La professió periodística: Un poc, només un poc millor

VICTORIA PREGO   

Presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid

El nou Informe Anual de la Professió Periodística ens torna a oferir un retrat ajustadíssim de la situació en què es troba el nostre ofici tenint en compte dades recaptades al llarg d’enguany, 2017. La bona notícia és que el nombre d’aturats, almenys dels periodistes que s’inscriuen en el Servei Públic d’Ocupació a la recerca de treball, segueix disminuint des de 2012 i 2013, quan es van aconseguir els becs més alts des que es registren aquestes dades. Clar que, tenint en compte de l’elevadíssim nombre de facultats de Ciències de la Informació que existeixen avui a Espanya, no és d’estranyar que no només els periodistes veterans vagen a l’atur víctimes de la crisi econòmica i de la crisi de model de comunicació, sinó que els joves tinguen extraordinàries dificultats per a trobar treball. Prou dir que el nombre de matriculats en tota Espanya en el grau de Periodisme en la Universitat espanyola va aconseguir l’any passat la xifra de 22.000, la qual cosa, com diu el propi Informe, evidencia el grau de desajustament que la Universitat té amb el mercat, on les empreses redueixen cada vegada més les seues plantilles i els mitjans digitals es posen en peus amb equips molt reduïts. De tota manera, i comm a consol, afegim que l’increment d’alumnes matriculats ha disminuït i enguany ha sigut de menys del 3 % enfront d’un quasi 9 % de l’any passat. Però el curs 2016-2017 van eixir de les facultats ni més ni menys que 3 000 titulats en Periodisme i, per molt optimistes que vulguem ser, és innegable que el món de la comunicació, sumades totes les variables, no pot absorbir eixa xifra de llicenciats any rere any. 
D’altra banda, l’escena segueix sent bàsicament la mateixa encara que amb alguns matisos canviants que acabaran per modificar amb el temps d’una manera substancial el retrat de la professió. Em referisc al creixent nombre de periodistes que treballen en règim d’autònoms i que previsiblement seguirà augmentant amb el pas dels anys en la mesura en què es multiplique el nombre de mitjans digitals xicotets o mitjans i vaja decreixent el pes numèric dels grans mitjans tradicionals en paper o en versió digital. I aquesta nova realitat, que és encoratjadora perquè obri extraordinàriament les perspectives laborals dels periodistes –encara que no només en aquest aspecte concret–, té una traducció negativa o, almenys, inquietant, i és la del desemparament radical en el qual se sumeix un periodista autònom pel que fa a la seua capacitat de defensa davant una denúncia o una querella motivada per una informació que haja publicat.
En un altre temps ja passat, quan la immensa majoria dels periodistes estaven contractats per l’empresa de comunicació i pertanyien a la plantilla, els professionals estaven coberts pels serveis jurídics del seu periòdic, de la seua emissora de ràdio o de la seua cadena de televisió, que s’encarregava de pagar als lletrats de la seua defensa i que, en el cas d’una condemna, assumia els costos econòmics al fet que el mitjà haguera sigut condemnat. En el cas dels autònoms, eixa protecció, eixe sòl de seguretat, ha desaparegut i a la incertesa de la seua precària condició laboral ha de sumar la rigorosa solitud a la qual s’enfronta  a l’hora d’haver d’assumir la seua responsabilitat civil davant una condemna judicial. Aquesta és una de les novetats que s’està obrint pas amb cada vegada major força en la realitat de la professió periodística i que, com dic, acabaran per modificar substancialment la realitat de l’exercici del periodisme. Aquest Informe de la Professió Periodística a Espanya s’ocupa amb  detall dels autònoms i les seues circumstàncies. I fa també focus d’una manera detallada en un altre aspecte molt rellevant que està canviant –molt més per la base que per la cúspide– el perfil de la professió. Em referisc a la presència de les dones en l’ofici. Per a començar, les dades diuen que són aclaparant majoria, més de dos terços, les dones que es llicencien en Periodisme enfront de només un terç dels homes i que està més o menys igualada la presència de tots dos sexes entre els qui exerceixen la professió. En realitat, hi ha un lleu predomini dels homes però res que resulte molt significatiu. Però, i en açò no han canviat absolutament gens les coses en els últims anys, la total i indiscutible primacia dels homes en els llocs directius es manté inalterada amb el pas del temps.

Les dades publicades en les taules d’aquest Informe ho demostren de manera taxativa. Ací cal detenir-se per a denunciar aquesta realitat que amaga un tracte discriminatori de fet i que reprodueix el fenomen universal segons el qual la presència femenina en l’àmbit laboral està assentada, però el seu accés als alts llocs de responsabilitat segueix sent excepcional. En el periodisme no es produeix, afortunadament, la major de les discriminacions tantes vegades denunciada i mai resolta segons la qual les dones cobren menys que els homes en igualtat de llocs de treball. Hi ha, açò sí, menys dones que homes amb contractes indefinits, i més dones que homes amb contractes per obra. Queda, doncs, de manifest que també en l’exercici del periodisme la batalla per la igualtat real entre homes i dones està lluny d’haver acabat. 
Un altre dels aspectes canviants en el món del periodisme és el nombre creixent de professionals que es dediquen a la comunicació dins d’empreses o d’institucions públiques o privades o directament en agències especialitzades en comunicació. Cada vegada són més les mitjanes i xicotetes empreses que contracten a periodistes perquè s’encarreguen de la seua comunicació cap a l’exterior. Aquest fenomen, que s’ha obert pas amb una força inusitada en el món del periodisme i que obri unes perspectives laborals amplíssimes als llicenciats, va ser durant molts anys una pràctica pròpia de les grans empreses, però és ja quasi un fenomen universal. I en aquest àmbit s’inverteixen les tornes: no només són majoria des de fa anys les dones que es dediquen a aquesta activitat, sinó que també ho són les que ocupen llocs de responsabilitat.
No cal dir que el periodisme espanyol, de la mateixa manera que el periodisme de tot Occident, segueix enfrontant-se a amenaces molt serioses, com són la crisi de la seua pròpia credibilitat, l’auge premeditat de la invasió de les notícies falses amb la finalitat de confondre a la població de les societats lliures i democràtiques i el descrèdit de la professió d’informar en el que militen els populismes de diferent signe que ocupen avui un espai important en la vida política dels països del nostre entorn i també en el nostre. Enmig d’aquesta crisi, els periodistes que creuen en la seua professió i que saben que sense informació lliure no hi ha democràcia tindran, tindrem, que seguir batallant per a sobreviure i per a impedir que el lliure exercici de la llibertat d’informació no quede ofegat perquè en eixa aposta es juguen també les llibertats públiques que garanteix tot Estat de dret digne de tal nom.

Ador rep 48.000 euros del Servef per a contractar a persones en l’atur

L’Ajuntament d’Ador ha rebut de la Conselleríad’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a través del Servef, dues ajudes, una de 20.306,29 € dins del programa d’iniciativa social per a la contractació de persones en situació de desocupació de llarga durada, i altra de 17.974,38 € per a la contractació de persones aturades a partir de 30 anys d’edat, ambdues per a la realització d’obres o serveis d’interès general. 

Pel que fa al primer programa, l’obra que va a dur a terme l’Ajuntament es denomina “Administració dels Serveis Tècnics Municipals” i les dues persones contractades durant 6 mesos a jornada completa es van a dedicar a realitzar diferents actuacions relacionades amb la prevenció de riscos laborals, padrons municipals, arxiu i seu electrònica. 

Amb la segona ajuda, l’obra que va a realitzar l’Ajuntament consisteix en el condicionament i clos de diferents parcel·les municipals, concretament la del cementeri i la del repetidor.

L’obra, que va començar el 18 de desembre tindrà una durada de 6 mesos, i per a ella s’ha contractat a 2 peons obrers a jornada completa. 

Ambós programes estan finançats amb fons procedents del Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Festa esportiva al torneig solidari de futbol 8 de Tavernes

Centenars de persones entre jugadors, acompanyants i públic han assistit este dissabte al torneig solidari de futbol 8 organitzat per la UE Tavernes, i en el que han participat equips prebenjamins, benjamins i alevins de huit clubs: UE Tavernes, UE Gandia, CF Simat, ACF Xeresa, UD Alzira, Atlètic Algemesí, CD Xeraco i CF Cullera. A la imatge, primera semifinal entre UE Tavernes i CF Simat de benjamins, que ha acabat amb triomf del club amfitrió 3-0. El sistema de torneig consistia en grups de tres equips que disputaven dues semifinals de 25 minuts, i d’on eixien els dos finalistes. D’altra banda, Caritas de Tavernes ha recollit centenars de quilos d’aliments que han aportat els assistents al torneig. 

Héctor Cabrera recull també premis acadèmics

L’atleta saforenc Héctor Cabrera no només recull premis esportius, també acadèmics. En la seua condició d’alumne de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat de València, li han atorgat el reconeixement dels Premis Fundació Trinidad Alfonso que, en la seua primera edició, han estat dotats amb 1.200 euros –dues beques de 600 euros–. El paralímpic Héctor Cabrera (Oliva, 1994) és llançador de javelina, membre de la Càtedra Divina Pastora d’Esport Adaptat i compta amb una important trajectòria esportiva en campionats europeus i mundials malgrat la seua joventut.

Bellreguard augmenta un 75% la partida del pressupost participatiu

Bellreguard augmenta un 75% la partida destinada als pressupostos participatius que passa de 20.000  a 35.000 euros. És un dels majors increments en uns comptes que passen de 3.220.100 a 3.378.732, un 5% més, per la inclusió del Fons de Cooperació Municipal de la Diputació i la Generalitat del qual es destinarà una meitat a béns corrents i despeses i l’altra a inversions en una partida oberta de 73.566 d’un total d’inversions reals de 123.766 euros, un 31% més. Aprovats amb els vots del govern de PSPV-PSOE i Compromís i el vot contrari del PP, «el pressupost és prudent i real, i repercutirà en participació, cultura, policia local, polítiques inclusives, medi ambient o educació, a més d’atendre necessitats com el vehicle de neteja»,  assenyala el regidor d’Hisenda, Joan Marco  (a la imatge a l’esquerra, amb l’alcalde, Àlex Ruiz), una vella reivindicació per a la qual es destinen 25.000 euros.

La subvenció de l’IVACE per al canvi d’enllumenat i renovació del polígon suposarà una reducció estimada del 17’5% de la despesa, que baixarà de 200.000 euros a 165.000. En telefonia, el nou contracte permetrà estalviar un 13%, de 30.000 a 26.000 euros de gasto. Pel que fa a les inversions, la de conservació i manteniment de centres educatius passa de 18.000 a 22.000 euros, un 22% més. El vestuari i equipament de la policia local passa 5.000 a 9.000 euros i el de personal d’obres de 2.000 a 5.000. Cultura augmenta la seua partida en 2.000 euros i se situa en 32.000. I les partides de Polítiques Inclusives i Medi Ambient i Agricultura passen de 3.700 a 4.500 euros.

La subvenció per a foment de l’associacionisme marcada pel reglament de Participació, que suposa el 0’1% del pressupost municipal, serà enguany de 3.378,73 euros. L’apartat de solidaritat s’incrementa també un 5% fins als 4.200 euros. I la subvenció a la Promoció Econòmica puja també de 1.876,18 a 2.967,35. Pel que fa al capítol d’inversions, a més dels 73.566 euros del Fons de Cooperació Local que es deixen en una partida oberta, es dedicaran 15.200 euros per a un semàfor al carrer Abadia, com també a l’adequació dels que es troben en la zona del tanatori si el ministeri ho autoritza. A més, es reforça el personal administratiu amb el pas a jornada completa d’una treballadora actualment a mitja.

Els escolars de Xeresa recapten 635 euros per al Preventori

L’alumnat del CEIP Sant Antoni de Pàdua de Xeresa, amb la col·laboració de l’AMPA del centre i del claustre de mestres, en el programa que es realitza a l’escola anomenat Desembre Solidari, ha recaptat 635 euros per a donar-los al Preventori del Real de Gandia.

El Pare Nadal es deixa vore per tots els barris de Gandia

El Pare Nadal es deixarà vore en tots els barris de Gandia entre divendres, 22 de desembre, i diumenge 24. El recorregut el va iniciar este divendres al barri de Roís de Corella, on  a les 17 h va començar una cercavila de l’Arbre Dansarí, de l’Elf i el Pare Nadal amb la batucada Kum Kum Tra i tots els xiquets i xiquetes disfressats  amb la temática nadalenca. A les 17.15 h, hi havia jocs, unflables i tallers de targetes de bons desitjos per a decorar l’Arbre Dansarí, arbres amb paper reciclat, ninots de fang, actuacions de Funky-Hip Hop, coreografia del grup de ball del Centre Esportiu de Roís de Corella i contaconte participatiu, a més de berenar per als xiquets i les xiquetes.

A la zona de Corea també hi va haver cavalcada del Pare Nadal pel barri amb eixida des del carrer Tossal, on es va repartir un berenar amb xocolata per als xiquets i les xiquetes, seguint per Magistrat Català fins al Centre Social.

Este dissabte 23 a l’avinguda República Argentina a les 19:00 h es va iniciar la ja tradicional Cavalcada del Pare Ndal organitzada per la Junta de Districte de Plaça El·líptica i República Argentina i les diferents entitats del barri. En la cavalcada també hi han participat les associacions Alma de Acero, Vespa Safor i Espurna. El recorregut s’inicià al principi de l’Avinguda República Argentina (entrada de València)  fins a la Plaça de Crist Rei. Des d’allí va tornar fins la Plaça El·líptica on el Pare Noel ha lliurat els regals i ha escoltat els dessitjos dels xiquets i les xiquetes. Com és habitual, en el transcurs de la cavalcada s’arreplegaren productes per a projectes solidaris que seran entregats a l’associació Alma de Acero.

Diumenge, 24 de desembre a Marxuquera, a les 18.30 h, s’ha celebrat la cavalcada del Pare Nadal per l’Ermita, on es van donar tots els regals als xiquets i xiquetes que hagen escrit la carta, i a Benipeixcar a les 19.30 h, hi va haer una passejada del Pare Nadal pels carrers del barri. 

 

El Pirata Rock anuncia les dates per a 2018 i inicia la promoció amb el regal de cent abonaments

El festival Pirata Rock, que en l’edició d’enguany va reunir a Gandia més de 27.000 espectadors, ha anunciat les dates de la segona edició els dies 19, 20 i 21 de juiol de 2018 a Gandia i anuncia canvis en diversos aspectes. L’organització arranca la promoció regalant cent abonaments el 26 de desembre per als cent primers. 

En aquest segon any repeteixen a Gandia, amb mes de 30.000m² d’acampada. A causa de la demanda d’este any, han ampliat la zona d’acampada per a poder albergar prop de 10.000 assistents. Un altre dels canvis a ressaltar per a 2018 serà afegir un escenari paral·lel perquè la música dels mes de 25 artistes d’enguany, no cessen en cap moment durant el festival.
En l’ampli ventall d’estils que abasta el Pirata Rock Festival cal destacar una ampliació, forjant així un cartell més complet i per a tots els gustos. Els primers noms del cartell seran anunciats les primeres setmanes de gener amb més d’una sorpresa, afirmen.
Pel que fa a les entrades, en 2018, a diferència d’enguany, trauran entrades a cegues per a la gent que confia en el certamen des del principi. El dia 26 de desembre trauran 4 tandes d’abonaments, sent els 100 primers gratuïts per als més ràpids. Aquests seran els preus i quantitats:

100 abonaments 0€ / 100 abonaments amb acampada 0€

100 abonaments 17€+gd / 100 abonaments amb acampada 30€+gd

200 abonaments 19€+gd / 200 abonaments amb acampada 32€+ gd

500 abonaments 21€ +gd / 500 abonaments amb acampada 34€+gd

Un cinqué premi venut a Tavernes, únic consol per a la Safor en el sorteig de Nadal

L’últim dels huit cinquens premis del Sorteig Extraordinari de Loteria de Nadal, el número 22.253, dotat amb 60.000 euros a la sèrie, ha arribat a 18 localitats valencianes, entre elles Tavernes de la Valldigna, únic consol del sorteig per a la Safor.

Així, ha caigut, a més de Tavernes, a Manises, en dos administracions de València, en tres de Castelló, en tres d’Ondara, a Oriola, en Beninójar, Alacant, Benidorm, Sant Vicent del Raspeig, Elx, Borriana, Alaquàs, Quart de Poblet, Paterna, Port de Sagunt, Manuel i Alzira. El número va ser cantat a les 12.30 hores en el segon fil d’aram de l’octava taula.

L’únic dècim de la ‘Grossa’ de la Loteria de Nadal venut a la Comunitat Valenciana ho va comprar una dona en la localitat valenciana de Benetússer amb la data de naixement de la seua filla.

Així ho ha indicat en declaracions a Europa Press el responsable de l’Administració número 1 de Benetússer, Bernabé Martínez, després d’assabentar-se que havia venut un dels dècims d’aquest sorteig.

“Estem molt contents, molt il·lusionats. És per a al·lucinar”, ha afirmat, per a agregar que la persona que va adquirir aquesta papereta és una dona “a la qual li fa molta falta els diners”. També ha comentat que el número del dècim correspon a la data de naixement de la seua filla.

Martínez ha afirmat que espera vendre molts més premis en les pròximes loteries de Nadal i ha recordat que des de la seua administració també s’ha repartit diners en altres ocasions amb sorteigs com el qual té lloc els dissabtes.

Els saforencs il·lustres il·lustren el calendari del CEIC Alfons el Vell

El CEIC Alfons el Vell ha presentat el seu calendari 2018 dedicat a Saforencs il·lustres. En aquest cas ha estat un treball coordinat per Lluís Romero i amb disseny de Baptiste Pons. Per una banda diversos historiadors i escriptors han col·laborat escrivint una breu biografia dels personatges, mentre que les il·lustracions provenen de diversos arxius i fotògrafs. Els personatges als qui es dedica el calendari són: Alfons el Vell, Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella, Maria Enríquez, Francesc de Borja, Gregori Mayans; Gabriel Ciscar, Francesc Ferrer Pastor, Francisco Brines, Maria del Carme Girau, Josep Piera, Rafael Chirbes i Antonio Pellicer Martínez.

En quant a la memòria d’activitats realitzades durant el present any, cal destacar les 10 presentacions de llibres organitzades, el VI Cicle de Conferències de Ciència i Tecnologia (amb quatre conferències); el tradicional espectacle de l’Homenatge a la Paraula realitzat al Teatre Serrano o el recent cicle de conferències al voltant de l’exposició «Alfons Roig i la generació del 27».  Per altra banda cal destacar com a novetat la «Setmana de la Ciència» organitzada junt a la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València, i on es van portar a terme vora una dotzena de tallers per alumnes de primària i secundària, així com una exposició, quatre conferències i un cafè-ciència, passant al voltant d’uns 900 alumnes de 12 centres educatius i unes 300 persones més pels actes oberts al públic en general.

Per últim destacar la publicació de la «Revista de la Safor»; del llibre de l’Homenatge a la Paraula «Diguem no! Volem: paraules, democràcia, tolerància, diversitat, pau»; de l’esmentat calendari i de la imminent publicació del llibre «Pluja Teatre (1972-2013): Una aproximació a la història cultural de la Safor» de Roser Soler.