Mor el director de cinema Toni Canet

El director de cinema valencià Toni Canet, responsable de títols com ‘La camisa de la serp’ i ‘Les ales de la vida’, ha mort. Es dóna la circumstància que la seua mort s’ha produït només unes hores després que la Conselleria de Cultura fera públic que era el guanyador del primer guardó d’honor dels Premis de l’Audiovisual Valencià. El soterrar està previst per a demà dimecres a les 17.00 hores en el Tanatori Municipal de València.

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, justificava ahir la distinció asseverant que Toni Canet «sempre ha trencat esquemes amb els seus treballs audiovisuals». «La trajectòria del director, guionista i productor està avalada per títols imprescindibles del cinema valencià», subratllava.

Després de conéixer la trista notícia, des de la Conselleria de Cultura han expressat les seues condolences a la família de l’artista i han apuntant que el Premi d’Honor s’entregarà divendres que ve, 16 de novembre, a títol pòstum.

Nascut a Llutxent (la Vall d’Albaida) en 1953, Toni Canet va finalitzar els seus estudis d’Art Dramàtic en 1973. En 1984, crea la productora Doll d’Estels, amb la qual produeix i realitza diversos documentals institucionals i espots publicitaris per a televisió.

En 1988, escriu el guió, dirigeix i produeix la seua primera pel·lícula, la comèdia ‘Amanece como puedas’, seleccionada per al Festival del Cairo i premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya.

Canet també va dirigir ‘La camisa de la serp’ (1996) i ‘Les ales de la vida’ (2006), que va obtindre el premi al millor documental en la Seminci de Valladolid. En 2007, va participar en la pel·lícula col·lectiva ‘Ja en tenim prou’, juntament amb els cineastes Sigfrid Monleón, Mónica Ibáñez i Eduardo Guillot.

Toni Canet va treballar per a TVV dirigint sèries documentals com ‘Solfa íntima’ (1990), ‘Crònica amarga’ (1991) i ‘Viatjar sense bitllet’ (1998), així com la sèrie de ficció ‘Benifotrem’, que va ser la primera sèrie de producció pròpia realitzada per la televisió autonòmica i emesa en 1995.

L’última pel·lícula que va realitzar va ser ‘Calç blanca, Negro carbón’ (2017), un documental que recupera els processos de la producció tradicional de la calç i el carbó.

Soler assegura que està «tranquil» amb la previsió d’ingressos del pressupost

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha defès el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2019 davant les crítiques de PP i Cs que són «irreals i ficticis». «Mai en la vida aquest conseller ha estat tan tranquil respecte al pressupost d’ingressos com enguany», ha subratllat i ha puntualitzat que eixes partides són «deutes que té el Govern d’Espanya amb la Comunitat Valenciana». «Estic més segur que mai que aquests pressupostos estan al servici dels valencians», ha incidit.

Soler s’ha pronunciat en aquests termes en la Comissió d’Economia, Hisenda i Pressupostos de les Corts per a explicar els pressupostos del seu departament i de Presidència de la Generalitat, on ha retret a l’oposició que tots els anys utilitzen la crítica que són comptes «ficticis» per a criticar-les perquè «al final dels exercici els valencians s’han beneficiat d’ells, per la qual cosa ficticis poc», ha subratllat.

Així mateix, el conseller ha justificat la incorporació de la partida dels 1.300 milions com a «marca de la casa» i «governe qui governe» perquè ha reivindicat que és el que correspon a la Comunitat Valenciana. Ha subratllat que la seua intenció és «convergir» amb la mitjana espanyola perquè «els valencians tenen tot el drets i no tenen per què suportar aquesta situació de discriminació», ha remarcat.

Respecte a les altres partides incloses en els ingressos com el FOGA o el 50% de dependència, ha subratllat que «són demandes de deutes que té el Govern d’Espanya amb la Comunitat».

No obstant açò, el diputat de Cs Antonio Wodward ha lamentat les xifres que esperava que foren «més realistes i rigoroses», al mateix temps que li ha recriminat l’augment del deute de la Comunitat. «No volem heretar un pressupost de l’incompliment, ni que es mentisca als valencians ni que el Govern central ens intervinga per incompliments en els pagaments», li ha etzibat.

Des del PP, el parlamentari Rubén Ibáñez ha ironitzat amb anomenar-lo «el mag Soler o Sant Vicent Soler» per haver titlat de «miracle» els comptes, que el ‘popular’ ha criticat per ser «fictícies» i «jugar amb la vida dels valencians» perquè no creu que vagen a complir-se.

En la seua intervenció, Soler ha detallat que Presidència comptarà amb una dotació de 354 milions, un 14% més que en 2018, sent el major increment en la Direcció general d’Administració Local, que augmenta fins als 66,7 milions. A més, es consolida el Fons de Cooperació Municipal amb 40 milions.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències augmenta un 10%, fins als 119 milions d’euros amb la vista posada en el reforç de la capacitat d’actuació del Servici de Bombers Forestals com a unitat d’actuació integral davant del nou escenari i demanda de la societat, la consolidació del 112 del futur i el model d’integració multiagència, mantenint la seua capacitat tecnològica capdavantera a nivell europeu.

Quant al pressupost de Turisme Comunitat Valenciana, s’incrementa en un 8,97%. Entre les millores s’incorpora la dotació pressupostària necessària per a incrementar el personal que garantisca l’aplicació de la nova Llei del Turisme. També es destinaran 12,8 milions d’euros a la millora de les infraestructures turístiques i 12 milions a la societat depenent Aerocas, amb l’objectiu que assumisca la gestió directa de l’Aeroport de Castelló, així com la potenciació del recinte amb noves destinacions.

Respecte als comptes d’Hisenda i Model Econòmic, Soler ha destacat que tindrà pressupost de 332,3 milions d’euros, un increment del 10% respecte a l’exercici anterior. L’aposta se centra clarament en la consolidació del Banc Públic Valencià per a «convertir l’IVF en una ferramenta al servici de l’economia empresarial i la creació d’ocupació», així l’entitat comptarà amb 75,7 milions, un 81,7%, més.

Així mateix, Hisenda buscarà l’assentament de les bases de l’estructura de la futura Agència Tributària Valenciana (ATV) amb l’increment del personal i els mitjans tecnològics que tindrà 51,5 milions, un 5,64 % més.

La Fiscalia xifra en 680 milions els diners defraudats pels expedients dels ERO a Andalusia

La Fiscalia Anticorrupció ha xifrat el muntant global dels fons de la Junta d’Andalusia per a afrontar compromisos davant de tercers per al pagament de les conegudes com a ajudes dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) fraudulents entre els exercicis 2000 i 2009 en més de 680 milions, fons que, segons el Ministeri Públic, «no van haver d’eixir de les arques públiques» i pel que es va generar un «evident» risc de menyscapte de fons.

Així ho ha posat de manifest aquest dilluns la Fiscalia en el seu informe final del juí que celebra l’Audiència Provincial de Sevilla contra 21 ex-alts càrrecs de la Junta -després de retirar l’acusació contra l’ex-secretari general d’Hisenda Antonio Estepa- per delictes continuats de prevaricació i malversació pel procediment específic pel qual es concedien les ajudes dels ERO amb càrrec al programa pressupostari 22I, posterior 31L, per part de la Direcció general de Treball i que pagava l’Institut de Foment d’Andalusia (IFA), posterior Agència d’Innovació i Desenvolupament d’Andalusia (IDEA), després de rebre els fons per transferències de finançament des d’Ocupació, en virtut del conveni marc firmat al juliol de 2001.

Segons la Fiscalia, el muntant global dels fons del programa 22I i 31L destinats a afrontar compromisos davant de tercers assumits per la Direcció general de Treball per a donar ajudes ascendeix a més de 680 milions entre els exercicis 2000 i 2009, incloent el crèdit consignat inicialment en els pressupostos i les modificacions pressupostàries aprovades.

Fons destinats al pagament de tres tipus d’ajudes. Així, el fiscal Juan Enrique Egocheaga ha explicat que amb ajudes sociolaborals es van beneficiar durant aquest període 77 empreses, que van tindre la necessitat de presentar ERO o reduir la plantilla. Referent a açò, la Fiscalia ha evidenciat que no van ser les úniques empreses amb problemes en el període investigat, però «no van conéixer les ajudes» per la falta de publicitat i coneixement general de la convocatòria de les mateixes.

Sobre les ajudes a empreses en crisis i prenent com a referència les més de 200 ajudes analitzades per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), la Fiscalia considera que resulta «il·lús» pensar que 200 empreses andaluses eren «les úniques en crisis a Andalusia». En aquest sentit, ha assenyalat que van ser privats del seu dret a accedir a aquestes ajudes.

El tercer tipus d’ajudes van ser les que van usar fons amb finalitats diferents i aliens als recollits en el propi programa 31L de Relacions Laborals, com una campanya de publicitat del Servici 112, el programa de formació del voluntariat dels Jocs del Mediterrani d’Almeria, el finançament de pujades salarials contemplades en convenis col·lectius o fires d’artesanies locals.

Mor als 48 anys la subdirectora de Las Provincias, María José Grimaldo

La periodista valenciana María José Grimaldo, subdirectora del periòdic ‘Las Provincias’, ha mort aquest dijous a València als 48 anys, segons ha informat el diari.
Grimaldo, qui va ser la primera delegada de Las Provincias a la Safor, ha mort com a conseqüència d’una sèpsia en la sang, després de més de dos mesos ingressada en l’Hospital La Fe de València. La vetla té lloc tanatori de Campanar i la missa funeral se celebrarà aquest divendres a les 11.00 hores en la Parròquia Ave María de Benimàmet, detalla la mateixa font.
Des de ‘Las Provincias’ expressen el gran dolor per la pèrdua de Grimaldo i destaquen «la capacitat de treball, olfacte informatiu, il·lusió amb l’edició de cada dia i la defensa de la seua gent: els redactors».
Les reaccions a la defunció estan sent molt nombroses en el panorama periodístic i social i des de totes les forces polítiques valencianes.
Per exemple, el ministre de Foment, el valencià José Luis Ábalos, qui este dijous es troba a Paterna, ha penjat un missatge en el qual fa constar el seu «més sentit condol per la defunció de María José Grimaldo, una bona professional que se’ns ha anat injustament de forma prematura».
Nascuda en 1970 a València, Grimaldo es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Cardenal Herrera CEU. Va iniciar la seua marxa professional en la COPE i durant la seua trajectòria professional va presentar durant dos anys el programa de debat polític ‘Parlem clar’ de Canal 9 i en els últims anys col·laborava amb la SER. Fa més de 25 anys que va entrar a formar part de l’equip de ‘Las Provincias’, on en 2012 va ser nomenada subdirectora.

Fran Ferri: «Queda clar que Villarejo va alertar Cotino de les investigacions de Gürtel i Brugal»

El síndic de Compromís en Les Corts Valencianes, Fran Ferri, ha qualificat de «vergonya» les últimes gravacions de l’excomissari José Manuel Villarejo (a la imatge), on «queda clar» que «va alertar l’ex-vicepresident del Consell, president de la cambra autonòmica i el director general de la Policia, Juan Cotino, «sobre registres de la policia relacionats amb Gürtel i Brugal».

Ferri s’ha pronunciat en aquests termes davant les informacions publicades per Elconfidencial i Moncloa.com, en les quals s’afirma que l’empresari Ignacio López del Hierro, marit de l’exministra i ex-secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va utilitzar presumptament l’excomissari per a aconseguir informació privilegiada d’investigacions contra la corrupció que afectaven el PP. Així mateix, revelarien que Villarejo va alertar Cotino que la Policia anava a realitzar registres pels casos Gürtel i Brugal.

«Aquestes converses deixen clar que mentre alguns es deixaven la pell per a lluitar contra la corrupció, com per exemple diputats de l’oposició, periodistes i fiscals, els corruptes del Partit Popular van tindre un talp dins de la Policia i del sistema judicial que els donava informació de primera mà sobre les investigacions, amb delacions de registres i fins i tot de maniobres per a retardar la instrucció», ha dit Ferri en un comunicat.

Al seu juí, «des de Compromís creiem que aquesta trama demostra que les clavegueres de l’Estat jugaven a favor de la corrupció. I considerem que des del PPCV han d’eixir de forma immediata a condemnar aquestes pràctiques de Villarejo com a protector de la seua corrupció, pràctiques més pròximes a la màfia que a una societat democràtica».

El grup indie Mishima obri la programació nadalenca del Teatre del Raval de Gandia

El Teatre del Raval de Gandia enceta la seua programació nadalenca aquest cap de setmana amb el concert dels catalans Mishima i del saforenc Carles Pastor a les 21h00. Però, les portes s’obriran a les 18h00 per gaudir del Mercat de Proximitat, amb productes ecològics i culturals, i la projecció del film d’animació El Nadal del Senyor Branquilló i L’escombra voladora.

Actualment Mishima és una de les bandes de referència de la música Indie estatal. Començaren en 1999 i la consagració els arriba amb L’ansia que cura (2014). La seua trajectòria sempre ascendent els ha portat a actuar als millors festivals i sales del món, com el Primavera Sound de Barcelona oSummer Stage de Nova York. A Gandia arriben amb el seu nou treball Ara i res, enmig d’una intensa gira.

L’encarregat d’arrancar el concert serà Carles Pastor, qui torna al Raval després del seu recent èxit als Premis Ovidi Montllor, on el seu disc Andròmina ha estat proclamat el millor disc de cançó d’autor, a més va estar nominat als premis de la música en valencià Carles Santos, en la seua primera edició.