la metàfora. Puig ha reivindicat el copyright i a través del seu cap de gabinet se n’ha ocupat de recordar que va ser el primer en emprar el terme abans de que es posara de moda al convuls comité federal del PSOE de diumenge. Puig vol cosir el PSOE després d’haver contribuiït a descosir-lo, i ara vol aprofitar la celebració del Nou d’Octubre per a cosir la Comunitat Valenciana, que deu estar ben descosida, sobretot territorialment, veient l’acepció que Puig li vol donar a la paraula. Sembla realment sorprenent que amb la feina que ha de tenir Puig cosint el PSOE, encara tinga temps per cosir este territori.

Així que, la commemoració del 9 d’Octubre servirà, segons la Generalitat, per a «cosir» la Comunitat Valenciana, «estar en les tres províncies» i que siga «de tots». Ha estat el director del gabinet del president de la Generalitat, Arcadi España, qui ha emprat el terme en la presentació de la programació d’activitats per al 9 d’Octubre.

L’aposta bàsica» del president de la Generalitat, segons España, és «aixecar la hipoteca reputacional» i «cosir» la Comunitat Valenciana, expressió que, ha recalcat, és pròpia de Puig amb anterioritat que este cap de setmana al Comitè Federal del PSOE «es posaren de moda».

Es podria canviar l’eslògan de la celebració, i en compte de cantar ‘Tots a una veu’, cridar «Tots a cosir»  com el ‘leiv motiv’ per unir i acabar amb els enfrontaments entre valencians: «entre bons i dolents valencians, o que parlen una llengua oficial o les dues», ha dit el cap de gabinet.

D’esta manera, ha recalcat que per a aconseguir «aixecar la hipoteca reputacional» els valencians deuen «estar units» i demostrar «tots junts» que «no som els del victimisme sinó els que demanem la igualtat entre espanyols».

I com no som els del victimisme, Puig, qui en sis ocasions va votar en contra d’una reforma del model de finançament mentre governava Zapatero, ha convocat un acte este dimecres al Círculo de Bellas Artes de Madrid per a reivindicar un finançament justa i «visibilitzar la unitat» entre tots els valencians per a demanar un nou model «no de manera victimista, sinó per justícia». 

«Cosir» el territori és una bona idea, i Puig ha començat a aplicar-la: el mateix esforç invversor (o més, per allò de compensar greuges anteriors) mereix buscar iguanadonts a la pedrera del Mas de la Parreta de Morella, que la rehabilitació d’un monestir cistercenc a la Valldigna, sobretot si a Morella governa el PSPV i a la Valldigna no. Això és cosir. 

 

EL COLP D’ESTAT AL PSOE I LES REPERCUSSIONS A GANDIA

G. CABANILLES        

La felipada que ha assestat el sector més liberal del PSOE per fer caure la direcció pot tenir rèplica a Gandia. Si jo fóra Diana Morant estaria ara a l’AVE camí de Madrid per plantar-me a la porta de Ferraz i donar suport a Pedro Sánchez, pel que li va en joc, perquè un virtual govern a Espanya del PP i Ciutadans amb l’abstenció del PSOE no li garanteix la fidelitat del regidor de Ciutadans a Gandia, Ciro Palmer, que és qui ara la manté a l’Alcaldia.

L’aldarull és de tals dimensions que ara mateix no es sap si al PSOE mana Verónica Pérez, Pedro Sánchez, Micaela Navarro o el comité de garanties. Ximo Puig està entre els dimissionaris, però la seua consellera Carmen Montón no. No obstant, Montón no ha acudit este dijous a la reunió del que queda d’Executiva convocada per Pedro Sánchez. El mapa de suports es barreja i no es pot parlar de territoris perquè a València, tot i que Puig s’ha plegat a Susana Díaz,  hi ha un bon grapat de partidaris de Sánchez.

Fins i tot hi ha confusió sobre el resultat de l’executiva que ha convocat Pedro Sánchez a les 10.30 hores amb els membres que encara formen part de l’órgan, mentre que els dirigents del sector crític que dimecres van deixar este òrgan asseguren que es reunirà la Comissió d’Ètica i Garanties per a analitzar la petició dels 17 membres de l’executiva que han dimitit i que defensen que ha de dissoldre’s esta direcció i posar-se en marxa una gestora. L’espectacle al carrer Ferraz està sent lamentable.

Luena apel·la a l’article 68 de la Normativa Reguladora de l’Estructura General del PSOE, per a sostenir que «l’únic òrgan competent per a dissoldre qualsevol òrgan del PSOE és exclusivament la Comissió Executiva Federal», afirma.

En este punt, Luena ha recordat el que diu l’article 36 punt ‘o’, que «coincideix amb l’invocat en el seu escrit pels dimissionaris amb l’article 7 ‘o’ del Reglament del Comitè Federal. Este article estableix: «cobrir les vacants que es produïsquen en la CEF i a la Comissió d’Ètica i Garanties. Quan les vacants en la CEF afecten el secretari general o la meitat més un dels seus membres el Comitè Federal debatrà convocar un Congrés Extraordinari per a l’elecció d’una nova Comissió Executiva Federal».

La Comissió Executiva Federal no sabem si queda dissolta o no, si Pedro Sánchez seguix sent el líder del PSOE o no.

 

EL CEIC ALFONS EL VELL HA COMPLIT 32 ANYS

GABRIEL GARCÍA FRASQUET       

Article publicat a la web del CEIC Alfons el Vell (El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha complit 32 anys. Durant aquest període de temps, defugint tots els personalismes, ha anat bastint una empresa col·lectiva on han participat centenars de persones entre historiadors, literats, filòlegs, economistes, geògrafs, biòlegs, artistes…, que han treballat il·lusionadament pel seu compromís amb una societat que volien normal, amb la dignitat i l’autoestima recuperades.

El Centre n’ha estat una plataforma facilitadora, fundada amb una altura de mires digna de lloança per l’Ajuntament de Gandia, tot i que sabia que havia de ser autònom en el seu funcionament i que no es deixaria mediatitzar per cap opció política.

Així mateix ha combinat dialècticament la cultura del ser, formes de vida, tradicions i manifestacions que caracteritzen el poble, amb la del voler, que el fa avançar amb la reflexió, la investigació, la capacitat d’anàlisi i d’actuació i la creació artística.

Ha col·laborat amb les universitats, però també amb els moviments de renovació pedagògica, amb altres centres d’estudis, ajuntaments i associacions culturals.

Ha formulat propostes territorials i socioeconòmiques, com la de les Comarques Centrals Valencianes, que han obtingut un ampli ressò i ajuden a repensar el País.

I la globalitat de la seua intervenció, de vegades amb encerts i d’altres aprenent dels errors, sense complaences ni defallences, s’ha basat sempre en la voluntat ferma de servir la societat.

PUIG DIU UNA MITJA VERITAT

G.CABANILLES            

A hores d’ara no seria cap notícia dir que el president de la Generalitat Valenciana i secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, ha dit una veritat a mitges. Puig ha declarat este diumenge, arran de l’embolic intern sobre la investidura de Pedro Sánchez, que ell «mai ha pactat amb la dreta», al mateix temps que s’ha mostrat partidari que en el si del PSOE es produïsca un debat «serè i responsable». Cal recordar, però, que Puig no va posar objeccions a convertir-se en president amb el suport de Ciutadans quan Mónica Oltra li estava posant ben dura la negociació del Pacte del Botànic.

És cert, Puig no ha pactat mai amb la dreta, però a més de tenir bones relacions immobiliàries amb el marqués de Morella, de tenir un bon paquet accionarial del que ha estat el principal braç mediàtic del PP a Castelló, i de tenir bones relacions amb Prisa gràcies a l’emissora associada del seu germà, va amenaçar de fer-ho en aquells dies previs a l’elecció de president quan Compromís se li resistia. Tampoc m’oblidaré de l’aferrissada oposició de Ximo Puig a querellar-se contra els empresaris acusats de finançar al PP quan li ho va demanar qui aleshores era secretari general del PSPV, Jorge Alarte. 

Preguntat per si se sent «al·ludit» per aquestes declaracions, Ximo Puig ha respost: «No, jo mai he pactat amb la dreta però crec que ha d’haver-hi un debat seriós, serè i responsable».

El cas és que Puig es veu en un dilema: no pot desacreditar a Podemos com a virtual soci del PSOE i de Pedro Sánchez perquè governa gràcies a Podem a València. Què li anem a fer. 

EL PREU DE L’AIGUA POTABLE A GANDIA

JOAN FRANCESC PERIS              

Estem a l’espera de la resolució final de la Direcció general de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana -en aquests moments dirigida per un membre de Compromís, històric dirigent del Bloc- sobre l’aprovació definitiva de les noves tarifes de l’aigua potable de Gandia, aprovades pel govern municipal de Gandia amb els vots del PSOE i un regidor de Més Gandia militant d’EUPV, i amb els vots contraris de les tres regidores de Més Gandia que són de Compromís. Hem recorregut les noves tarifes perquè inclouen un nou concepte tarifari, amortització tècnic-financera, que grava tant el servei com el consum, en una quantitat molt semblant a la qual hem estat pagant des de fa deu anys, tarifa d’obres transitòria, que es va imposar en el seu moment per a pagar les plantes desnitrificadoras que han millorat en molt la qualitat de l’aigua de Gandia.

EL DISCURS SELVÀTIC DE BONIG

G. CABANILLES            

La portaveu del PP a les Corts i i presidenta del PP valencià, Isabel Bonig ha dedicat este dijous bona part de la seua intervenció en la sessió de control al president en les Corts qualificant d'»alta traïció» que el cap del Consell, Ximo Puig, haja rebut al president català, Carles Puigdemont, una persona, ha dit, que «vol trencar Espanya», i ha acusat a Puig d’haver «començat la catalanització d’esta terra» amb esta recepció i amb l’esborrany de decret de plurilingüisme, per la qual cosa s’ha preguntat si el següent pas serà «modificar l’Estatut i canviar el nom i idioma» de la Comunitat.

Aquestes declaracions configuren com a fet contrastat que Bonig no és una persona capacitada per a exercir de líder de l’oposició, i amb tot plegat està contribuint a fer possible que la pròxima presidenta de la Generalitat siga una dona, però ni serà Bonig ni serà del PP. Bonig està ancorada al passat amb teories absurdes impròpies d’una líder política. Qui va catalanitzar o valencianitzar aquesta terra no han estat ni Puig ni Puigdemont. Tampoc han estat ells els qui van balearitzar part de la Marina Alta. 

Tot país normal necessita una dreta normal, raonable, una representació liberal digna a les institucions. Sense una dreta normal, este país no serà normal, i per tant el que millor poden fer els militants del PP és triar un o una líder que es situe al temps i l’espai reals amb discursos i perspectives clars i definits, i no una caçafantasmes que creu encara que retornarà als temps de glòria discutint en quin barri de Sant Rafael del Riu es deixa de parlar català i es comença a parlar en valencià.

Page 12 of 26