Levante-EMV s’autoproclama garant de la veritat i apel·la a la llibertat per a atraure subscriptors digitals

La directora de Levamte-EMV, en la conferència que va oferir a la Universitat de València.

La venda de premsa de paper ha d’anar més mal del que reflexteixen els informes, si ens atenem l’spot publicitari disfressat de reflexió periodística que ha publicat a la web la directora de Levante-EMV, Lydia del Cantó, apel·lant a la «llibertat» per a captar subscriptors digitals a preus vertaderament assequibles. 

En eixe video, Lydia del Canto, ex cap de premsa del president de la Generalitat, Ximo Puig, fa una crida per captar subscriptors digitals, i apel·la a les aportacions econòmiques dels lectors com única forma de garantir la informació de qualitat. 

Lydia del Cantó ja es va autoproclamar recentment garant de la veritat en una conferència al centre cultural La Nau de la Universitat de València. «Els diaris no ens dediquem al negoci de la mentida, sinó al de la veritat», va dir, en un intent de desacreditar internet com a font d’informació, posant en dubte la capacitat de criteri dels lectors. Fins i tot va arribar a dir que «el lector acudeix a nosaltres per a contrastar si allò que ha llegit en un whasap és cert». I això que durant els anys de les vaques grosses Levante-EMV ha tingut la seua pròpia veritat fidel no a un partit polític, sinó a una facció d’eixe partit polític. 

El ben cert és que Levante-EMV i la premsa tradicional en general llangueix davant internet, i Del Canto s’està dedicant en els seus primers mesos al capdavant de la capçalera lermista a fer sobreesforços per a garantir la rendibilitat, i per tant la supervivència del mitjà. Les aportacions institucionals ja no són suficients per a mantenir una estructura en la que la publicitat comercial, abans generosa, ha caigut en picat. I això que Levante-EMV sobrexplota les opcions institucionals. És, per exemple, un dels principals destinataris de les ajudes per fer premsa en valencià, tot i haver escrit tota la vida en castellà, i dedicar encara hui una atenció mínima al valencià en la versió de paper. No obstant, internet que tant qüestiona li ha permés fer una descuidada versió digital en valencià amb la que justifica la percepció de subvencions. 

Et Pot Interessar