Agricultura ultima les bases  per a culminar la històrica concentració parcel·lària de Pego-Oliva 

 

– El procés permetrà aclarir la propietat de les parcel·les i reordenar el cultiu de l’arròs en el marc del parc natural

– El secretari autonòmic d’Agricultura i el director general d’Agricultura es reuneixen amb responsables dels ajuntaments de totes dues localitats

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica està a punt de concloure el document que conté les bases provisionals de la concentració parcel·lària en l’aiguamoll de Pego-Oliva.

Els treballs per a l’elaboració d’aquestes bases, que es van iniciar el març de 2019 i s’han centrat en una labor d’investigació dirigida a aclarir la propietat de les parcel·les, obrin la porta per a la culminació d’un llarg i històric procés de concentració parcel·lària que es va iniciar fa 50 anys i que s’ha vist sotmés a múltiples avatars.

El secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, que acompanyat pel director general d’Agricultura, Antonio Quintana, s’ha reunit amb els responsables dels ajuntaments de Pego i Oliva, remarca que «amb la imminent aprovació i exposició pública de les bases comencem a veure la llum al final d’un llarg túnel i si bé ara s’obrirà una fase d’al·legacions no és menys cert que es tracta d’un pas decisiu per a poder resoldre un conflicte històric d’una vegada per sempre«.

Efectivament, la concentració parcel·lària en la zona de Pego-Oliva es va iniciar en 1970 quan el ministeri d’Agricultura va declarar d’utilitat pública un perímetre comprés en el llavors vedat arrosser que incloïa els termes de les poblacions citades i que va donar peu a l’inici de diversos procediments que inicialment tenien per objecte transformar la marjal en una zona de cultiu hortícola mitjançant la concentració de parcel·les.

No obstant això, diversos esdeveniments i, sobretot, el creixent interés per la conservació dels aiguamolls va portar a la Generalitat a elaborar en 1994 la Llei d’Espais Protegits que va declarar la suspensió de la concentració parcel·lària a Pego-Oliva fins que no es dissenyara un pla d’ordenació dels recursos naturals.

Aquest pla es va materialitzar en 2004 mitjançant un decret del Consell que permetia el manteniment de les activitats agràries tradicionals, principalment les vinculades al cultiu de l’arròs a causa del seu interés ecològic, socioeconòmic i cultural, al mateix temps que fixava una zona especial de protecció de l’aiguamoll on no estan permeses les pràctiques agrícoles.

El resultat va ser l’establiment de dues àrees, entre altres, clarament diferenciades al parc natural: una, la zona d’especial protecció i una altra, la zona arrossera. En ambdues la propietat continua vigent com fa dècades, però no obstant això la realitat física i la del mateix cultiu presenten discordances que han generat no pocs problemes.

Una vegada declarada la utilitat pública de la concentració parcel·lària mitjançant el Decret 6/2018 del Consell i amb les ja al·ludides tasques d’investigació d’aquestes propietats que concretaran en el document de bases, podrà aclarir-se el panorama, que juntament amb el futur projecte i acord, permetran completar la concentració parcel·lària amb totes les garanties jurídiques necessàries.

El perímetre d’aquesta concentració parcel·lària comprén en aquests moments una superfície de 886 hectàrees, de les quals 608 es troba a Pego i les 278 restants a Oliva. El nombre de parcel·les incloses en el procés s’eleva a 2.868 -2.023 a Pego i 845 a Oliva-, mentre que el nombre de propietaris involucrats ascendeix a 916.

Et Pot Interessar