DE SOUS I MITGES VERITATS

Doncs bé, de diners públics, l’actual alcalde d’EU de Simat, cobra (net) 1800 euros/mes, dels quals lliura un 10% (180 euros) al seu partit, quedant-li al final 1720 euros.
Seguim parlant de diners públics, per a dir que l’anterior alcalde del PP, cobrava (net) 2100 euros/mes (1500 de l’ajuntament i 600 de la inútil mancomunitat), sense que es tinga constància de si lliurava alguna cosa al partit o ho ingressava íntegrament.
Podem seguir parlant de diners públics.
L’actual alcalde d’EU de Simat, com a funcionari de la Generalitat, cobrava (net) 2200 euros, amb la qual cosa, el seu accés a l’alcaldia li ha suposat perdre 480 cada mes.
L’anterior alcalde del PP, com a treballador agrícola supose que cobraria 800, 900 o 1000 euros al mes, i això vol dir, que una vegada va accedir a l’alcaldia (2100 euros/mes), més que va duplicar el seu sou.
I jo pregunte:
Quin «idiota» deixaria un bon treball en la Generalitat de 8 hores, per a passar a un treball de 24 hores (el paren pel carrer, en els bars, el van a buscar a casa), cobrant quasi 500 euros menys cada mes?.
Quin «idiota», en els seus últims anys de cotització, acceptaria una baixada en la quota de cotització, que al final li suposarà una pensió més xicoteta quan es jubile?
Doncs bé, eixe «idiota», l’actual alcalde d’EU de Simat, té la sort de compensar eixa «idiotada» amb altres coses més valuoses, com són l’honestedat impecable, la coherència amb les seues idees, la solidaritat en les seues actuacions, la proximitat amb tots els veïns i veïnes, la nul•la ambició de poder i diners, disposar d’un excel•lent equip de gent al seu costat, i sobretot, poder presumir de no tindre entre les seues amistats corruptes de tot pelatge, tipus Camps, tipus Rus, tipus Blasco, tipus Cotino,…..
Als qui han volgut deixar a l’actual alcalde d’EU de Simat com un «idiota», i damunt com el «roïn de la pel•lícula», els ha eixit el tir a l’inrevés, perquè gràcies a ells, s’han aclarit diverses coses:
1) L’assumpte dels sous, que ja tot el mon sap.
2) Un desesperat intent de desprestigi de l’actual alcalde, basat en el ressentiment i l’enyorança de sous duplicats.
3) També ha quedat clar que necessitem d’uns quants «idiotes» com l’actual alcalde d’EU de Simat, perquè els «sabuts» ja sabem el que ens han deixat (corrupteles pertot arreu, balafiaments, Bancaixa en fallida, el Banc de València regalat, formules 1, copes Amèrica, terres mítiques, bosses de «Louis Vuitton», depuradores saquejades,….).
4) I per últim, que una altra forma de periodisme és possible, urgent i necessaria. Un periodisme al servei del poble, i no al servei de la intriga i de la manipulació amb l’única fi de crear polèmica i poder vendre més.

MIG CENTENAR D’EMPRESES EXPOSEN A LA XXVI FIRA DEL MOTOR D’OLIVA

La Fira del Motor i Maquinària Industrial figura inclosa en el calendari de Fires no oficials de la Comunitat Valenciana. El recinte disposa de 14.000 metres quadrats d’exposició totalment tancat, i està prevista la participació de més de 50 expositors.
La Fira oferix una gran diversitat de sectors relacionats amb el motor: turismes, autocaravanes, vehicles industrials, motocicletes, maquinària industrial, autoescoles, bicicletes, mitjans de comunicació, associacions relacionades amb l’empresa i l’agricultura, etc. Tots ells es donen cita en el recinte habilitat, constituint una fira comercial de consum dedicada majoritàriament al motor.
Com activitats complementàries a la Fira del Motor, enguany es realitza la XI Matinal Motera que es desenvoluparà el diumenge, 28 de juny, a la zona del passeig des de les 09.00 h fins les 13.00 h.

ESTIUS DE VERGONYA

MARC CABANILLLES      

És curiós i sorprenent que quants més avanços científics i tecnològics registra la societat, una part considerable de la ciutadania es manté apegada a pràctiques indignes i perverses que torturen als altres animals i que, a més, en un intent de netejar consciències, pretenen situar-les com a festes “culturals i tradicionals».
En multitud de pobles, ens esperen les terribles imatges, d’uns animals de dues potes, als quals se suposa intel•ligents, torturant, i en alguns casos matant, a altres animals, sense més objectiu que la burla i el divertiment.
En el millor dels casos, masses enfervorides i orgulloses de complir amb la «tradició», faran per córrer, cridar, acorralar o intimidar als animals.
En el pitjor dels casos es tiren cabres o polits des de l’alt de campanars, s’escapcen ànecs, o persegueixen bous durant hores amb dards, ganivets o llances, provocant una llarga agonia, que remataran amb la brutalitat de veure qui és el «mascle» que aconsegueix el trofeu més apreciat: Arrancar-li els testicles.
En les recents eleccions municipals, molts ens hem felicitat pel «gran» canvi polític que s’ha produït, i que esperem ens porte cap a una societat més justa, més solidària, més respectuosa. Però veient aquestes celebracions, és clar que en relació al maltracte animal, res ha canviat. Aquest «gran» canvi polític del que molts ens alegrem, no afecta als animals. De moment, aquestes eleccions han servit per a llevar a uns i posar a uns altres, però aquestes tradicions indignes i absurdes, sembla seguiran tan vigents com abans del «gran» canvi.
Qui no vol pensar molt el tema, simplement diu que és una tradició. Els polítics, més interessats en els vots i a conservar el seu càrrecs, ho justifiquen dient que es tracta d’una festa d’interès turístic i cultural.
Etimològicament, la paraula «tradició» deriva del llatí «tradere», i significa allò que ve transmès del passat i s’entén com un conjunt de coneixements i pràctiques que són lliurades per una generació a la següent. Però perquè la tradició no es convertisca en algo denigrant, ha d’actualitzar-se i renovar-se al compàs dels canvis produïts en la societat, perquè de no ser així, la tradició perd el seu component cultural, i queda únicament com una cosa obsoleta, inadequada, xabacana o simplement com quelcom ancorat en el passat.
Algun dia hauríem de parar-nos a pensar i contestar algunes preguntes:
Per què seguim sent tan extremadament perversos?
Per què la crueltat col•lectiva es basa a celebrar festes populars on els altres animals es converteixen en éssers torturats, que només serveixen per a diversió del grup?
Per què s’amaga el maltractament d’animals etiquetant-ho com a tradició, cultura, interès turístic o identitat, desconeixent el que açò significa?
Si ja no vivim en les cavernes, si la nostra tecnologia i la nostra ciència ens han fet canviar la manera d’apreciar la complexitat del món on vivim, per què continuem tractant als altres animals com ho fèiem antany?
Que es pot esperar d’un poble que diu basar la seua identitat i la seua cultura a tirar animals de campanars, fer-los córrer durant hores entre burles y provocacions o matar-los amb ferotgia després de fer-los patir el indicible?
El més còmode és negar en els animals la capacitat que tenen per a sentir emocions i expressar-les; la comunitat científica, amb treballs reconeguts per revistes com Science o Nature, entre unes altres, ha demostrat que els animals tenen les mateixes emocions que nosaltres, però les expressen de manera diferent. Açò no ho hem pogut entendre i per açò els considerem éssers inferiors.
Hem sigut capaços de frenar el «RACISME» perquè viola el principi d’igualtat en donar un pes major als interessos dels membres de la pròpia raça enfront dels d’una altra raça.
Hem sigut capaços de censurar el «SEXISME» perquè viola el mateix principi d’igualtat en afavorir els interessos del propi sexe enfront dels de l’altre sexe.
Però encara mirem cap a un altre costat amb l’ «ESPECISME», que permet que els interessos de la pròpia espècie predominen sobre els interessos «essencials» dels membres d’altres espècies.
El model és idèntic en els tres casos i la resposta hauria, també, ser la mateixa.
Però perquè així fora, seria necessària una profunda renovació pedagògica en el sistema d’ensenyament, dirigida, específicament, al desenvolupament d’una educació ambiental que afavorisca un nou compromís amb la resta d’éssers vius que ens acompanyen en el nostre planeta, amb noves formes de relació i convivència que no comporten un dolor i sofriment innecessari.
!! Encara que a molts els semblarà que açò és demanar massa !!
Què li anem a fer: És la tradició, que es modela com la plastilina, per a justificar-ho tot, encara que siga injustificable.

LA GRAN ORENGADA: DIANA TOCA EL VIOLÍ, CIRO FA PALMES, I LORENA I NAHUEL BALLEN

DIARI SERPIS            

 

L’orengada s’ha culminat amb èxit. Ara Diana toca el violí, Ciro fa palmes, Lorena Milvaques, Laura Morant i Nahuel González ballen una música que encara no saben molt bé d’on ve, i Orengo, Allfred Boix i Ximo Puig disfruten a la platea llepant un gelat de torró.

Quan el lermisme agonitzava a Gandia, arriben Compromís, EUPV i ERPV i el ressusciten. Ara ja tenim militants socialistes sense cap càrrec públic, com autèntics caps dels comités de defensa de la revolució, custodiant despatxos, donant ordres a funcionaris i fent de guàrdia d’honor a les portes de l’Alcaldia mentre Diana Morant es recrea a l’interior amb la redistribució. Ara arriba el millor: governar. «No serà fàcil», afirma Lorena Milvaques, de Compromís. Ja ho comprovarà quan arribe l’hora de decidir si es tira endavant o no la comissió del creuer, quan s’haja de remetre informació sobre la subvenció de l’Innova, o quan s’haja de decidir si l’Ajuntament de Gandia es manté com a demandant en la causa per la contractació de préstecs.

L’ESQUERRA GANDIANA FA UN MÀRTIR

DIARI SERPIS      

 

Les conseqüències: l’esquerra gandiana ha fet un màrtir. Sense cap dubte qui més ho pagarà a les urnes al 2019 serà el paquet de partits de Més Gandia o qualsevol que siga la marca que trien, i en segon lloc Ciutadans. Està per vore si l’electorat que ha posat a Ciro Palmer a la corporació volia al PSOE de nou a l’alcaldia. Els resultats del 24-M van dir que no.

ELS GESTOS DE DIANA MORANT NO LI ESTAN FENT CAP FAVOR AL PSPV

DIARI SERPIS     

 

Diana Morant va fer l’endemà de les eleccions unes propostes sorprenents amb les quals reclamava el dret de formar govern perquè, segons el seu recompte, el PP no havia guanyat les eleccions. Les declaracions en els dies posteriores són crides desesperades a la «coherència i el diàleg» per impedir que retorne la «decència i la dignitat» a Gandia, sense voler escoltar que tant Ciutadans com Més Gandia es van a votar a ells mateix. 

PERILL DE NOVA CONVOCATÒRIA ELECTORAL A LES CORTS VALENCIANES

DIARI SERPIS           

 

Els socialistes amenacen de recolzar-se en Ciutadans en el cas de que Mònica Oltra s’obstine en ser presidenta amb el suport de Podem. L’amenaça, però, perd oli, perquè a banda del cost per als socialistes, en el cas de que el vot del PP siga negatiu en la investidura (perquè anava a afavorir el PP una investidura de Puig amb el suport de qui li està menjant el terreny electoral?), en dos mesos ens plantem en unes noves eleccions. El PP no té res a perdre, Compromís segueix en línia ascendent, i el PSPV s’hi pot deixar un nou grapat de diputats pel camí. No seria estrany pensar que aquesta siga la basa, legítima d’altra banda, que està jugant Mónica Oltra. 

ENQUESTES

DIARI SERPIS         

Les enquestes que s’han publicat els darrers dies referides a la ciutat de Gandia mereixen una anàlisi en profunditat per la disparitat de pronòstics. El sondeig de Diari Serpis, tot i ser modest, i amb una mostra molt reduïda, va encertar en l’assignació de regidors al PP, a qui atorgava entre 11 i 13, així com del PSPV, a qui atribuia entre sis i set representants. De la mateixa forma, va esbrinar l’entrada de Ciutadans. Tanmateix, el pronòstic es va desviar lleugerament respecte de Més Gandia, a qui atorgava 3-4 regidors, i sobretot va estar errat en el suport previst a Si es pot Gandia, que finalment s’ha quedat fora de la corporació. 

No obstant, Diari Serpis pot presumir d’haver confeccionat l’enquesta més aproximada als resultats reals de diumenge. Altre mitjà amb enquesta pròpia, Gente de la Safor, titulava el sondeig com a «empat tècnic» entre el PP i el PSPV a Gandia i atribuïa huit regidors a cadascuna d’ambdues formacions, i això que l’enquesta havia estat elaborada, segons la pròpia publicació, per una empresa de tota solvència, amb una mostra elevada i amb tota mena de garanties tècniques. Gente de la Safor hauria de demanar ara comptes a l’empresa a la qual va encarregar el treball. 

El problema de les investigacions sociològiques d’este departament de la Universitat de València és que la seua enquesta es va fer pública i va ser difosa per nombrosos mitjans, entre ells Levante-EMV, qui sobre la base d’aquest sondeig titulava que hi anava a produir-se un empat entre PP i PSPV a huit regidors. Cal preguntar-se ara si els experiments de la Universitat de València a l’àmbit dels pronòstics electorals (en fase experimental, recordem), s’haurien de fer públics justament uns dies abans de les eleccions per a les quals han estat confeccionats, amb el poder d’influir sobre la percepció dels electors. És molt arriscat per part de la UV fer públic abans de les eleccions un sondeig sorgit d’un mètode la fiabilitat del qual s’està encara contrastant, la famosa Bola de Neu que roda per Internet. És com si es posara al mercat un medicament encara sense testar. 

ÉS L’HORA DE QUE ELS CIUTADANS PARTICIPEN

ÀLEX SALORT                             

 

És l’hora de que el poble participe directament en la pressa de decisions; amb nosaltres podeu estar segurs de que els i les ciutadans i ciutadanes d’Oliva tindreu una porta sempre oberta a l’Ajuntament.

És prompte encara per a saber si formarem part o no de l’equip de govern. Des d’ací us emplacem a tots i totes, votants i simpatitzants, col•lectius i associacions, a fer-nos saber la vostra opinió al respecte: sabeu que els nostres mínims programàtics són els de “pa, sostre, treball i poder per al poble”. En eixa línia estem oberts a sentar-nos amb totes les forces progressistes, però no volem governar a qualsevol preu. Necessitem les vostres opinions: feu-nos-les arribar a la nostra pàgina de Facebook, Esquerra Unida Oliva.

I ara, és hora de treballar per Oliva.

LA DESFETA D’EUPV

DIARI SERPIS       

L’exclusió del futur Parlament valencià d’EUPV, la força amb més tradició de l’esquerra valenciana, és un drama que no es pot atribuir en solitari a la irrupció de Podem. Esta formació ha erosionat a EUPV, en menor mesura al PSPV, mentre que Compromís ha eixit indemne. EUPV ha comés diversos errors: en primer lloc anunciar de fa temps que no anava a consentir ni per activa ni per passiva que el PP seguira governant. Error. Això és donar un vot incondicional a candidats com ara el socialista Ximo Puig, a qui els qui el coneixen no el volen. Per ahí EUPV ha perdut molts vots. El seu candidat, Ignacio Blanco, havia d’haver dit abans que res que ell vol ser president, i després ja se’n parlarà. Molts antics votants d’EUPV tenien la sensació de que votar esta coalició era votar a Ximo Puig, i se n’han fet arrere. Qui ha mort EUPV no ha estat Podem, ha estat Ximo Puig. 

Mónica Oltra, de Compromís, per contra, ha dit d’un inici que volia ser presidenta, i ha explotat al màxim el màrketing, altre aspecte on EUPV ha fallat. Sembla que per a EUPV ser d’esquerres està contraposat amb el màrketing, com si les tècniques de mercadotècnia foren un tabú per a l’esquerra més puritana. 

Amb tot açò, el candidat d’EUPV a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Ignacio Blanco, no ha tingut mé sremei que admetre que el resultat és «molt dolent» però, com que qui no es consola és perquè no vol, ha destacat que els vots que han rebut «formen part d’esta majoria social del País Valencià» per al «canvi».

Entre els membres d’EUPV, s’han vist cares tristes i serioses, llàgrimes, abraçades i s’han repetit paraules com «injust» i «decepció». Una injustícia i una decepció que és el resultat d’una campanya mal plantejada, i amb missatges erronis sobre futurs pactes.

EUPV reivindica «el treball fet», i està en el seu dret, però el treball fet s’ha de vendre, i EUPV no l’ha venut. 

 

Page 1.320 of 1.325