Palmer (Ciutadans) critica la bandera de la República en un cartell que anuncia les visites als refugis de la Guerra Civil

Ciro Palmer, portaveu del grup municipal Ciutadans Gandia, ha mostrat la seua disconformitat amb la publicitat institucional que l’Ajuntament de Gandia ha engegat amb motiu de les visites guiades als refugis de la Guerra Civil, que van començar dimecres. Palmer ha demanat que es retiren i modifiquen de les TuristInfo i diferents dependències municipals els fullets on “apareix de manera interessada els colors de la bandera republicana sobre una imatge de la façana de l’Ajuntament”.
Per al representant de la formació taronja, es volen associar “de manera malintencionada els dos conceptes buscant una confrontació innecessària. La tricolor no és la bandera que puga aparèixer en fullets institucionals, perquè no és oficial”. Palmer ha acusat al regidor responsable, el nacionalista Xavier Ródenas“de romandre instal·lat en la provocació constant i obsessionat amb el revisionisme. Ell pot tenir les seues idees però no vulnerar el principi de neutralitat i objectivitat del lloc que exerceix”.
El portaveu de Ciutadans recorda al regidor “que és un representant públic subjecte a la doctrina constitucional que ha de regir en tota l’activitat que emane de l’administració local”.

À Punt emet un programa en directe des de Tavernes amb motiu de la inauguració del Festivern

Territori Sonor, el nou programa musical d’À Punt Media, ha emés este divendres 29 de desembre un programa especial des de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. El programa, que s’ha emés en directe entre les 18:00 i les 20:00 hores, ha acudit a Tavernes amb motiu de l’estrena de l’edició 2017/2018 del Festivern, el festival d’hivern de les comarques centrals valencianes.

Durant l’emissió del programa s’han fet connexions en directe als concerts programats al Festivern, als que s’han escoltat a Andreu Valor i Júlia, dos exponents destacats de les noves músiques valencianes.

Josep Llàcer, regidor de Turisme, ha destacat que “Tavernes de la Valldigna és aquests dies la referència del panorama musical valencià, i amb la visita de la ràdio pública, som també el centre de l’actualitat. Tindre la ràdio pública a la nostra ciutat, en els primers dies d’emissió, és una mostra més de l’impacte positiu del Festivern per a la nostra ciutat, un esdeveniment que a més dinamitza l’economia de la ciutat i ens col·loca en primera plana”.

En paraules d’Amàlia Garrigós, directora de Territori Sonor, “estm amb il·lusió i amb moltes ganes, ja que és la primera vegada que una ràdio autonòmica fa acte de presència al Festivern en les seues 13 edicions”.

Diputació inverteix 76.000 euros en millores a les instal·lacions esportives de Beniarjó

Beniarjó ha invertit 76.495 euros procedents dels diferents programes de la Diputació de València en rehabilitar les instal·lacions del Poliesportiu Municipal, a més de millorar l’equipament esportiu de la localitat. Així ho ha traslladat l’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, a la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la recent visita efectuada a aquest municipi de la Safor per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació.
Maria Josep Amigó ha assegurat que “apostar per l’esport és potenciar les generacions de futur en qualsevol municipi”, pel qual ha considerat “molt positives” les inversions realitzades per l’equip de govern de Beniarjó en aquesta àrea. En aquest sentit, la vicepresidenta ha reivindicat “l’aposta per l’autonomia municipal” realitzada per la Diputació de València, “perquè cada consistori pot valorar quina és la realitat del seu municipi i invertir els recursos en aquells projectes que resulten necessaris i contribueixen a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”, ha remarcat.
En concret, s’ha comptat amb 31.584 euros corresponents al Pla SOM 2016, més altres 35.000 euros addicionals, per a la rehabilitació de les diferents pistes del Poliesportiu Municipal. De la mateixa manera, s’han destinat 9.911 euros del SOM 2017 per a la reposició d’una pista de pádel i equipament de la pista esportiva. Seguint amb les instal·lacions de titularitat pública, també s’han invertit 49.125 euros del mateix SOM 2016 en l’ampliació dels pavellons de nínxols del Cementeri Municipal i l’adequació del seu interior.
L’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, ha incidit que aquesta inversió realitzada en matèria d’infraestructures esportives “ens ha permès renovar de forma integral la piscina municipal i que aquesta siga de cloració salina”, a més d’ “ampliar les instal·lacions i que els nostres veïns i veïnes tinguen una major oferta de propostes per a la pràctica esportiva”, ha explicat.

Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’

D’altra banda, la Diputació de València, a través de l’àrea de Cultura, ha mostrat el respatler i suport al Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ de Beniarjó, una convocatòria que en enguany 2017 ha celebrat la seua 38ª edició. A través de la nova línia d’ajudes orientada a concursos i premis literaris engegada recentment des del Servei d’Assistència i Recursos Culturals (SARC), el consistori de Beniarjó ha disposat de 3.464,73 euros de la Corporació provincial per a la seua celebració.
El certamen literari de poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ està dotat amb un premi en metàl·lic de 3.500 euros i la publicació de l’obra guanyadora en una editorial de reconegut prestigi.
El reconeixement d’aquesta convocatòria s’ha anat incrementant progressivament fins a convertir-se en un dels guardons més prestigiosos de les Lletres Valencianes. No gratuïtament, personalitats tan importants com Vicent Andrés Estellés han format part del jurat. A més, alguns dels poetes que van ser mereixedors del premi durant els anys 80 i 90 del segle passat, en el present són autors de primer nivell dins del panorama literari valencià i estatal.
L’objectiu de la Regidoria de Cultura i Educació de Beniarjó, encarregada de la convocatòria del premi, és anar més enllà, tractant de construir un projecte cultural al voltant del certamen, en col·laboració amb els centres escolars, les associacions del municipi i Saforíssims Societat Literària.

Oliva estén la protecció a la totalitat del cordó dunar de la platja

La protecció dunar de les platges d’Oliva s’ha incrementat notablement este 2017. S’ha passat dels 1.200 metres de longitud de pals i cordes instal·lats en les platges en 2016, a 6.100 metres en aquest exercici 2017, una xifra que contrasta amb els només 300 metres de protecció que existien en el 2015. D’aquesta forma, totes les platges d’Oliva amb cordó dunar significatiu disposen de protecció amb pals i entenimentades, el que suposa el 70 per cent de la costa olivera. 
La regidora de Turisme i Platges de la localitat, Mireia Morera, s’ha mostrat agraïda per aquesta inversió en preservació dunar, una necessitat que, segons assegura, ha vingut reclamant des de l’inici de la seua gestió en l’àrea i que finalment s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració de la Demarcació de Costas i del Ministeri de Medi Ambient. La regidora va insistir, a més, que aquesta és una actuació necessària per a compatibilitzar els usos turístics i d’oci de les platges amb el medi ambient i, per tant, una prioritat per a la viabilitat de les instal·lacions i activitats que es presenten anualment en el pla de temporada de l’ajuntament d’Oliva. 
Va ser l’any 2014 quan es van iniciar de forma pilot les actuacions de preservació de la flora dunar i per a fomentar la nidificació de l’espècie protegida del corriolet, en perill d’extinció i que es reprodueix en les muntanyes d’arena del litoral. Aquesta actuació ha permès la millora de la conservació de l’hàbitat dunar, atès que es dirigeix als usuaris de la platja per les passarel·les instal·lades, evitant trepitjar la flora dunar i impedint que les màquines de neteja de les platges s’acosten a vora la duna.
Dins d’aquest programa, en 2017 s’han realitzat treballs en dues diferents fases. En la primera, es van realitzar actuacions d’emergència pels temporades de l’hivern i es van col·locar 3.600 metres de pals i cordes en part de la platja d’Aigua Blanca (1.750 m), tota la platja de Rabdellls (1000 m) i part de la platja d’Aigua Morta (1350 m). Durant la segona fase es van col·locar proteccions en tota la platja de les Deveses (600 m) i en part de la Platja d’Aigua Morta (700 m). En aquesta fase també es va procedir a la reparació de la talanquera de la zona d’accés principal de la platja de les Deveses i es van delimitar diferents zones on s’aparcaven cotxes dins del cordó dunar. A aquestes actuacions cal afegir la realitzada en la platja Terra Nova pel Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana, en col·laboració amb altres entitats i administracions.
L’ajuntament d’Oliva assegura estar plenament implicat en la conservació i protecció de les dunes en les seues platges, la seua compatibilitat amb els usos turístics temporals i el foment d’un turisme sostenible. Amb l’objectiu de fomentar el debat en aquesta matèria, el passat 3 de novembre va acollir la jornada “Conservació de les Dunes i Usos Recreatius”, on van prendre parteix representants dels municipis de la Safor amb cordó dunar en el seu litoral i les administracions implicades en la seua conservació.

El PSPV d’Oliva critica la destinació que se li vol donar a les subvencions europees

El ple d’Oliva ha acordat, amb el vots en contra del PSPV-PSOE, sol·licitar fons europeus  FEDER, per a realitzar obres a l’immoble del Palau, i una primera fase de l’Enginy. L’Ajuntament d’Oliva haurà d’invertir quasi un milió d’euros, dels quals el 50 % serà retornat en el futur. El PSPV considera que es rehabilita patrimoni sene donar-li sostenibilitat econòmica, i assegura d’altra banda que hi ha altres prioritats a atendre amb aquesta disposició financera

“Hi ha altres prioritats al municipi. Tenim un problema seriós a la neteja, tenim edificis per acabar, hi ha mancances als distints carrers, hi ha voreres en mal estat, la caserna de la policia per acabar, i ara anem a gastar quasi un milió d’euros en un inici d’obres patrimonials”, denuncia el portaveu socialista, Carlos Mengual.

No sols a l’àmbit de prioritats existeixen dificultats a Oliva, segons el portaveu socialista, sinó també dintre del plànol patrimonial: “Tenim el Forn Romà en un mal estat, hem de rehabilitar de nou la Torre la Comare ja que no hem segut capaços de respectar el seu manteniment, tenim 11 cases del Palau, el Centro Olivense (a la imatge), etc, i no hem d’obrir noves vies d’actuació, sinó millorar allò que tenim”, afig el portaveu socialista.

La proposta del PSPV ha anat en dos línees: la primera, buscar un procés de sostenibilitat econòmica de les cases del Palau, com han fet Sagunt o Morella. “Amb la col·laboració de finançament privat, podem utilitzar les cases del Palau com comerços (restaurants, hotels,…) per millorar la idiosincràsia del Casc Antic, i fer d’aquest espai un vertader promotor d’atracció turística, i d’altra banda, hem traslladat l’interés en solucionar la problemàtica de les “xemeneies del rejolars” i l’ambit del Castell de Santa Anna, on l’impacte turístic seria més interessant i els projectes de menor quantia econòmica”, apunta Mengual.

“Hem de tindre un pla econòmic sostenible del nostre patrimoni. Ens hem gastat més de 700.000 en les cases del Palau, ara volem gastar quasi 1 milió d’euros, a banda de les distintes subvencions rebudes al llarg del temps que també hem gastat en aquest patrimoni, i sense cap objectiu. Cal recordar que primer era la reconstrucció del Palau, després un parc arqueològic, i ara no sabem el rumb d’aquesta proposta. Nosaltres entenem que la sostenibilitat econòmica és clau en la recuperació del patrimoni, posant en ús el mateix, i podent mantenir-lo en eficiència i qualitat. Necesitem un pacte de planificació del casc turístic. És un error de prioritats”.

El ritme de creixement del PIB no es correspon amb les profecies de la incertesa a Catalunya

La taxa de creixement del Producte Interior Brut (PIB) espanyol durant el període octubre-desembre hauria mantingut un ritme similar al del tercer trimestre de l’any, situant-se en el 0,8%, gràcies a l’enfortiment dels mercats d’exportació, malgrat la incertesa amb la situació política a Catalunya, segons el Banc d’Espanya.

D’acord amb la institució, aquests efectes adversos s’haurien concentrat especialment en aquesta comunitat autònoma. Des del punt de vista dels components de demanda, l’impacte negatiu de la incertesa política s’hauria manifestat sobretot en la despesa privada interna i en les exportacions turístiques.

En termes d’ocupació, aquesta variable va créixer un 3,2% en el quart trimestre, el seu major nivell des del primer trimestre de 2016.

A mitjà termini, el Banc d’Espanya espera una continuació de la fase expansiva, afavorida pels avanços observats en el procés de reconducció dels desequilibris de l’economia, si bé es preveu que el creixement del PIB perda certa intensitat en els pròxims anys.

En concret, estima un avanç del PIB del 2,4% en 2018 i del 2,1% tant en 2019 com en 2020.

Gandia estrena el seu primer parc biosaludable al polígon Benieto

Gandia ha obert este dimecres el seu primer parc biosaludable al polígon Benieto. Es tracta d’una zona que s’ha habilitat per a fer entrenaments i exercicis a l’aire lliure, amb diferents elements per a treballar el cos. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant; la regidora d’Esports, Lydia Morant; i el regidor de Gestió Responsable del Territori, Xavi Ródenas, juntament amb tècnics, han visitat les instal·lacions i han destacat que a través d’este espai es pretén fomentar l’esport entre la ciutadania.

L’alcaldessa ha indicat que des del govern sempre s’ha volgut tindre a la ciutat una zona d’estes característiques, innovadora i moderna, “perquè encaixa perfectament amb l’esperit de Gandia com a ciutat saludable i esportiva”.

Este espai s’ha habilitat amb motiu del pla de modernització de polígons de l’Ivace (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial), dependent de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana. Concretament, Benieto s’està millorant, modernitzant i dotant d’infraestructures i serveis amb un pressupost de mig milió d’euros aproximadament. El 70% ho finança l’Ivace i el 30%, l’Ajuntament. Aprofitant eixes subvencions, segons Morant, s’ha pogut instal·lar el primer projecte bio saludable a la ciutat, el qual està dins de l’anella verda de Gandia i respecta els espais de natura.

La intenció és promoure parcs com el de Benieto en la ciutat “que milloren la qualitat de vida de les persones”.

La regidora d’Esports ha manifestat que esta zona del polígon de Benieto és  magnífica perquè hi ha sendes habilitades on la gent corre, fonts amb aigua i, a més a més, tindrà il·luminació. Morant ha dit que és un parc molt complet que permet l’exercici físic amb molts elements i ha avançat que quan acaben les festes es programaran entrenaments perquè la gent el conega.

El regidor de Gestió Responsable del Territori, per la seua banda, ha animat a la ciutadania a què acudisca al Parc Bio Saludable dins de l’objectiu de dotar de qualitat humana “eixa ciutat tranquil·la que estem perseguint i que també ha d’involucrar als polígons i a les zones periurbanes”.

El Serrano preveu dues representacions teatrals al mes en la nova temporada amb protagonisme de les companyies valencianes

El regidor de Cultura, Joan Muñoz, acompanyat del tècnic municipal, Joan Fuster i el director de la companyia El Pont Flotant, Àlex Cantó, han presentat aquest matí la programació cultural del primer trimestre al Teatre Serrano, coincidint amb la seua reobertura oficial, ja com a públic (després d’haver estat privatitzat pel govern anterior), i l’inici de la temporada d’hivern o de les Arts Escèniques i Cinematogràfiques en el marc de la capitalitat cultural valenciana de Gandia.

        Així, el 9 de gener el Teatre Serrano reprèn la seua programació habitual de teatre, cinema, concerts amb importants novetats. Pel que fa al cinema, torna el Cine Pot, tots els dimarts en dues sessions (19 h (no 19.30 h) i 22.30 h) en versió original subtitulada. S’introdueixen dos nous cicles. D’una banda, el Cicle 30 Imprescindibles de la història del cinema, tots els divendres a les 20 h (pot variar si coincideix amb una altra activitat cultural). I el Cicle de Cinema Familiar, els diumenges a les 12 hores, amb la projecció de films doblats en valencià.

El teatre també ve carregat de novetats. La intenció és oferir dues representacions mensuals, amb una important presència de companyies teatrals valencianes. Destaca, per exemple, el musical valencià escrit i dirigit per Carles Alberola “Tic-tac”, de Teatre del Poble Valencià. El dissabte, 20 gener, a les 21 hores. Alberola no hi ha pogut estar a la roda de premsa, però ha enviat un missatge per vídeo on celebrava la reobertura del Serrano, “al qui li tinc molta estima, perquè pot ser on més vegades hi he actuat”. Tic-tac és “un musical valencià de gran format amb 14 actors i 17 tècnics, que vol parlar sobre la importància que té la ficció a les nostres vides”.

També s’hi introdueix una nova categoria teatral: Nous llenguatges escènics, que estrenarà la companyia El Pont Flotant, amb “El fill que vull tindre”, el dissabte 10 de gener, a les 21 hores. “Fem una reflexió sobre l’educació i el parer de pares, fills, mestres en el procés de l’aprenentatge. S’hi parla molt sobre els espais que ens queden per als avis, per als fills. També dels vincles emocionals pares-fills o cóm projectem les nostres pors, expectatives, frustracions en els altres… Un tribut, en definitiva, de pares a fills i de fills a pares”, ha explicat Cantó. Una altra novetat, és que abans de la representació, el dilluns, dimecres i divendres, la companyia farà un taller o espai creatiu per a 20-23 persones, les quals tindran després l’oportunitat de participar a la funció. 

“És una programació ambiciosa, dins les nostres possibilitats, molt diversa i en la qual té un paper important el teatre valencià i de qualitat”, ha destacat Joan Muñoz.

Cine Pot

9 gener, dimarts. 19 h i 22.30 hores

Cine Pot

Estiu 1993. Espanya. 96 min  (versió original en català)

Teatre Serrano (Sala B)

Preu entrada: 4 euros. Reduït: 3 euros. Venda anticipada a la Casa de la Cultura i a Instanticket.

 

16 gener, dimarts. 19 i 22.30 hores

Cine Pot

La espera (L’attesa). Itàlia. 100 min (VOSE). NR menors 7 anys

Teatre Serrano (Sala B)

 

23 gener, dimarts. 19 i 22.30 hores

Cine Pot

Hiena: el infierno del crimen (Hyena). Gran Bretanya. 112 min ( VOSE). NR menors 12 anys

 

30 gener, dimarts. 19 i 22.30 hores

Cine Pot

La profesora de parvularios (Haganenet). Israel. 120 min ( VOSE). NR menors 12 anys

 

6 febrer, dimarts. 19 i 22.30 hores

Cine Pot

El porvenir (L’avenir). França. 100 min ( VOSE). NR menors 12 anys

 

28 gener, diumenge. 12 hores

Cine Pot. Cinema per a públic familiar

¡Canta! (Sing). USA. 108 min (doblada al valencià)

Teatre Serrano (Sala B)

Preu entrada: 3 euros. Venda anticipada a la Casa de la Cultura i a Instanticket.

Cicle 30 Imprescindibles del Cinema

12 gener, divendres. 20 hores

El acorazado Potemkin (Bronenosets Potyomkin). URSS. 77 min ( VOSE)

Teatre Serrano (Sala B)

Preu entrada::2 euros. Venda anticipada a la Casa de la Cultura i a Instanticket.

19 gener, divendres. 20 hores

El maquinista de la General (The General). USA. 74 min ( VOSE)

26 gener, divendres. 20 hores

M, el vampiro de Düsseldorf (M). Alemanya. 111 min ( VOSE)

2 febrer, divendres. 20 hores

Sopa de ganso (Duck soup). USA. 70 min ( VOSE)

9 febrer, divendres. 20 hores

Tiempos modernos (Modern times). USA. 89 min ( VOSE)

16 febrer, divendres. 20 hores

La fiera de mi niña (Bringing up baby). USA. 102 min ( VOSE)

21 febrer, divendres. 20 hores

La diligencia (Stagecoach). USA. 99 min ( VOSE)

Teatre valencià i Nous llenguatges escènics

20 gener, dissabte. 21 hores

Teatre del Poble Valencià:: Tic-tac

Teatre Serrano

Preu entrada: 15 euros (platea i butaques davanteres del primer pis. Reduït: 12 euros. 12 euros (segon pis i laterals de primer i segon pis). Reduït: 10 euros. Venda anticipada a la Casa de la Cultura i a Instanticket

10 febrer, dissabte. 21 hores

Nous llenguatges escènics

El Pont Flotant:: El fill que vull tindre

Preu entrada: 10 euros (platea i butaques davanteres del primer pis. Reduït: 8 euros. 8 euros (segon pis i laterals de primer i segon pis). Reduït: 6 euros.

23 febrer, divendres. 21 hores

Orquestra de Cambra de l’Empordà:: Concerto a tempo d’umore

Preu entrada: 12 euros (platea i butaques davanteres del primer pis. Reduït: 10 euros. 10 euros (segon pis i laterals de primer i segon pis). Reduït: 8 euros.

9 març, divendres. 21 hores

Nous llenguatges escènics

Companyia ferroviària:: El sueño de la razón

Preu entrada: 10 euros (platea i butaques davanteres del primer pis. Reduït: 8 euros. 8 euros (segon pis i laterals de primer i segon pis). Reduït: 6 euros.

23 març, divendres. 21 hores

Teatre del Poble Valencià:: Els quatre genets de l’apocalipsi

Preu entrada: 12 euros (platea i butaques davanteres del primer pis. Reduït: 10 euros. 10 euros (segon pis i laterals de primer i segon pis). Reduït: 8 euros. Venda anticipada a la Casa de la Cultura i a Instanticket

Bronze per a Neus Mas en el 10K homologat de Los Alcázares

L’atleta sènior del Club d’Atletisme Safor Delikia Sport Neus Mas va aconseguir una tercera plaça absoluta al 10K Endurance de Los Alcázares, disputat el passat dissabte, 23 de desembre, a la localitat murciana. Neus Mas va fer un temps de 36 minuts i 37 segons en esta prova, que està homologada per la Reial Federació Espanyola d’Atletisme.

Bellreguard presenta el llibre pòstum de Joan Pellicer

La Casa de la Cultura de Bellreguard ha estat l’escenari este divendres 29 de la presentació del llibre pòstum de Joan Pellicer, Diari de Sotaia, que l’etnobotànic bellreguardí va començar a preparar per a l’edició just abans de faltar. La sala s’ha posat de gom a gom per a conèixer Diari de Sotaia, una descripció del pas d’un any en la qual l’autor combina la reflexió amb magnífics detalls de paisatges, en particular dels tres pols on es desenvolupa i que dóna nom al llibre: Sotaia, l’antic nom del llogaret de Bellreguard que Pellicer usava per a designar l’emplaçament de sa casa. La publicació s’inclou en la col·lecció “Moment. Memorialística del Magnànim”  de la  Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigacióde la Diputació de València.

La presentació ha estat a càrrec del director de la col·lecció, Xavier Serra; l’autor del pròleg del llibre, Jorge Cruz, del Museu Valencià d’Etnologia i coordinador de l’exposició temporal que la institucióha dedicat a Pellicer; i l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, qui ha manifestat la satisfacció «per poder, de nou, homenatjar el nostre fill predilecte, Joan Pellicer, tan present a Bellreguard i la Safor, especialment quan admirem els nostres paisatges,la nostra flora i el nostre patrimoni».

Els Camins de Sotaia

En acabar la presentació, l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, ha donat a conèixer l’últim projecte de ruta que desenvolupa el departament de turisme i planificació municipal, amb els suport dels ajuntaments de Bellreguard i  Rafelcofer, una ruta pedestre pel territori regat per les sèquies de Sotaia, que pren el nom del territori, i Miraramar, l’origen de les quals s’hi troba en el partidor medieval del Cano -o de Ferrús-, al terme municipal de Potries.

Els Camins de Sotaia és un passeig que combina les descripcions de l’evolució dels paisatges culturals de l’aigua i els retrats de les costums i tradicions de la seua gent en relació al seu medi. Un passeig per un mar de tarongers que projecta la successió de parcel·les irrigades per les innombrables séquies i files; la concatenació de fileres rectilínies que dibuixen unes estructures geomètriques i l’explosió de colors i olors de la flor del taronger i de les taronges. Un viatge que ens donarà a conéixer molts elements que cada dia veiem i no parem l’atenció,i que en el fons han estat i són essencials en les nostres societats.

Domínguez explica que «la ruta que hem presentat, a més de ser un homenatge a la figura de Joan Pellicer, suposa un magnífic exemple d’un projecte intermunicipal on posem en valor, de cara al turisme, aquells elements que ens unixen: la nostra gent, els nostres paisatges, els nostres arbres i plantes, el nostre patrimoni i la nostra història. Els nostres pobles han d’obrir-se al seu entorn i és una magnífica excusa que ens aplega i genera beneficis mutus».