EL NO LAÏCISME EN LES SEUES INSTITUCIONS

 

Per experiència, sabem que les confessions religioses, siguen de la creença que siguen, atès que se senten posseïdors de la veritat i han de salvar ànimes per a la vida futura que prometen, sempre han intentat imposar les seues normes i la seua manera de vida a la resta de la societat: Com hem de vestir, quins noms podem posar als nostres fills, quina festivitat hem de celebrar, quines pel•lícules podem veure, quan, com i quin sexe podem practicar, què podem menjar i en quins dies,….
I clar el tema dels pessebres no anava a ser menys. Si vas a fer una gestió a l’Ajuntament, o visites Les Corts Valencianes, obligatòriament vas a haver d’observar una representació d’alguna cosa que alguns creuen que va passar, uns altres no creuen que va passar, i a uns altres ens dóna el mateix si va passar o no va passar, perquè en el que ens fixem, és en el dany físic i mental, causat durant aquests últims dos mil anys pels qui afavoreixen eixes «innocents» representacions. Per no parlar del cost econòmic o del temps que han gastat els funcionaris públics en el seu muntatge.

EL CLAN DE GANDIA ES RESSENT DE LA CRISI A DIVALTERRA

G. CABANILLES         

Ara, preguntat Ximo Puig per la dimissió de Sahuquillo com a cogerent de Divallterra, diu que té plena confiança en el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, però manté a Sahuquillo en el càrrec que ocupa a la Comissió Executiva Nacional del PSPV com a secretari d’Acció Electoral. «No hi ha cap element que faça que haja de dimitir (de l’executiva», ha dit Puig.

L’origen de la crisi a Divalterra no està en els güisquis que Sahuquillo va carregar als comptes públics, sinó en els diners que Orengo va ordenar destinar a pagar advocats i a finançar un projecte de la Federació de Municipis en el qual anava a treballar ell mateix mitjançant un contracte d’obra, després de vore’s obligat a deixar el càrrec de cap de gabinet del president de la Diputació. El clan de Gandia, com es coneix a Orengo, Alfred Boix, i una llarga relació de personal eventual al servei de diveses institucions, ha eixit ressentit de la crisi de Divalterra, sobretot perquè la crisi té l’epicentre en Orengo, i no en Sahuquillo. Este, com la cogerent de Compromís, Agustina Brines, s’han limitat, si es pot dir així, a signar els pagaments als advocats d’Orengo i a la FVMP per a que l’exalcalde de Gandia seguira remunerat amb diners públics una vegada va caure com a cap de gabinet a la Diputacó. El clan perdrà protagonisme arran d’aquests fets, per molta fidelitat que els haja d’agrair Ximo Puig, qui al cap i a la fi és igual de responsable per haver mantingut in eternum a Orengo.  

Ara el procediment s’ha estés a Divalterra, on han estat necessàries les signatures de José Ramón Tiller, qui va ser cap de Gabinet de l’Alcaldia amb Orengo a Gandia, i de José Luis Vera, altre assessor d’Orengo com alcalde en matèria jurídica.
En la cuina estava un contracte per 525.000 euros que l’empresa pública pretenia traure avant per a ser acusació en el cas Taula. El plec donava una puntuació de 90 punts a criteris subjectius i només 10 als objectius. El contracte es va deixar damunt de la taula davant els dubtes que va generar el seu preu.
Tot després de que en 2015, Orengo es convertira en cap de gabinet del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i nomenara a Tiller com cogerente de Divalterra, i a Vera com a responsable de serveis jurídics. Des d’eixe mateix moment Emma Ramón comença a obtenir contractes de la societat.
Ximo Puig no pot miar cap a altre costat i despatxar l’assumpte declarant que té «plena confiança» en Jorge Rodríguez, perquè és impossible que Puig desconeguera totes les maniobres del seu fidel escuder.

EL PSPV ENCORATJA EL CANTONALISME

DIARI SERPIS         

 

Mata qualifica de «menyspreu» que la presidenta del PPCV i portaveu del PP en les Corts, Isabel Bonig, no haja assistit a l’acte d’Alacant, quan el vertader menyspreu és que el representant del Govern d’Espanya i el màxim representant de l’Estat a la Comunitat Valenciana no s’hagen posat d’acord per escollir un lloc de celebració, siga Alacant, Morella o el Rincón de Ademuz.

GANDIA, CIUTAT EDUCADORA

Manifest institucional de l’Ajuntament de Gandia

amb motiu del Dia Internacional de les Ciutats Educadores

A més, l’any 2013, a Gandia es va celebrar el congrés estatal, al qual assistiren els representants de diferents ciutats a l’estat espanyol. I també va participar en el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores 2014, que va tindre lloc a Barcelona.
A Gandia, defensem l’ensenyament democràtic, inclusiu, laic, coeducador i valencià. Que conjugue la qualitat i l’equitat, de manera científica i crítica, i ajude al desenvolupament general de tot l’alumnat de qualsevol etapa educativa.

L’educació és un dret constitucional que es desenvolupa des del mateix moment del naixement, i és obligació de les administracions públiques, independentment del seu color polític, facilitar els mitjans adequats per possibilitar-ne l’accés de totes les persones independentment de la procedència social, cultural, ètnica o econòmica. Gandia ha estat i és una ciutat educadora per excel.lència que ha treballat de valent per portar noves infraestructures educatives a la ciutat i millorar la qualitat de l’ensenyament, tot i que sempre han estat autonòmica competència educativa.
Coincidirem que les transformacions socials, econòmiques i culturals experimentades per la nostra societat en la darrera dècada plantegen nous reptes i majors exigències a les quals cal donar una resposta per a millorar la qualitat de l’educació. Cal realitzar un diagnòstic seriós dels principals problemes del nostre sistema educatiu i organitzar debats amplis i honestos que ens ajuden a definir les mesures necessàries per poder resoldre’ls. Un debat en què tots puguen aportar la seua experiència i les seues idees i del qual sorgisca consens més gran possible. Per tant, les polítiques educatives del nostre municipi hauran de donar resposta a les necessitats que es plantegen, potenciant el concepte de poble/ciutat educador/a.
Cal, amb corresponsabilitat amb la Generalitat i la ciutadania, enfortir el paper educatiu dels ajuntaments, col•laborant amb escoles i instituts per a l’aplicació del seu projecte educatiu; insistint en el valor educatiu de l’etapa 0-3 i la importància que tot el món hi puga accedir; integrant les diferents perspectives de la formació permanent i la formació d’adults. I insistint també en la necessitat d’augmentar les ajudes destinades a l’estudi
És imprescindible donar suport a la funció educativa de les famílies (espais de debat familiar, col•laboració amb les AMPA), i donar suport a l’educació més enllà dels espais i els horaris escolars. Entre totes i totes podem contribuir a millorar la nostra realitat educativa i aconseguir eixa educació de qualitat pensada per a les persones.
No oblidem mai el que ens va dir Nelson Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que podem usar per a canviar el món”.

EL PP DE GANDIA ERRA L’ESTRATÈGIA

G. CABANILLES           

 

així els seus coreligionaris de les Illes. Llàstima de dreta valenciana. A molta gent que comparteix criteris ideològics amb el PP li agradaria normalitat en les qüestions lingüístiques i culturals. I justament a Gandia no és que el PP vaja a obtenir massa rèdit electoral renegant de la llengua. A ningú se li ocorreria, per exemple, denunciar que estudiar a Alfons X el Savi a les escoles valencians fóra un intent de castellanitzar València.

Rementent-me a la nota que ha difós el portaveu del PP a Gandia, Víctor Soler, esta formació considera «inacceptable» l’anunci fet per la vicealcaldessa, Lorena Milvaques, i la regidora Laura Morant de posar en marxa una campanya escolar per difondre la figura de Ramon Llull, coincidint amb l’Any Llull. «Es van retratar en l’intent d’adoctrinament pancatalanista que desitja impulsar el govern de Diana Morant en les escoles. Es tracta del repartiment d’uns díptics en les escoles, preparats per l’independentista d’ERC, Vicent Terol, la formació de la qual s’insereix dins de Més Gandia, coalició electoral que governa al costat del PSOE», diu Víctor Soler.

Vicent Terol, a més d’independentista, és filòleg, i l’única cosa que caldira qüestionar és si no hi havia més filòlegs a Gandia que no hagueren format part de la candidatura de Més Gandia. Si eixe haguera estat l’argument del PP potser s’haguera guanyat un espai a les pàgines dels diaris, però identificar Ramon Llull amb absurds intents colonialistes és per a plorar i lamentar-se.

Ha dit més coses Víctor Soler: “Utilitzen el poder per a adoctrinar, per a imposar les seues idees, per a fer-nos creure que només hi pot haver un pensament únic on tots som catalans. Senten vergonya de ser valencians. Aquest govern, quan té l’oportunitat trau la seua vena nacionalista i presenta iniciatives culturals que curiosament sempre tenen a veure amb la cultura catalana, una cultura diferent a la valenciana”.

 

DIANA HA DE VOLAR SOLA

Si l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, vol revalidar el càrrec d’ací a dos anys i mig, com hauria de ser la seua intenció, ha de soltar llast i desprendre’s de l’advocació que sembla tenir l’obligació de guardar cap al seu antecessor, José Manuel Orengo, i l’exregidor Alfred Boix, ara diputat autonòmic i secretari d’organització del PSPV. 

Orengo ha estat apartat de la Diputació com a cap de gabinet, el seu oracle Ximo Puig no el va voler d’assessor, i va recalar a la Federació de Municipis per portar endavant un projecte «molt il·lusionant» que no sabem encara quin és. La persona que va designar Orengo per controlar l’antiga Imelsa, José Ramón Tiller, va resultar un trompellot que va haver se ser cessat de forma prematura per a recalar a Egevasa. Ara, amb els suposats pagaments iregulars de l’empresa pública de la Diputació, Divalterra (el nou nom d’Imelsa), Orengo apareix de nou involucrat per fer més llarg el llistat d’uns embolics que comencen en la seua gestió a l’Ajuntament de Gandia i el segueixen per allà on passa. Les seues responsabillitats orgàniques tampoc figuren ja a la manxeta del PSPV, i tothom sembla renegar ja d’un estil que no es correspon amb les noves formes de fer política. Tots tret de Diana Morant.

Orengo  va deixar la secretaria local del PSPV de Gandia, més bé forçat per la necessitat d’una suposada renovació que garantira la recuperació de l’alcaldia, va dir que «era un bon moment per deixar la política», per situar-se en segon plànol. Eixa retirada, però, ha estat fictícia. La seua forta ascendència i la d’Alfred Boix sobre Diana Morant fan de l’alcaldessa un personatge emmordassat i sotmés. Què fa, per exemple, Diana Morant de consellera d’Egevasa? L’Ajuntament de Gandia manté un deute que caldria quantificar entre 60 i 80 milions d’euros amb Aguas de Valencia, al seu torn accionista d’Egevasa, empresa semipública on Aguas de Valencia necessita un consell dòcil. És el retrat del que representa Diana Morant i la imatge que projecta als gandians. 

 

LA NOTÍCIA DE LA NOTÍCIA

G. CABANILLES       

Informa una publicació digital de Gandia de que el diputat autonòmic i secretari d’Organització del PSPV, Alfred Boix, disposa d’una autorització especial per aparcar amb el seu vehicle a la zona restringida dels voltants de l’Ajuntament de Gandia, en teoria reservada per a autoritats. I la notícia no és que Boix tinga autorització, sinó que a hores d’ara encara hi ha qui es sorprèn de que Boix gaudisca de privilegis, d’eixe i d’alguns altres. Que prove Diana Morant a retirar-li l’autorització, i amb un poc de sort conservarà el càrrec d’alcaldessa.

Alfred Boix no només aparca a la porta de l’Ajuntament quan ve a vore com van les coses. També, com a diputat, té dret a aparcar a la plaça de la Reina de València sempre que vullga, vaja o no a les Corts. I a més, algú pensa que quan l’exregidor gandià viatja a Madrid en el seu vehicle tira monedes a les màquines de l’ORA? Alfred Boix aparca porta a porta allà on vaja arreu d’Espanya, i potser si viatja a França encara farà una telefonada al gabinet d’Hollande per vore si hi ha alguna plaça buida. Encara queden ingenus.

Eixa comissió executiva la va acabar presitint Boix perquè Ximo Puig, en veure el ramat controlat, se’n va anar al teatre. L’agenda del president, és clar, està atapeïda. Eixe és el motiu, per exemple, pel qual diumenge passat, quan es disputava a Bellreguard la final del trofeu de raspall que porta el nom de President de la Generalitat, preferira anar al Gran Premi de Xest de Motociclisme. Ambdós actes coincidien en l’hora i ja es sap que Ximo Puig sempre ha dit que el gran parc temàtic dels valencians són les seues festes i tradicions ancestrals. I quina tradició més tradicional a València que les motos? Doncs això. 

DIA INTERNACIONAL DE LA MEMÒRIA TRANSSEXUAL

Gandia serà escenari de la celebració del Dia Internacional de la Memòria Transsexual (20 de novembre), perquè volem compartir aquesta efemèride recordant les víctimes de la transfòbia, sense oblidar la constant violència que pateixen les persones transsexuals dia rere dia.

«DÉU BENEÏSCA AMÈRICA»

G. CABANILLES        

Tothom s’està preguntant a hores d’ara els motius de la victòria de Donald Trump als Estats Units. Potser el Partit Demòcrata ha menyspreat al seu rival i donava per feta una victòria davant un candidat grosser, incult, irrespectuós, i amb un concepte del món que fa temor. O potser els Demòcretes tampoc han triat la millor candidata. Déu vullga que els estadounidencs no hagen de migrar mai a cap altre país per fam, misèria, guerres o altre motiu. Només cal demanar que darrere d’eixe personatge groller s’oculte un poc de seny. 

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’ha confessat en estat de «xoc» per la inesperada victòria de Trump. No li convenen a Puig eixos ensurts. Ja va haver d’anul·lar la seua presència al recent congrés nacional del PSC per una malaltia de la que miraculosament es va recuperar l’endemà per a viatjar a la Fira de Turisme de London. I no oblidem que Puig va patir un esvaïment en el congrés nacional del PSPV en el que va ser triat secretari general a Alacant, i va haver de ser atés pels metges presents a la sala tot just en acabar el seu discurs després de saber-se guanyador. Així que millor no mire cap a USA i passe pàgina. 

La secretària general del Front Nacional francès, Marine Le Pen, ha felicitat el que ha definit com «el nou president dels Estats Units, Donald Trump» i el poble estatunidenc. «Lliure!», ha conclòs la filla del fundador del partit a través del seu compte oficial de la xarxa social Twitter.

Farage, que va tindre un paper clau a l’hora de persuadir els britànics perquè votaren a favor del Brexit en el referèndum del 23 de juny, ha assenyalat que la decisió dels estatunidencs «pot ser fins i tot més gran que el Brexit».

El neerlandès no va dubtar a celebrar obertament el triomf del Brexit el mes de juny passat per a després demanar una consulta sobre la possibilitat que els Països Baixos seguiren el mateix camí. En esta ocasió, en esmentar la «recuperació» del país per part del poble estatunidenc, ha assenyalat: «Nosaltres també podem fer-ho».

Un portaveu de la formació grega de l’alba daurada ha destacat en un vídeo que es tracta d'»una victòria de les forces que s’oposen a la globalització, que combaten contra la immigració il·legal i que estan a favor d’Estats ètnicament nets».

«MÁS DE UNO» NO FAN DOS

DIARI SERPIS           

 

La tirania dels mitjans de comunicació, i la concentració de mitjans sota el control de pocs grups empresarials ens porta a aberracions com la d’Alsina-Lucas, que per sort no acaba d’enlairar-se entre les preferències dels consumidors de premsa. El Govern de torn concedeix llicències i freqüències per emetre, els grans grups empresarials i financers es fan amb les autoritzacions, i el resultat és un món editorial homogeni, uniforme i adoctrinador fet a mida dels grans consells d’administració. I no parlem ja de Radio María o 13TV, fins i tot del propi diari El País, plegat a l’objectiu de descriure un país segons els cànons dels qui tenen la capacitat de pagar. 

Page 11 of 26