Una avaria deixa a diversos municipis de la Safor sense internet

Una avaria ha deixat a diversos municipis de la Safor sense internet des del migdia d’este dimarts, i a última hora de la vesprada encara no havia estat reparada. El subministrador Movistar ha comunicat als clients que estava intentant determinar les causas i posar una solució, i s’investiga si l’avaria té a vore amb les obres per instal·lar la fibra òptica que s’estan executant endiversos punts. Els efectes de la interrupció del servei s’han deixat notar sobretot al comerç, empreses, oficines bancàries i altres establiments, a més dels domicilis particulars. 

FINS QUAN EL «DIA DE LA DONA»

MARC CABANILLES      

Abans de començar, una petita introducció de perquè se celebra el 8 de març, el dia de la dona treballadora.
En 1911 a Nova York, s’hi va produir l’incendi d’una fàbrica tèxtil, on més de 140 dones, joves treballadores, van morir. Des d’eixe moment, es va començar a parlar sobre els aspectes legals dels drets de la dona. I es va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Per un succés semblant, ocorregut anys abans en una fàbrica de maquinària agrícola a Chicago en 1886, es va instaurar el Dia del Treball, que per cert, no va ser anomenat dia internacional de l’home treballador.
Dit açò, ja sabem que el 8 de març no van a faltar les felicitacions, de fet no dubte que tampoc falte l’home detallista que li regale roses a la seua esposa. Però, en veritat, no és del que es tracta aquest dia. Posats a fer alguna cosa en el que diuen «el dia internacional de la dona», el més adequat seria reflexionar, en comptes de commemorar no se sap molt bé què, ni felicitar no se sap perquè.

LA LLISTA DEL XA-XA-XA

G. CABANILLES     

El quintacolumnista lermista del diari Levante-BOL (Butlletí Oficial del Lermisme), Jesús Civera, s’ha regirat al seu silló d’Ofimax per les crítiques del diputat del PSPV Francisco Toledo a la direcció del seu grup arran del «xou» de la paga extra de 2012. A la mínima, el PSPV «se deshilacha», diu el guardià de les essències lermistes, qui no obstant calla quan és el seu Ximo Puig qui li toca els famosos atributs a Pedro Sánchez. Es lamenta Civera de que, amb «quatre anys» que porta Toledo a la bancada socialista, ja podia haver aprés el funcionament intern. Si és que hi ha maldestres. El que toca és aprendre el primer dia, i utitilitzar els coneixements per perpetuar-se. ¨Vet per on, ara per no aprendre les coses internes, Toledo pot quedar exclòs de les candidatures. Encara sort que té plaça de catedràtic a la universitat. 

 

Més que fer-se’n creus per la reacció de Toledo al xou de la paga extra, i més que el propi fet d’haver rebut una paga extra que ara s’ha de retornar, ningú ha parat atenció a la llista del xa-xa-xa a la qual fa referència Toledo.

NOU CONCESSIONARI NISSAN A GANDIA

L’alcalde ha assenyalat que sempre és una bona notícia que un grup empresarial, i un motor econòmic d’aquesta envergadura, trie Gandia per a instal·lar-se, “açò evidencia que Gandia es mou i que les empreses saben que s’estan fent les coses bé, tenim potencial i projecció de futur”.

SEAT, LA MARCA MÉS VENUDA EN FEBRER A ESPANYA

La segona firma més demandada a Espanya el mes passat va ser Volkswagen, amb 7.771 unitats, un 39% més, per davant d’Opel, amb 7.123 unitats, un 3,4% més; de Peugeot, amb 5.598 unitats, un 1,7% més, i de Renault, amb 5.331 unitats, un 33,1% més.

El rànquing de les deu marques més venudes en febrer el completen Citroën, amb 5.313 unitats, un 18% més; Nissan, amb 4.747 unitats, un 73,9% més; Ford, amb 4.509 unitats, un 6,3% menys; Kia, que entra al Top Ten amb 4.199 unitats, un 132% més, i Toyota, amb 3.856 unitats, un 24,4% més.

La marca francesa Citroën va ser la sisena més venuda a Espanya en el bimestre, amb 9.172 unitats, un 9,9% més; seguida de Ford, amb 8.340 unitats (+15,2%); de Nissan, amb 8.233 unitats (+62,7%); de Toyota, amb 7.850 unitats (+25,2%) i d’Audi, amb 7.579 unitats (+14,1%).

El Top Ten de cotxes més venuts a Espanya el febrer el tanquen el Volkswagen Polo, amb 2.466 unitats, un 14,17% menys; el Dacia Sandero, amb 2.047 unitats, un 36,98% menys; l’Opel Corsa, amb 2.002 unitats, un 38,4% menys; el Nissan Qashqai, amb 1.979 unitats, un 16,1% menys, i el Peugeot 208, un 22,18% menys.

El grup de models més venuts fins al febrer el tanquen el Volkswagen Polo, amb 3.866 unitats, un 34,5% més; el Dacia Sandero, amb 3.698 unitats, un 13,85% més; el Nissan Qashqai, amb 3.376 unitats, un 43% més; l’Opel Corsa, amb 3.259 unitats, un 0,25% més, i el Renault Clio, amb 3.076 unitats, un 62,7% més.

COMPANYS DE VIATGE

LAURA MORANT      

 

Companys de viatge, en això ens hem convertit, i no és poca cosa. Lluitar contra el sistema no és una tasca fàcil, i moltes vegades et trobes sol enmig d’una multitud política acomodada en el poder dirigint ciutats i pobles des de despatxos al marge del sentir de la gent.

Són nous temps, evidentment, i ho són perquè hi ha una nova generació de persones cansades i fartes de vore com s’han gestionat els diners públics. Patim una situació de crisi que no s’atura, amb destrucció de llocs de treball per tots els llocs, i pujada indignant d’impostos i taxes dels serveis públics, retallades a l’educació i a la sanitat, etc. A Gandia ho hem comprovat, amb privatitzacions de serveis públics encarint els mateixos serveis, compres estranyes per afavorir els amiguets, pujades d’impostos i massa circ per tots els costats, etc.

Ara, compartisc projecte amb grans companys, companys que tenen el seu treball al marge del món polític, que sé ben cert que no entenen la política com un mitjà per traure guanys, sinó com un servei a la ciutadania en un moment concret de la vida. Persones que si bé obtenen acta de regidor o regidora algun dia, ho fan des del convenciment d’ajudar per millorar aquesta ciutat. Persones que fa molt de temps que lluiten des de fora de les institucions públiques a favor d’una política que atenga les demandes de la gent del carrer, una política participativa i també transparent. I jo també els he acompanyat, amb la defensa del territori i la protecció de la platja de l’Auir, dels nostres espais verds, contra els camps de golf en zona verda, per la gratuïtat de les escoletes infantils, a favor de l’ensenyament i la sanitat, per la baixada dels impostos i la inversió en benestar social, i ara també amb la lluita pel parc Sant Pere, només per posar uns exemples. Una lluita, la del parc, que ens deixa un clar missatge: els polítics han de consensuar les obres amb el veïnat i atendre les seues necessitats, ja no ens val allò de faig el que jo vull perquè sempre tinc un favor per pagar (compra dels cinemes de la platja o del retén de policia per part del govern actual, que no devem oblidar).

dia de la Valldigna 2015

EL GOVERN APROVA LA SETENA EDICIÓ DEL PLA PIVE PER A LA RENOVACIÓ DEL PARC AUTOMOBILÍSTIC

En la roda de premsa després del Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha indicat que la decisió d’aprovar el PIVE 7 es produeix després del bon acolliment experimentat pels consumidors i pel seu efecte positiu sobre l’economia i el medi ambient.

 

El primer d’aquests canvis és l’obligatorietat que el beneficiari de les ajudes tinga la titularitat del cotxe a retirar durant almenys l’any anterior a la compra de l’automòbil nou. La segona modificació contempla que el cotxe que es retira haurà de tenir la ITV vigent a l’entrada en vigor del Reial decret.

La vicepresidenta del Govern ha apuntat que en totes les seues edicions el PIVE ha permès la substitució de 715.000 vehicles antics per altres nous i la previsió és que amb el nou PIVE s’aconseguisquen els 900.000 vehicles. Aquesta mesura també ha aconseguit un estalvi de 248 milions de litres de combustible a l’any.

DÍAZ DE RIVERA, CAPITÀ MARÍTIM DE GANDIA, ES JUBILA

TONI RODRÍGUEZ      

 

 

La reunió va tindre un aire molt emotiu, ja que els assistents, representants de diferents sectors com: l’autoritat portuària de Gandia i València, Confraria de Pescadors, Varadero, Exportadors, i com no municipals encapçalats per l’Alcalde de Gandia, Arturo Torró, i un servidor com a regidor, els quals, li recordaren multitud d’anècdotes, també ens recordarem dels qui malauradament ja no estan entre nosaltres.
Volem ressaltar la seua total integració a nivell personal, on a fet del seu lloc professional la seua residència, casant-se a Gandia i sent un amant més de la ciutat i del port. Ara, amb la jubilació, perdem un gran professional, però guanyem una gran persona, que segur continuarà vetlant per la societat gandiana.
Des de l’Ajuntament de Gandia i la Junta de Districte del Grau, volem reconèixer-li tots els serveis prestats, alhora que animar-lo en la nova etapa que comença.

IONKIS DE LIKES EN EL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ

VICENT CANET      

Amb tot l’èxit té un preu que van saber plasmar amb ironia i humor l’equip de Moderna. Moltes hores de treball, horaris tan flexibles que sols treballar per les nits, negociació permanent amb el client, inicis econòmics més bé precaris, escassa vida social i dependència total i absoluta del wifi. L’emprenedoria en l’àmbit de la comunicació té el punt a favor que t’agrada el que fas però en contra el gran sacrifici personal que suposa. Raquel Córcoles explicava com sempre es feia el propòsit que a l’any vinent fora el de la definitiva estabilització la seua situació laboral tant des del punt de vista econòmic com de dedicació, i que sempre ho havia de posposar. Va assenyalar que no tenia ingressos per contractar a ningú que l’ajudara. I va remarcar la molta dedicació que tenia amb l’exemple del temps que havia d’ocupar només en el fet de penjar i fer difusió d’un treball seu: dues hores només per adaptar la vinyeta a tots els formats de les xarxes socials.

El dia anterior, el dijous, Javier Padilla amb la intervenció d’Emprendre en la llarga cua, i María Ramírez i Eduardo Suárez amb la presentació de l’Español, un nou digital en castellà que es llançarà en setembre, van analitzar els nous perfils professionals i les dificultats de l’emprenedoria. En l’actualitat el sector demana un perfil multidisciplinar amb moltes més competències, que genere valor, i que dispose d’una marca personal a les xarxes socials que serveixen, entre altres, d’aparador dels professionals de la comunicació. Els comunicadors ara han de pensar en el contingut i també en els ingressos. I, deien, han de ser capaços d’oferir a les marques fórmules creatives de fer publicitat a partir d’històries i experiències de marca diferents a la típica publicitat. El que estem vivint, en definitiva, és una reconversió brutal dels mitjans de comunicació, i del sector en general, que és un del que més atur i precarietat té. Amb tot, opine que, si bé estem al dia de les últimes tendències, poques vegades els professionals de la comunicació ens hem assegut a debatre sobre com volem que siga. L’emprenedoria és una aposta arriscada i pot ser no és l’eixida professional per a tothom. Com a mostra destaque que paraules molt escoltades en aquest àmbit en les dues ponències citades van ser: fracàs, èxit, sacrifici personal i aprenentatge. I Padilla va concloure que si ve fracassar “no mola” és inevitable i, sobretot, ajuda a aprendre de cara a noves iniciatives.

Per Moderna de Pueblo el més difícil de gestionar, especialment en els inicis, és la reacció de les xarxes socials a cada vinyeta. Si abans només es manifestaven els fans, ara es ho fan també els haters: les errades són detectades de seguida i assoleixen una àmplia reacció per internet. D’ací el concepte de ionki de likes, una reflexió en clau irònica sobre que, si no es posa límit, es pot dependre en excés de l’acceptació dels seguidors. Segons wikipedia un hater és un usuari que menysprea i critica destructivament a una persona, a una entitat, a una obra, a un producte o servei o a un concepte en particular, por causes poc racionals o pel simple gust de difamar. Si bé personatges d’aquest tipus han existit sempre, les xarxes socials han amplificat notablement la seua repercussió. Fins i tot, un com a comunicador pot fer-se unes expectatives del que creu que tindrà èxit, i finalment el que triomfa és allò que un menys s’esperava. Des de Moderna de Pueblo van posar l’exemple de les recomanacions que va rebre el seu personatge als inicis en revistes hipster que presentaven el seu personatge com a fresc i innovador. Però un cop va ser massiu i va deixar de ser exclusiu “comencen a buscar-te pegues”. Tenir sempre el termòmetre de l’èxit i les reaccions immediates pot tensar, però el fracàs està assegurat si sempre vols acontentar a tothom i no ets capaç de reaccionar amb humor i autocrítica davant les situacions de crisi. Una intervenció, la de l’equip de Moderna, senzillament genial, van donar al clau.

La cinquena edició de Comunica2 ha estat un èxit amb més de 150 persones i més de 1.500 usuaris que l’han seguit online. Un congrés complet, interessant i a l’última. Només he trobat a faltar alguna taula o experiència sobre la situació dels mitjans de comunicació valencians: especialment interessant hagués estat comptar amb Valencia Plaza, un exemple d’èxit de mitjà digital al nostre territori. A això li sumaria algun debat sobre els mitjans i les xarxes socials en valencià amb digitals com Diari Serpis, La Veu del País Valencià, la proposta de Vicent Partal -director de Vilaweb, per fer un nou mitjà d’àmbit valencià o les iniciatives per fer renàixer una radiotelevisió valenciana i en la nostra llengua. Una opinió que vaig transmetre per twiter i que van recollir des de l’organització de cara l’any vinent. Em quede a l’espera que la sisena edició de Comunica2 incloga ponents i temàtiques valencianes i de poder tornar assistir i gaudir de qualsevol de les seues interessants ponències i experiències. Fins l’any vinent!