9 d’Octubre: Construïm sobirania, fem País Valencià

PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR    

El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important  del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.

Quan ens situem previsiblement a poc més de mig any de les eleccions locals i autonòmiques toca fer reflexió dels canvis que s’han anat donant des del Pacte del Botànic amb les forces polítiques esmentades i el suport de Podem en l’àmbit parlamentari. Uns canvis que si bé és cert han fet alenar per fi la societat valenciana després de la devastació i malbaratament dels governs del PP, a ulls de Decidim! de moment no arriba al mínim que necessita la nostra societat.

Per una banda cal aplaudir mesures com ara la normalització en l’aplicació de la llei de la dependència, de l’obertura en juny d’À Punt, la ràdiotelevisió dels valencians amb una programació en valencià, així com continguts propis, també per la reivindicació d’un finançament just, pel que fa a la universalització de la Sanitat Pública i el treball per revertir la seua privatització, etc…

Hi ha altres mancances que no s’han afrontat amb la decisió necessària com ara la baixada de la barrera electoral del 5 al 3% per poder tindre presència en les Corts Valencianes, un canvi de llei per a la qual necessitaria una majoria qualificada, d’altra banda els valencians i valencianes encara no podem veure TV3 i IB3 i poder compatir amb catalans i balears també la televisió valenciana, les reivindicacions per un finançament just per al País Valencià s’han anat esvaint, per no parlar de la no reivindicació de l’espoli sistemàtic que pateix el nostre país, ni un mínim canvi en el model econòmic que albire alguna possibilitat de millora en les condicions de vida i treball de la majoria del nostre poble i el respecte i regeneració del medi. Tampoc hem escoltat cap pronunciament a favor de fer respectar el dret a decidir i la democràcia del poble català i de suport a la situació dels presos polítics i exiliats catalans –llevat del president de les Corts, Enric Morera- o la simple normalització de la terminologia ‘País Valencià’.

És cert que tot avanç com s’ha donat s’ha de valorar amb bons ulls, però el canvi polític al nostre territori ha d’anar acompanyat de decisions i reivindicacions valentes. Observem amb preocupació creixent com el final de la legislatura “del canvi” ve acompanyat de tot un allau de PAI’s i nous projectes faraònics en la més pura tradició del totxo i l’especulació. Això no era el canvi que esperava bona part del nostre poble.

Des de Decidim! apostem en la nostra Diada per donar una resposta a les persones desocupades, els nostres joves que han de trobar oportunitats als països europeus, les persones que necessiten la reparació i justícia de la Memòria Històrica, dels treballadors i treballadores precàries, de les dones, del nostre malmés ecosistema…

Construir sobirania és necessari per superar aquestes mancances i fer el País Valencià que tots i totes volem, un país inclusiu, democràtic i lliure on les possibilitats de viure de la nostra gent estiguen garantides.

Els Verds decidirem la nostra estratègia electoral pensant en Gandia

ELS VERDS GANDIA         

Davant de les diferents notícies sorgides en els mitjans de comunicació on es parla de les possibles aliances per a les properes eleccions locals, Els Verds de Gandia volem fer públiques les següents puntualitzacions:

1. Els Verds de Gandia, assemblea local de la Federació d’Els Verds, es presentarà a les properes eleccions locals, autonòmiques i europees, que coincideixen en la data si no hi ha convocatòria anticipada de les autonòmiques, i, en eixe marc polític, prendran posició sobre possibles processos unitaris o presentar-se en solitari. Cosa que encara no s’ha fet i que està pendent de converses en diferents àmbits territorials, d’Estat i de País Valencià. La nostra organització local, ara, està encetant el procés d’elaboració del programa electoral i d’anàlisi de la gestió de l’actual govern municipal de PSOEMés Gandia.

2. En l’àmbit de Gandia, Els Verds no van participar en la coalició Més Gandia en les passades eleccions i, fins ara, Esquerra Unida no s’ha adreçat a Els Verds per a conéixer quina és la nostra opinió al voltant de participar o no en una possible renovació o ampliació de la mateixa. Els Verds no necessitem que algú d’altre partit parle per nosaltres, ni que propose a Compromís la nostra participació en una coalició que no va ser la nostra sense haver-nos preguntat abans si volem o no pertànyer o si voldríem o no que Més Gandia es repetira amb els mateixos components o d’altres diferents.

3. En el moment que Els Verds acordem quina és la nostra posició entrarem en contacte directament amb els partits que considerem doncs, amb la majoria, tenim unes magnífiques relacions des de fa anys i, per tant, no ens calen intermediaris aliens a nosaltres, ni per a parlar amb Compromís i els partits que hi pertanyen ni amb altres com Podem o altres més, per tal d’encetar un procés unitari que, de donar-se, sempre serà per enllestir un programa electoral en el marc de l’esquerra verda valenciana, pensant en Gandia, la seua gent i el seu territori i per a fer una important renovació de la manera de fer política municipal.

4. A més, Els Verds hem estat molt crítics amb algunes decisions que membres de Més Gandia han compartit amb el PSOE -com ho és, per exemple, la creació d’una nova taxa dintre del preu de l’aigua- que seran motiu de reflexió i anàlisi davant de la preparació i definició de l’estratègia electoral que, finalment, aprove el nostre partit des de la nostra independència i sobirania política.

Ximo Puig torna a prendre el pèl a Compromís

DIARI SERPIS           

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demostrat de nou una habilitat especial en assumptes fol·liculars en haver pres el pèl a Compromís en allò relatiu al futur de la legislatura. No fa ni dues setmanes que Podem exigia una reunió de la comissió de seguiment del Pacte del Botànic arran del desacord en públic entre la vicepresidenta, Mònica Oltra, i la nova companyera sentimental del president, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo. I no fa ni una setmana de la celebració d’eixa reunió de la comissió de seguiment, en la qual Puig va dir que la legislatura anava a esgotar-se i descartava un avançament electoral. Així li ho va prometre, a més, personalment, al líder de Podem, l’ingenu Antonio Estañ, qui assegut al sofà de la sala de recepcions del Palau, es va creure tot allò que eixia de la boca del president, sense haver après encara que Puig farà allò que li vinga en gana i allò que més li convinga sense el mínim escrúpol. És el que ha estat fent tota la seua vida. 

Dit i fet. Només uns dies després Ximo Puig ha deixat clar en una entrevista publicada diumenge 9 de setembre en el diari que ha vetllat tota la vida pels seus interessos personals i polítics, que allò que va dir després de la reunió de la comissió de seguiment no s’havia de prendre al peu de la lletra, que ell convocarà eleccions si li va bé a ell i el seu partit, i que eixa decisió no hauria d’enterbolir les possibilitats de renovar el Pacte del Botànic després de les eleccions. Traduint, Ximo Puig li està dient a Mónica Oltra que convocarà eleccions si li convé, però que no s’enutge si la maniobra perjudica les perspectives electorals de Compromís. 

Oltra ja no sap si les decisions les pren Puig o Gabriela Bravo, perquè l’anunci sembla la més freda venjança de la consellera de Justícia cap a la vicepresidenta després de la picabaralla que ambdues van protagonitzar a les xarxes socials. 

Es pot recriminar una pancarta feminista?

DIARI SERPIS                 

Mitjans de comunicació de tot arreu, fins i tot l’agència Europa Press, segueixen donant per fet tres dies després que la pancarta que va originar un aldarull durant els concerts del Figatell Sound a Oliva contenia proclames a favor de la independència de Catalunya i de la llibertat de presos polítics. És un fet desmentit per les pròpies imatges, pels testimonis i pels organitzadors. Tanmateix, sembla que la gran majoria dels mitjans necessiten construir la seua realitat. No deixes que la veritat desbarate una bona història, i si els fets es relacionen amb la tensió a Catalunya, més substància. Estem parlant de mitjans suposadament seriosos, d’aquells que es reivindiquen com l’essència del periodisme davant el soroll de les xarxes.  

Vaja per davant que qualsevol tipus d’agressió està despullada de justificació, però recriminar una pancarta amb un contingut contrari a les agressions masclistes s’assembla més a una exhibició d’intolerància i un atac a la llibertat d’expressió, que no a una indignació per un missatge inapropiat en un espai públic. 

Un acte públic, però organitzat per l’associació Joves d’Oliva en Moviment (JOM), que té el seu públic, els seus gustos, les seues preferències i els seus estils musicals, i cadascú és lliure d’acudir. Ningú pot pensar que cap dels fidels del Figatell Sound acudira al sopar d’estiu del PP a l’espai públic de la plaça de la Marina del Grau de Gandia. 

La JOM, no obstant, ha condemnat “de manera imperdonable tot tipus de violència dins de les seues activitats”, i ha defensat que “la seua associació sempre ha sigut pacífica i respectuosa, i en cap cas se senten representats ni donen suport a aquest tipus de comportaments”.
L’organització juvenil també ha defensat “la llibertat d’expressió, sempre dins dels límits del respecte cap a la llibertat d’expressió dels altres”. JOM ha explicat que “el missatge de la pancarta, de caràcter feminista i en contra de la violència masclista, ha sigut malinterpretat”.
Durant els sis anys de Figatell Soundmai s’havia registrat cap baralla o agressió dins dels recintes d’aquesta magnitud.

En contra d’un avançament electoral

ROSA PÉREZ GARIJO    

Coordinadora d’EUPV

Davant l’escenificació del PSPV i Compromís d’una possible ruptura del govern del Botànic, Esquerra Unida demana responsabilitat a les dues formacions polítiques per a abandonar la política partidista i centrar-se en els interessos reals dels valencians.

EUPV considera un despropòsit l’avançament electoral que no obeeix ni a causes tècniques ni a una pèrdua de la majoria parlamentària i alerta que ni els electors del PSPV ni de Compromís entendrien que es posara en risc aquesta majoria després de vint anys de corrupció del Partit Popular a la Generalitat Valenciana

Estem preocupats per les darreres notícies que parlen d’un possible avançament electoral al territori valencià. Un govern el que ha d’estar és preocupat pels interessos valencians i dur endavant els projectes que encara estan en marxa. A més a més, és irresponsable parlar d’una convocatòria d’eleccions anticipades en funció d’interessos partidistes. El Consell el que ha de fer és esgotar la legislatura i acabar eixos projectes que estan pendents.

Estem també preocupats a EUPV per com podria afectar els valencians un avançament electoral injustificat, ja que la societat valenciana podria entendre que aquesta decisió és fruit del pur càlcul electoral. L’objectiu de president Puig sembla ser el d’aprofitar l’efecte Moncloa de Pedro Sánchez i l’impuls que li han donat els últims baròmetres electorals deixant com a segon plat l’execució de polítiques socials que els valencians fa anys que reclamen.

Encara queden moltes coses per fer, per millorar i per rectificar i que els votants del bipartit esperen que es facen o almenys es comencen en aquests últims mesos de legislatura. És més, estem molts convençuts de què encara queda molt de temps per davant per a aprofundir en polítiques socials i consideren que les eleccions autonòmiques haurien de ser quan toquen, en maig de 2019, junt amb les eleccions europees i les eleccions municipals.

El futur del nacionalisme al País Valencià

ANDREU BANYULS               

Coordinador d’Acció Política de Bloc i País (corren del BNV)

En el desenvolupament del nacionalisme polític al País Valencià des de la transició s’ha passat per etapes ben diferenciades. En un primer moment la creació del PSPV va suposar l’aparició d’una gran il·lusió, tot i que en aquells moments la inseguretat dels resultats de les primeres eleccions, feien creïble la presència del nacionalisme valencià a les institucions autonòmiques. Si aquelles expectatives s’hagueren complit, o la constància en l’esforç i una visió de futur hagués presidit les següents actuacions molt possiblement el nostre esdevenir polític hagués estat ben diferent i molt més positiu. Deixant de banda els detalls, veiem com ha quedat la situació:

1-   Quan es va crear UPV es va produir la unificació del nacionalisme polític existent.

2-   Quan es va crear el BLOC es va produir de nou la unificació del nacionalisme.

3-   Quan es va crear Compromís fou un pacte electoral (i així ha quedat de moment) entre una força nacionalista valenciana, un partit ecologista i els escindits d’Esquerra Unida, (Iniciativa) que sempre i sistemàticament s’han desmarcat de qualsevol vel·leïtat nacionalista.

UPV i el BLOC foren creats amb una voluntat d’estabilitat i continuïtat, i tots els seus components mantenien una visió de futur pel País Valencià, més o menys similar. Tanmateix, la creació de Compromís i el seu funcionament actual fan evident, com a mínim, que la visió consensuada del futur del País Valencià que es reflectia en declaracions i actuacions en UPV i al BLOC dels primers anys ha desaparegut. Possiblement no es comprendria l’aparició del BiP sense recordar com quan davant d’unes eleccions generals en el BLOC es va dur a referèndum de la militància la possibilitat de pactar amb Podemos, i com guanyant que no es pactés,  després de maniobres  impròpies d’un partit que teòricament defensa el funcionament de baix cap a d’alt, el pacte es va produir.

Ens trobem doncs, de nou davant d’un escenari semblant en part al que és va produir quan el PSPV es va integrar al PSOE. Quan són els partidaris d’utilitzar les actuacions tàctiques necessàries en cada moment per aconseguir el poder i/o mantenir-se en ell, els que decideixen el nostre futur quasi de manera completament independent d’una estratègia a més llarg termini, que  basada en el treball  i la constància  fera possible arribar aconseguir el País que volem.

Des de Bloc i País proposem que comence un treball sistemàtic i constant  per avançar en la definició del País Valencià que volem i sobre quina és la millor estratègia per aproximar-nos si més no, al País que volem aconseguir. Avui al País Valencià hi funcionen moltes organitzacions valencianistes, que de segur estan interessades en treballar per un projecte com aquest o al menys molt semblant, la nostra aproximació a elles per buscar punts de coincidència i consens en moltes de les idees al respecte seria un dels primers passos a mamprendre.

Model de ciutat sostenible?

JOAN FRANCESC PERIS              

Portaveu d’Els Verds de Gandia

M’atreviria a dir que en la dècada dels 90 i en els primers anys de l’actual segle, Gandia va tenir un model de ciutat, no sense contradiccions i daltabaixos, però ja fa uns 10 anys o un poc més que ni es veu, ni s’endevina.
S’ha perdut el fil estratègic de ciutat sostenible i avançada i hem passat a una ciutat sense ànima, en crisi estructural dels sectors econòmics més tradicionals i que més ocupació generaven (xicotet comerç i turisme familiar) i, a hores d’ara, no sabem cap on anem, si és que anem enlloc.
Encara que us semble mentida, m’ha sorgit aquesta reflexió que vinc mastegant des de fa anys al veure com una vegada més no es valora el patrimoni natural, els arbres, quan es projecta una infraestructura.
Malgrat l’esforç que la ciutat, l la UE amb les seues aportacions econòmiques, va fer per la peatonalització d’una bona part del centre històric, el cotxe i les seues necessitats ha tornat a ser el rei de la creació i no només es talen directament els arbres que calga per a fer qualsevol cosa al seu servei, sinó que les fires del motor ocupen totes les zones peatonalitzades, arribant a l’absurd de veure les persones caminant pel la calçada mentre els cotxes estan sobre les voreres i el passeig.
A Gandia no s’ha sabut mantenir la coherència d’una estratègia sostenible, ha mancat voluntat política a llarg termini i sobrat tacticisme i por, o covardia. Potser per a mantenir-se en el poder calguen, però tal vegada estar al poder municipal per a no fer res no s’ho valga. Per a tenir un bon jornal, sí, però res més.
El govern del PP va talar arbres de manera innecessària, ara que governa l’esquerra, també. El govern del PP volia fer un camp de golf a la Marjal, l’esquerra municipal va retirar el recurs contra eixe projecte pactant amb Ciutadans i, quan la Conselleria de Medi Ambient revisa el Pla de la Marjal obligada per la Fiscalia, pretén mantenir l’ús esportiu, quan és clar amb la legislació en la mà, que les zones humides són especialment protegides. A més, haurien de saber que en el seu dia, la ciutat hagué d’indemnitzar un propietari per eliminar l’ús esportiu d’una zona de la marjal, el camp de tir.
Sembla mentida com s’ha volgut oblidar una línia estratègica d’actuacions clarament sostenibles. Ni s’ha seguit amb el projecte de dipòsits contra les inundacions de la platja, que tan bon resultat ha donat en les zones on sí estan en marxa, ni es va dedicar el canon anticipat de la concessió de l’aigua per a millorar la xarxa de l’aigua potable ni acabar el projecte d’aigua de qualitat per a tota la ciutat. Tampoc, s’ha apostat seriosament i amb dedicació per convertir l’Auir i la Marjal en un gran parc natural, recuperat, i que podria ser la gran oferta complementària del turisme de platja familiar que teníem.
No hi ha model estratègic, fins i tot, s’ha perdut la direcció política de capital de la Safor en temes cabdals com el tractament ecològic dels residus, que podria generar centenars de llocs de treball estable.
Ha guanyat aclapadorament el cadascú que acampe i qui més puga que arrape. Així, seguirà patint la natura i els sectors més desfavorits i, també, els empresaris més avançats i amb millor ètica. Guanyen els “botellons”, les grans superfícies, els vehicles a motor i els negocis ràpids.
Certament això passa a molts llocs, a moltes ciutats, però per arribar ahí no cal massa política, el neoliberalisme ja ho porta. I no m’oblide com, també, s’ha abandonat la relació històrica de Gandia amb les persones de la protectora d’animals. No ho entendré mai.
A Gandia, no només són arbres tallats, s’ha tallat molt més…

L’ADN del lloro

Joan-Francesc Peris              

Els Verds de Gandia

Simplement, amb saber el DNI i la data de naixement d’alguna ciutadana o d’algun ciutadà de Gandia, ja es pot votar en la web dels Pressupostos participatius habilitada per l’Ajuntament. És de suposar que ningú es farà passar per ningú encara que poguera: açò seria un greu delicte, no? Com menys, per posar un exemple, no seria ètic usar el DNI i data de naixement dels meus familiars, veritat?
Però si no es garanteix que ni puga haver-hi delicte ni falta d’ètica, ens trobem davant un sistema de votació i consulta amb la credibilitat que cadascú vulga donar-li, i ací ho deixe.
No obstant açò, quan parlem de tan sol 200.000 euros per a l’últim any de Govern de l’actual corporació del PSOE i Més Gandia, d’una proposta que arriba amb tres anys de retard, doncs tampoc passa res si atenem al total del Pressupost Municipal que contempla 81,2 milions de despeses. Parlem de la xocolata del lloro, més gest que intenció quan ja és a punt de sonar la campana.
D’altra banda, més que entrar a valorar com s’han seleccionat les propostes que podríem votar, seria interessant saber quantes d’elles estaven incorporades o no en els programes electorals dels partits del Govern encara que se suposa que cap, o no tindria sentit preguntar per elles. El que volem dir és que, com a element corrector de deficiències o davant noves necessitats, estaria bé preguntar, encara que es faça d’aquesta forma, per propostes no votades pel conjunt de la ciutadania, amb cens i garanties, en unes eleccions locals.
Per posar un exemple, la proposta 19 dels Pressupostos participatius, la de crear un registre d’animals i el seu ADN, una cosa que ja han proposat altres ajuntaments governats pel PSOE, com Mislata o Alcoi, figurava en algun programa electoral?
Doncs bé, si resulta que ix guanyadora, tindrà la legitimitat que cadascú vulga donar-li però es podrà dir que ha sigut la preferida per algunes veïnes i per alguns veïns de Gandia.
És una proposta, aquesta de l’ADN, limitada i confusa, que parla de crear un registre d’animals i, entre parèntesis, especifica “principalment gossos”. Quines altres espècies d’animals seran registrades? S’inclouran, com a mínim, totes aquelles espècies d’animals per a les quals s’exigia tenir recinte especialitzat en la contracta del servei de recollida d’animals? Suposem que sí, però en la proposta no està reflectit.
I dèiem que es tracta d’una proposta limitada perquè caldria tenir més aspiracions i crear un registre de persones i el seu ADN per a combatre a gent sense civisme que, a diferència dels animals, sí que sap que el carrer, els portals, els parcs o qualsevol espai públic no són aptes per a realitzar deposicions o orinar encara que ningú ho veja. Per cert, per als excrements d’animals no registrats, cridarem a la patrulla canina o a Sherlock Holmes?

Convulsió a la política local de Gandia pel resultat de les primàries de Compromís

G. CABANILLES       

Mai unes primàries a Compromís de Gandia havien generat una convulsió al conjunt del sistema polític local com les que este divendres 15 de juny han servit per a designar a Josep Alandete com a candidat a l’alcaldia per esta formació. Alandete es va imposar a la regidora Alicia Izquierdo per uns cinc punts de diferència, el que mostra també l’existència de dos blocs ben igualats i definits a Compromís. 

Això, que en teoria només havia de preocupar a Compromís, ha generat inquietuds i esperances a la resta de l’espectre polític local. Inquietud d’una banda perquè Alandete no massa partidari de la fòrmula de Més Gandia amb la que Compromís ha compartit candidatura amb altres forces polítiques per a fer regidors a persones com Nahuel González i Xavier Ródenas, que res tenen a vore amb Compromís. I esperança de l’altra banda perquè una dispersió del vot progressista faria somiar a la dreta en retornar al govern local, encara que resta per vore amb quin reequilibri de forces. 

On més preocupació ha generat l’elecció d’Alandete ha estat al PSPV, més fins i tot que al sector de Compromís que ha donat el seu vot a Alicia Izquierdo. Reeditar Més Gandia és una decisió que està en mans de Compromís, i Compromís sembla que està en mans del sector d’Alandete. D’ací a l’hora de presentar les candidatures davant la Junta Electoral veurem tot tipus de pressions, reunions, negociacions, emissaris, i recomanacions de la direcció nacional. 

No cal oblidar el shock que ha causat la victòria d’Alandete sobre el 46% de la militància de Compromís que s’havia decantat per Alicia Izquierdo, una persona que ha demostrat interès i eficàcia en la gestió institucional, i que no obstant no s’ha vist recolzada a la seua pròpia casa. 

El Casal Jaume I com a víctima

DIARI SERPIS  

La debilitat d’un govern en monoria a l’Ajuntament de Gandia ha quedat reflectida amb l’intent de retirada dels pressupostos de 2018 de la subvenció destinada al Casal Jaume I, un ens bàsicament dedicat a activitats culturals que s’ha convertit en víctima política i en l’objecte de la demostració de força de Ciutadans a la corporació municipal. Només la inexplicada absència d’una regidora del PP en el ple en el qual anaven a aprobar-se els pressupostos, ha permés al govern local rebutjar amb el vot de qualitat de l’alcaldessa la moció que havia presentat Ciutadans en eixe sentit. 

Ciutadans demostra amb aquesta exigència que la seua capacitat de condicionar l’acció de govern l’aplica en benefici partidista, en detriment de l’interès general, que és el que hauria de prevaldre entre els qui tenen la capacitat de prendre decisions de govern. Seria bo saber què diría el regidor de Ciutadans, Ciro Palmer, si en un futur Xavier Ródenas es convertira en alcalde de Gandia i decidira retirar la subvenció a la Setmana Santa. 

D’altra banda, la retirada de la subvenció al Casal Jaume I, lluny del que podría semblar una anècdota, amaga al darrere una delicada situació de debilitat d’un govern local que es va deixar caure als braços de Ciutadans amb totes les conseqüències, les que es saben i les que mai es sabran. Si la regidora absent del PP haguera acudit al ple ara el Casal Jaume I seria l’única associació local sense subvenció.

I per últim, les exigències de Ciutadans suposen una decepció. Quan va proclamar que condicionava el vot al pressupost amb la reducció d’inversions pensàvem que la idea genèrica era la de sanejar els comptes municipals, i no atacar als col·lectius desafectes mitjançant l’asfixia económica.

El Casal Jaume I es dedica a promoure activitats culturals, que agradaran o no al regidor de Ciutadans, però sí agraden a una part significativa de la societat gandiana. Ciro Palmer ha tingut l’oportunitat de mostrar-se respectuós i tolerant amb la diversitat i amb els qui tenen altres inquietuds culturals, i l’ha desaprofitada.