Els pressupostos forcen una reunió de la comissió de seguiment del Pacte del Botànic

La comissió de seguiment de l’Acord del Botànic, integrat per PSPV, Compromís i Podem, es reunirà dijous que ve després de convocar-la esta última formació política i, entre altres assumptes, avaluarà el projecte de Pressupostos de la Generalitat de 2018, presentat este dimarts.

Així ho ha indicat el síndic de Podem, Antonio Estañ, en declaracions als mitjans de comunicació moments abans de començar la Junta de Síndics en les Corts.

Estañ ha explicat que la seua formació política ha convocat la comissió de seguiment del Botànic per a este dijous amb l’objectiu de tractar la proposta d’auditoria del Botànic i veure com avaluen els pressupostos del Consell que estan ja damunt de la taula.

 

Per la seua banda, el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha indicat que haguera sigut millor “tancar les propostes que han d’anar en els pressupostos en el moment en què es va renovar el Pacte. Però per a Podem és millor fer-ho a part. Entén que el Pacte és una cosa i després els pressupostos es negocien a part per a intentar traure més coses”, ha dit. Però ha insistit: “Per a nosaltres i per a ser més responsables de cara a la societat, seria ideal negociar-ho tot conjuntament”.

Els pressupostos, al detall

El pressupost de la Generalitat Valenciana per a 2018 se situa en 19.956 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 12,6% respecte als comptes de 2017, dels quals 15.224,1 milions -un 6,7% més- són per a despesa no financera. Es tracta d’uns comptes “cent per cent Botànic”, els “millors” pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i “senten les bases per al futur de la Comunitat”.

Així ho ha asseverat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que ha comparegut este dimarts en roda de premsa al costat del conseller d’Hisenda, Vicent Soler (ambdós a la imatge), per a donar els detalls del projecte de llei de pressupostos per al pròxim exercici, després d’haver sigut entregat en les Corts en l’últim dia de termini per a la seua remissió.

Un any més, els comptes arrepleguen els 1.325 milions “reivindicatius” per a mantindre la qualitat dels servicis públics fonamentals i acostar-se a la mitjana d’altres comunitats.

La vicepresidenta ha destacat que estos comptes, els tercers elaborats pel Consell sorgit de l’Acord del Botànic –integrat per PSPV i Compromís i recolzat per Podem– volen “seguir posant en el centre a les persones” i “obeeixen a un pla, no naixen d’una ocurrència, sinó a una estratègia per a posar les bases per al futur de la Comunitat”. Segons ha dit, al dia s’invertiran 34,99 milions d’euros en polítiques socials enfront dels 32,8 milions de 2017.

Ha indicat que en el pressupost es combina la protecció social amb l’aposta pels sectors productius i “senten les bases per als reptes del futur en el plànol social i econòmic”. Les quatre potes del nou model productiu en les quals es basa este pressupost són “la societat de persones que cuiden persones, la cultura com a motor econòmic, la transició ecològica de l’economia i la R+D+i”.

El conseller d’Hisenda també ha assegurat que este és “un magnífic pressupost”, amb les restriccions que estableix l’obligada estabilitat pressupostària i “l’austeritat” que dicta Brussel·les. Tracta, ha explicat, de consolidar i reforçar les polítiques socials i d’impulsar el sector productiu, “l’única manera d’aconseguir un sistema amb ingressos per a mantindre l’Estat del Benestar”.

Soler ha explicat que els pressupostos de 2018 estan marcats per l’augment de passius financers en un 38,2%, fins el 4.649,3 milions d’euros. L’augment obeïx, quasi íntegrament, a l’augment de les amortitzacions de deute que es refinançaran durant l’exercici i que no suposen un increment de la despesa. Les operacions de refinançament creixen en 1.285 milions i un de cada quatre euros del pressupost (el 25,8%) anirà a amortitzacions i interessos.

Eixe increment suposa quasi el 60% de l’augment total del pressupost, per la qual cosa l’Executiu valencià ha volgut precisar que una vegada descomptat este efecte conjuntural dels refinançaments (per import de 1.285 milions), el gasto no financer pujarà un 6,7%.

Els comptes s’han elaborat a partir d’un quadre macroeconòmic que preveu un creixement del PIB valencià del 3,1%, superior al 2,6% nacional, d’acord amb les dades de la Conselleria d’Economia, així com una taxa d’atur del 15,9%.

A partir d’ací, en el gasto per departaments, se situa al capdavant un any més la Conselleria de Sanitat, amb 6.390,69 milions (+4,6%). Darrere estaria el denominat Servici del Deute, amb 5.157,20 milions (+34,5%), que continua com la “segona conselleria” en dotació, seguida d’Educació, amb 4.720,24 milions (+4,5%) i Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives, amb 1.194,70 milions (+13,8%).

Economia Sostenible compta amb 391,81 milions (+6,6%), Vivenda amb 388,40 milions (+9,4%), Agricultura amb 352,31 milions (+11,1%), Justícia amb 313,47 milions (+6,8%), Presidència amb 309,54 milions (+9,9%), Hisenda amb 299,15 milions (+2,7%) i Transparència amb 39,61 milions (+13,7).

Pel que fa al sector públic instrumental, el seu pressupost puja un 5,93% fins als 2.130,8 milions. Les 44 entitats que componen el sector augmenten la seua dotació en 136,1 milions i els recursos d’estes entitats representen l’11,47% sobre el pressupost consolidat.

El capítol de Despeses Diverses augmenta un 93,4%, fins el 349,18 milions d’euros, especialment per les provisions per a una futura pujada salarial per als empleats públics (a l’espera dels Pressupostos Generals de l’Estat, preveu entre un 1,5 i 2% d’augment) o fer front a la sentència sobre la carrera professional dels funcionaris, entre altres qüestions.

Els pressupostos inclouen, en les diferents conselleries, la consignació de 28 milions per a l’Agència Valenciana de la Innovació en el seu primer exercici, 40 milions per al Fons de Coorperación Local, 12 milions d’euros per a desenvolupar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, 88 milions per a la Renda Valenciana d’Inclusió, 22,1 milions per a la millora i dignificació d’infraestructures judicials o 38,5 milions per a la justícia gratuïta.

El Pla Edificant comptarà amb 200 milions, s’han previst 2.376 milions per a la consolidació de l’augment del professorat realitzat en dos anys i per a plans específics d’acompanyament en plurilingüisme i es destinaran 25 milions a polítiques contra incendis i 5,7 milions per a inversions d’urgència en l’atenció sanitària després de la fi de la concessió en La Ribera.

També hi ha una línia de 17,5 milions de suport als sectors industrials, 31,8 milions per a la modernització de regadius i estalvi d’aigua, 5,5 milions per al Pla Renhata de rehabilitació d’immobles i 10 milions per a l’ampliació del parc públic de vivendes.

El pressupost d’inversions de FGV contempla 44,1 milions per a desbloquejar projectes com el túnel de la Serra Grossa a Alacant o la modernització de la línia 9 del TRAM, hi ha 100 milions per a invertir en obres públiques viàries i ferroviàries i es destinen 22,6 milions a la cooperació internacional.

En la partida d’ingressos, es preveu una recaptació per impostos indirectes de 6.967 milions (+11,5%), altres 3.931,03 milions (+0,4%) per impostos directes i 2.775,40 per transferències corrents.

Soler ha explicat que pel model de finançament es rebran 10.267,4 milions, la qual cosa suposa un augment de 84,30 milions respecte a 2017, per davall de la mitjana espanyola i “malgrat que l’evolució de l’economia valenciana és millor”, per la qual cosa ha denunciat eixa “asimetria” i que no hi haja una “cultura del respecte” entre administracions.

Ha agregat que l’aportació del Govern a la Comunitat Valenciana, entre el model de finançament i el dèficit autoritzat (del 0,4% per a 2018, la qual cosa suposa 457,7 milions de despesa finançada) baixa en 115 milions d’euros.

Per tot açò, s’ha inclòs novament una partida reivindicativa de 1.325 milions davant l’infrafinançament “insuportable” i en espera de l’anunciat canvi de model.

Soler ha indicat que si a eixe dèficit autoritzat del 0,4% se sumen eixos 1.325 milions la xifra prevista de dèficit serà de el 1,7% i ha indicat sobre este tema: “Mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre esta desviació del dèficit”.

Al seu juí, és “discriminatori” per part del Govern central exigir eixa simetria davant les diferents circumstàncies i ha agregat que tenen “la consciència ben tranquil·la” mentre no es gaste, com fins a hui, per damunt de la mitjana, perquè l’objectiu és que no es deteriore el sistema social i poder fer polítiques econòmiques.

El Ginestar ULB Sport comença fort la Copa d’Espanya de Ciclocròs

Miguel Solera, Dani Sánchez, Joan Rico i Jordi Constantino hansigut els representants de l’equip ciclista Ginestar – ULB Sports a la primera prova de la Copa d’Espanya de Ciclocròs, disputada a Lauido (Àlaba), i Miquel López competia en la categoria juvenil. 
En aquesta primera carrera es van donar cita els millors ciclistes del país d’aquesta modalitat. Cal destacar al corredor de Xeraco Jordi Constantino (a la imatge, al tercer calaix), qui després d’una brillant carrera es va alçar amb la 3ª posició i es col·loca en una de les posicions més cobejades de la General. La resta de companys d’equip va demostrar el seu bon estat de forma i va aconseguir finalitzar la prova amb èxit. 
Aprofitant el seu viatge al nord d’Espanya, els corredors del Ginestar – ULB Sports van fer una parada en la Comunitat de Madrid diumenge, on van competir en la carrera de la Challenge Madrilenya de Ciclocròs celebrada en Mejorada del Campo, on, el juvenil Miquel López aconseguia traure’s l’espina de dissabte i s’alçava amb la victòria de la seua carrera, entrant en solitari per meta. 
En la categoria Cadet, Jordi Constantino va tornar a trobar-se amb el podi per segon dia consecutiu. Aquesta vegada, va creuar la meta en segona posició després d’una carrera molt disputada. 
La guinda delcap de setmana la van posar Pascual Orengo (Master 50), Alvaro Orengo (sub23) i Alex Gregorio (juvenil), que seguint amb la seua preparació de cara a aquesta temporada van córrer la Marxa Cicloturista de Roquetes de Benifaio. Els tres representants del Ginestar – ULB Sports van deixar el llistó molt alt i van demostrar que el treball de pretemporada va donant els seus fruits.

Els veïns de la Valldigna podran bonificar el rebut del fem en funció del reciclatge

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Medi Ambient, invertirà 200.000 euros en el Consorci Ribera – Valldigna (V4) per a sufragar actuacions de modernització en la recollida i la gestió selectiva dels residus. Aquesta inversió s’emmarca dintre del Pla de Millora d’Ecoparcs, el qual compta amb una dotació global de 1.200.000 euros, i es desenvoluparà mitjançant la col·laboració establerta entre la Corporació provincial i la Generalitat. Aquest programa ha estat presentat per la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el diputat de Medi Ambient, Josep Bort; i l’alcalde de Guadassuar, Salvador Montañana, en un acte celebrat a la Planta de Tractament de Residus d’aquesta localitat de la Ribera Alta.

Maria Josep Amigó ha incidit en que aquest projecte «dóna continuïtat a la línia de col·laboració interinstitucional encetada per part de la Diputació de València i el Consell, amb l’objectiu d’impulsar iniciatives conjuntes que milloren la gestió i l’eficàcia de les polítiques públiques».

Els usos que va a poder realitzar cada Consorci amb les aportacions del Pla de Millora d’Ecoparcs resulten molt diversos i cada organisme podrà escollir entre aquells que més s’ajusten a les seues necessitats. No obstant això, la vicepresidenta ha avançat que les principals actuacions «aniran relacionades amb la informatització de les xarxes d’ecoparcs, que permetran, entre altres qüestions, la implantació d’equips que incentiven econòmicament a la ciutadania en la recollida selectiva de residus».

També es podran fer servir aquests recursos per millorar els processos de gestió i tractament dels residus, adquirir equipament o terrenys –tant pel que fa a les plantes de tractament com als ecoparcs–, o per a la millora dels accessos. «Un conjunt d’accions orientades, totes elles, a seguir caminant cap a la sostenibilitat ambiental arreu del nostre territori», ha emfatitzat la vicepresidenta.

Qui més recicla, menys paga

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha destacat que mitjançant la presentació d’aquest Pla «aconseguim donar un impuls inversor perquè les infraestructures oferisquen una millor resposta a les necessitats de la ciutadania i davant la preservació del medi ambient».

Josep Bort ha detallat que el repartiment dels recursos que aporta la Diputació a aquest Pla de Millora d’Ecoparcs es distribuirà entre els cinc Consorcis de Residus que operen a les comarques de València «atenent a criteris estrictament objectius». En concret, aquests paràmetres seran el volum de població a la qual presten servei; la participació de la Diputació de València en el Consorci; l’òptima gestió dels residus mitjançant la comptabilització del rebuig a l’abocador; la col·laboració o no amb altres Consorcis; i la disponibilitat d’infraestructures com a símptoma de bona gestió.

Aquest procés de modernització i digitalització del servei de tractament i recollida dels residus sòlids urbans «permetrà documentar el volum i la freqüència amb què cada usuari recicla, introduint bonificacions fiscals i reduccions en les taxes abonades per la ciutadania en funció de la seua contribució al reciclatge. Qui més recicle, menys pagarà», ha apuntat Josep Bort.

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient, també ha detallat que entre els beneficis directes que percebrà la ciutadania «es troba la reducció del cost d’amortització de les infraestructures, com també el cost resultant de la gestió i el tractament dels residus que apareix reflectit en la taxa». Així mateix, «en la mesura que el sistema de recollida de residus siga més eficient i selectiva, permetrà reduir la despesa derivada del transport dels residus als abocadors», ha conclòs Bort.

Per la seua part, l’alcalde de Guadassuar, Salvador Montañana, ha recordat que la Planta de Tractament de Residus d’aquesta localitat «compleix el seu primer aniversari», alhora que ha explicat que el Consorci Ribera – Valldigna «ha prioritzat, fins ara, destinar els recursos existents a la dotació d’aquesta infraestructura». No obstant, Montañana  ha avançat que el següent pas «serà treballar en el procés d’informatització de recollida i gestió selectiva dels residus i, més en concret, en la informatització dels 26 ecoparcs i un addicional mòbil que gestiona actualment el Consorci».

En aquest sentit, l’alcalde de Guadassuar ha agraït el fet de disposar «d’aquesta nova ajuda econòmica, la qual ens permetrà donar un pas més en la gestió dels residus sòlids urbans i afrontar el repte de la informatització dels ecoparcs», ha subratllat.   

52 localitats adherides

El Consorci de Residus Ribera – Valldigna presta serveis de tractament de residus sòlids urbans i gestió d’ecoparcs a un total de 52 localitats. Entre aquestes, es troben els municipis d’Albalat de la Ribera, Alberic, Alcàntera de Xúquer, Alfarp, Algemesí, Alginet, Almussafes, Alzira, Antella, Barx, Beneixida, Benicull de Xúquer, Benifaió, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Càrcer, Carcaixent, Carlet, Catadau, Corbera, Cotes, Cullera, El Perelló, Favara, Fortaleny, Gavarda, Guadassuar, l’Alcúdia, L’Ènova, la Pobla Llarga, Llaurí, Llombai, Manuel, Massalavés, Montroi, Montserrat, Polinyà del Xúquer, Rafelguaraf, Real de Montroi, Riola, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Simat de la Valldigna, Sollana, Sueca, Sumacàrcer, Tavernes de la Valldigna, Tous, Turís i Vilanova de Castelló. 

El Ministeri d’Educació selecciona al col·legi Abad Sola per a participar en un projecte d’educació ambiental

A les acaballes del curs passat, el Ministeri d’Educació va oferir la possibilitat de presentar un projecte per a 6é de Primària amb la finalitat d’accedir als Centres d’Educació Ambiental de Villardeciervos (Zamora) i Viérnoles (Cantàbria). Després de ser seleccionats per a aquest projecte, els alumnes del Col·legi Abad Sola han tingut l’oportunitat de gaudir de l’estància al CEAM de Villardeciervos, juntament amb els alumnes del Col·legi Públic Juan de Palafox de Navarra.

Durant una setmana completa els nostres alumnes han realitzat diverses activitats ambientals en un entorn natural diferent del que estan acostumats: rutes a peu, proves d’orientació (Geocaching), marxes nocturnes, etc. Al seu torn, al llarg de la seua estada en terres castellanes, els alumnes procedents de Gandia van tindre l’oportunitat de visitar altres llocs, com el recinte emmurallat de la ciutat de Zamora; la comarca de Sanabria, amb el seu famós llac; el Centre d’Interpretació del Llop Ibèric a Robledo; la comarca de Arribes del Duero, on van poder contemplar tant els seus paisatges extraordinaris com algunes de les aus majestuoses que els habiten, així com el poble de Villardeciervos i els seus voltants.

Els principals objectius que pretenia aquest programa consistien, en primer lloc, a crear hàbits d’apreciació i respecte al patrimoni cultural i el medi ambient, permetent el desenvolupament d’actituds cap a la seua conservació, i, en segon lloc, potenciar l’autonomia personal de cada xiquet i xiqueta pel que fa a les activitats quotidianes i permetre la relació entre iguals, alhora que compartien vivències amb alumnes d’un centre de diferent procedència al seu propi.

“Considerem que l’experiència ha estat molt enriquidora per als nostres alumnes i veiem convenient seguir participant en totes les propostes que puguen sorgir, en aquest sentit, des del Ministeri d’Educació, ja que permeten que xiquets i xiquetes aprenguen a conviure amb persones d’altres punts d’Espanya i a valorar la diversa riquesa cultural i natural tant del seu lloc d’origen com dels nous entorns”, comenta l’equip de mestres de Primària del Col·legi Abad Sola de Gandia.

Bellreguard vol definir les connexions a l’AP-7 abans del seu alliberament

Cal tenir clares les connexions de la futura A7 abans que s’allibere. És una de les conclusions a les quals van arribar este dilluns els experts reunits a Bellreguard amb motiu de la taula redona que amb el títol “Per una mobilitat segura, accessible i sostenible” es va celebrar amb motiu de l’eix d’octubre del Pla d’Igualtat i Inclusió Social de Bellreguard (ICSBe).

La taula va comptar amb la participació del director del Campus de Gandia de la UPV, Jesús Alba, autor de l’estudi sobre la contaminació acústica de la N332; l’economista i expert en mobilitat comarcal, Damià Oliver; i el regidor d’urbanisme, Joan Marco que va repassar les actuacions fetes en la matèria per part del govern municipal i l’aposta decidida per fer«tot allò que les atribucions competencials i la capacitat econòmica ens permeta per a pal·liar en la mesura del possible els efectes de la N332 i aconseguir una mobilitat segura, accessible i sostenible».

La N332, com va exposar Alba, incomplix la legislació autonòmica i estatal en matèria de soroll que situa en 55 dB diürns i 45 nocturns i 65 i 55 respectivament els límits per a una vida sana. En l’actualitat, els veïns que viuen al costat de la carretera per les poblacions que travessa suporten nivells sonors de fins a 15 dB superiors al permés o, el que és el mateix, un nivell d’energia acústica de 16 a 32 voltes superior a la permesa. Per a ajustar-se al que marca la llei caldria reduir a una quart part els vehicle que la transiten i prohibir el pas dels vehicles pesats. La prova de la congestió de la N332 es troba en què l’any 99 circulaven 11.000 vehicles diaris i en 2015 n’eren 17.000, encara que les millores tècniques han aconseguit que els sorolls siguen semblants tot i l’increment.

En una comarca on no es complica la llei valenciana de mobilitat, que Damià Oliver va repassar punt per punt, l’alliberament de l’AP7 es presenta com una de les solucions, però la concessió acaba en 2019 i encara no s’ha parlat de connexions. Per això, Oliver apel·la a elaborar un pla de mobilitat comarcal des de la Mancomunitat que tinga en compte els interessos de la Safor perquè les futures connexions a l’autovia alliberada no es guien per l’interés d’un poble sinó de tots i amb un plantejament de futur que permeta desenvolupar altres sistemes de transport, sobretot públics. En eixe aspecte, assenyala que «no és possible que anar en taxi a Gandia des de Bellreguard siga més car que anar a Almiserà» o que l’estació intermodal de Gandia s’haja quedat en un nom perquè no hi ha transbordaments entre les mateixes línies d’autobús ni connexió amb altres mitjans de transport. Finalment, assenyala que la inversió en transport públic és rendible socialment si es té en compte que es podrien estalviar el cost dels autobusos escolars o el del transport no assistit.

Educació prepara la derogació del decret de plurilingüisme

La Conselleria d’Educació prepara la derogació del seu decret de plurilingüisme, suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), amb l’objectiu de “racionalitzar” el marc jurídic de l’ensenyament d’idiomes tenint en compte que ja s’ha iniciat la tramitació d’una proposició de llei impulsada pels partits que recolzen el govern del Botànic -PSPV, Compromís i Podem- per a establir un nou model.

Així, a este efecte, el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà presentarà els sindicats en la Mesa de negociació prevista per a dijous que ve, 2 de novembre, un esborrany d’un projecte de decret del Consell pel qual es deroga la norma 9/2017 de 27 de gener d’ensenyament plurilingüe.

Este projecte presenta un article únic que deroga el decret de gener del Consell pel qual s’establia el model lingüístic valencià i es regulava l’aplicació en els ensenyaments no universitaris a la Comunitat Valenciana. Així mateix, inclou una disposició final que marca que l’entrada en vigor de la nova norma serà efectiva l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

És el preàmbul on l’administració educativa recorda el procés judicial que ha afectat el decret plurilingüe i explica les raons per a derogar-ho. Així, argumenta que, “tenint en compte que s’ha iniciat la tramitació de la proposició de llei que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i que durant el curs 2017-2018 el decret llei 3/2017 desenvoluparà els seus efectes respecte a l’aplicació dels plans lingüístics de centre, és convenient per a racionalitzar i dotar d’eficiència l’ordenació jurídica del plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, procedir a la derogació” del primer decret.

D’esta forma, se segueix amb el nou ‘full de ruta’ marcat per a implementar un ensenyament plurilingüe en les aules de la Comunitat Valenciana després dels problemes en els tribunals acumulats pel decret original que va plantejar la Conselleria.

Cal recordar que el decret de plurilingüisme va ser recorregut per diverses entitats i partits polítics i que, arran del recurs interposat per la Diputació d’Alacant –en considerar que es discriminava als alumnes en castellà en vincular les hores d’anglés al valencià i establir diferents acreditacions segons els nivells–, va ser suspès pel TSJCV de manera cautelar, una decisió contra la qual l’Advocacia de la Generalitat ha al·legat davant el Tribunal Suprem, que àdhuc ha de resoldre.

A més, l’alt tribunal valencià va instar a tornar a aplicar la normativa sobre plurilingüisme anterior, és a dir a l’emanada en 2012 amb mandat del PP.

Per açò, i donat l'”imminent” començament del curs escolar i “la necessitat de preservar els interessos de tercers”, el Consell va dictar al setembre un decret llei per a poder començar el curs amb normalitat en infantil de 3 anys –el curs en el qual estava previst començar a aplicar el decret– i salvaguardar l’elecció de l’alumnat en el procés de matrícula”.

De forma paral·lela, els grups en les Corts Valencianes dels tres socis del Pacte del Botànic –PSPV, Compromís, al que pertany el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i Podem– van presentar una proposició de llei que regula el plurilingüisme a la Comunitat per a desbloquejar la situació generada després de la suspensió del decret de plurilingüisme.

Este renovat pla planteja un únic Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural en el qual es deslliguen les hores d’ensenyament en anglés de les hores en valencià, establint percentatges mínims per a cadascuna de les tres llengües, i en el qual s’elimina l’acreditació directa de la competència lingüística.

Determina, en concret, que com a mínim el 25% de l’ensenyament es done en castellà, un altre 25% en valencià i entre un 15 i un 25% en anglés, en tots els centres. La resta, entre un 25 i un 35%, quedaria a lliure elecció dels centres.

Esta proposició de llei lleva els “graons” establits en els sis nivells que contemplava el decret suspès i deslliga l’augment d’una llengua en virtut d’una altra. Sobre l’eliminació, de l’incentiu de l’anglés, la intenció és preparar una norma paral·lela sobre certificacions d’anglés i valencià sobre la base de les hores que s’hagen rebut en estes llengües durant l’escolarització.

Tant el conseller Vicent Marzà com el president de la Generalitat, Ximo Puig, han expressat reiteradament que “l’objectiu irrenunciable” del govern autonòmic és que els xiquets “puguen aprendre de veres” castellà, valencià i anglés, i que açò es complirà “amb l’instrument que faça faltada”.

À Punt i el Campus de Gandia de la UPV exploren fòrmules de col·laboració

Els responsables d’À Punt, el nom del Consorci Valencià de Mitjans de Comunicació, i el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València  s’han reunit este dimarts per tal d’explorar fórmules de col·laboració, en la que és la primera incursió de la futura ràdiotelevisió valenciana a la Safor. El fet que el Campus de Gandia haja estat el primer contacte obeeix al fet que la institució acadèmica té implantats al campus saforenc estudis de comunicació audiovisual que ha donat fructíferes promocions de titulats. 

A la reunió han participat Josep Àngel Mas, responsable de promoció del Campus de Gandia UPV; Jesús Alba, director del Campus ; Empar Marco, directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació; José Pelegrí, responsable pla estratègic al Campus de Gandia UPV; Albert Vicent, d’À Punt+, i Javier Pastor, responsable de Cultura del Campus de Gandia UPV.

La família del Club Atletisme Valldigna creix i les pistes homologades no arriben

El Club Atletisme la Valldigna ha presentat este dissabte als seus esportistes de la temporada 2017-2018 en un acte carregat d’emocions al que ha assistit l’alcalde, Jordi Juan, i diversos membres de la corporació local. Mentre la xifra d’atletes creix en totes les categories, queda pendent una antiga reivindicació del club: unes pistes d’atletisme homologades. El major club d’atletisme de la Valldigna després de la Llebre-Alpesa, de Simat, no disposa de pistes per a entrenaments i competicions, i els atletes han d’entrenar als carrers del polígon industrial del Pla, on almenys s’ha atés la demanda d’instal·lar una font pública. 

La Llebre-Alpesa, de Simat, ha deixat caure la possibilitat d’unes pistes mancomunades per donar servei a tots els clubs i compartir despeses. El club simater no ha vist ni tan sols atesa la seua demanda de dotar al camp municipal de dos carrils no homologats per a entrenaments. 

 

 

Gandia reclama a l’anterior concessionària de les escoletes que retorne 64.000 euros

La regidora de Polítiques Educatives de Gandia, Laura Morant, ha informat de que reclamarà a l’anterior gestora de les escoletes públiques que retorne 64.000 cobras que no els corresponia, i ha tornat a desmentir públicament el que considera “noves falsedats” del Grup Municipal del PP i de la regidora Marta Cháfer, ex responsable d’Educació, al voltant de la nova gestió provisional de les Escoletes Infantils Municipals. “Primer deien que s’anaven a pujar els preus, fals. Que no se prestaria el servei. També mentida. I ara acusen la nova adjudicatària de cobrar novament el material, llibres i pel manteniment del centre. Això no és només fals, sinó molt greu. Mai, ni ara, ni quan gestionava l’altra empresa, es cobrava els usuaris pel manteniment del centre i això Cháfer ho hauria de saber. Hi ha una taxa de 30 € per manteniment de reserva de matrícula, que només afecta 10 alumnes. Únicament es demana la compra de ‘babys’ per valor de 18 €”.  Per aquesta raó, Morant considera d’una greu irresponsabilitat “utilitzar els pares i mares per crear una alarma falsa i unes preocupacions innecessàries”, i els ha exigit “que demanen disculpes públiques”.

Informe d’Escoletes Infantils “La Lluna”

La regidora de Més Gandia ha mostrat un informe elaborat per la nova empresa adjudicatària del servei de les Escoles Municipals on, “no només es desmenteixen les acusacions del PP”, sinó que s’alerta que “en total en les últimes setmanes l’anterior concessionària, GEIM, s’ha apropiat indegudament d’uns 64.000 € que hauríem d’estar gestionant des de la nova gerència i que a data de hui continuem reclamant, en benefici de tot l’alumnat de Gandia”

Així, diu l’informe que: “Enfront d’aquestes acusacions a la nova gerència, l’antiga empresa (GEIM), ha realitzat una sèrie d’actuacions que com a mínim podem definir que han estat guiades per la seua mala fe, i amb l’únic objectiu de perjudicar el correcte funcionament de les EIM de Gandia. Per a ells només ha prevalgut el torpedinar i posar pedres en el camí.
Però malgrat les seues actituds infantils i fora de lloc, no han aconseguit el seu objectiu i les EIM estan funcionant a tota marxa. Anem a detallar algunes dels seus reprovables actuacions de les últimes setmanes.

– Han cobrat i s’han apropiat indegudament de la totalitat de la matrícula, 15.500 euros, quan només els correspondria 2.300 euros ( 1 part i mitja de 10).
– Han cobrat i s’han apropiat indegudament dels 15.000 euros cobrats en concepte de material, quan només els correspondria 2.250 euros (1 part i mitja de 10). I en aquest cas, i el que és més greu, sense comprar gens de material.
– Han cobrat i s’han apropiat indegudament del cobrament per gestió del bo infantil, que ascendeix a un total de 1.750 euros, quan només els correspondria 250 € ( 1 part i mitja de 10).

– Han cobrat i s’han apropiat indegudament del 50 per cent de la mensualitat del menjador. Perquè han cobrat la totalitat del menjador d’octubre quan només ho han gestionat de l’1 al 15 d’octubre. Per tant, han cobrat 6.500 euros de més, que haurien de traspassar a la nova gerència que és qui realment ha pagat el menjador del 16 al 31 d’octubre sense cap ingrés.

– Han cobrat la totalitat de la mensualitat d’octubre, quan el seu contracte finalitzava el 15 d’octubre. Per tant, han cobrat i s’han apropiat indegudament d’uns 30.000 euros que haurien d’haver-li transferit a la nova gerència”.

L’Ajuntament demanarà explicacions a GEIM i que retorne els diners o es reserva el dret de cobrar-se’ls de la fiança dipositada per la mercantil quan es va fer càrrec del servei l’anterior legislatura.

La nova concessionària ha fet també un repàs de les principals actuacions realitzades en només 15 dies de gestió:

“- La nova gerència avançarà els 35.000 euros de les nomines i assegurances socials del 16 al 31 d’octubre de tots els treballadors/es (52) a pesar que la totalitat de la mensualitat d’octubre la va cobrar totalment GEIM, i per tant havent de ser GEIM qui l’abonara.

– Hem hagut d’assumir la gestió del servei de menjador de les EIM Gandia, des del dia 16 d’octubre, sense cobrar un euro del mateix, ja que GEIM va cobrar la totalitat del mes, la qual cosa ens suposarà un cost de 6.500 euros.

– Aplicarem anticipadament el descompte del bo infantil en la mensualitat d’octubre, aquesta acció suposarà un estalvi per als pares d’aproximadament 25.000 euros mensuals i açò malgrat no haver-se publicat les llistes definitives, assumint el cost de la gestió la nova gerència.

– La nova empresa està dotant àmpliament de material les Escoletes, a pesar que l’anterior empresa GEIM va cobrar anticipadament tot l’any de material al setembre i no va comprar-ne. Per tant, tota la compra de material l’està anticipant totalment la nova gerència, sense repercutir ni un cèntim en els pares dels alumnes. Açò ha suposat una inversió inicial d’uns 4.000 euros.

– Amb la nova empresa només serà obligatori per a tots els alumnes el baby que té un mínim cost de 18 euros per alumne. L’equip d’hivern tindrà un caràcter voluntari i no obligatori.
-La nova gestió no cobra ni cobrarà quantitat alguna per manteniment de centre. Solament es cobren 30 euros mensuals per manteniment i reserva de plaça a aquells alumnes matriculats i que tenen dret al bo infantil i que no estan assistint a les EIM. Aquest és el seu únic cost i estem parlant d’uns 10 alumnes d’un total de 350, és a dir al voltant d’un 3 % del total.

-La nova gerència ha assumit totalment la implementació de la APP “ESSEMPTIA” que suposa un nou nivell de comunicació entre les famílies i les educadores de les seues filles. I tot açò des del propi mòbil. El cost íntegre ha suposat una inversió d’uns 2.000 euros que ha assumit totalment la nova gerència.

– Davant la falta i l’absència de gran quantitat d’elements i materials essencials per al bon funcionament de les EIM, la nova gerència ha dotat als 7 centres de tot el necessari per al dia a dia i tot en temps record, com per exemple congeladors, elements de parament, material de cuina, ordinadors, impressores/fotocopiadores, etc. Tot açò ha suposat una inversió de més de 7.000 euros que s’han assumit totalment per la nova gerència.

    En total hem assumit a cost 0 per als pares una inversió d’aproximadament 76.000 euros i tot açò amb el propòsit d’obrir una nova etapa en les EIM de Gandia. Volem que a partir d’ara les EIM Gandia es caracteritzen per la seua proximitat i la seua transparència. I volem que totes (empresa, treballadores, ajuntament, pares i mares) ens marquem com a objectiu el convertir-les en un referent en el nostre entorn”.

    Cal recordar que el 15 d’octubre passat finalitzava la segona prorroga (no renovable) de GEIM, l’empresa que gestionava el servei després que l’anterior govern local decidira privatitzar el servei.

        L’executiu local ha recordat que el Pla d’Ajust imposat pel govern central, com a conseqüència de la situació econòmica heretada, impedeix revertir la concessió. El que sí s’ha fet és obrir un concurs públic (l’anterior va ser negociat sense publicitat, sense pública concurrència) al qual es van presentar quatre empreses. Es valorava un 50% el projecte educatiu i un altre 50% la proposta econòmica. Finalment, l’empresa guanyadora, “Escoletes Infantils La Lluna”, gestionarà de forma provisional, mitjançant un contracte menor, el servei, mentrestant es resol el recurs que ja ha anunciat l’anterior mercantil i s’acredita la seua solvència. El recurs impossibilita també que, de moment, s’aplique la rebaixa en la tarifa de preus guanyadora del concurs públic.

El canvi d’usos d’una parcel·la permetrà construir una residència de majors al Grau

El president de la Junta de Districte del Grau, Miguel Ángel Picornell i el coordinador general d’Urbanisme, Vicent Mascarell, han informat de l’aprovació en Junta de Govern de l’ampliació d’usos d’una parcel·la de prop de 7.000 metres quadrats situada al sector de Les Foies, al costat del camp de futbol del Fort Llopis del Grau.

Tal com ha informat Vicent Mascarell, el canvi possibilitaria la instal·lació d’una Residència de Majors i Centre de Dia en el Grau. “Estem estudiant de manera seriosa la posada en marxa d’un procés obert que permeta mercantils similars presentar les seues propostes. Es tractaria d’una concessió blica de gestió privada i ara començarem l’estudi de la idoneïtat urbanística, arquitectònica i social. A més, sol·licitarem que la posada en marxa del centre no es realitze si almenys la meitat de places no són públiques“.

Hem rebut una proposta per registre d’entrada que compta amb una inversió prevista de més de 5 milions d’euros, que donaria servei a 200 persones en la modalitat de residència i a altres 50 en règim de centre de dia, sempre segons l’estudi presentat per l’empresa que també parla de la creació d’un mínim d’uns 50 llocs de treball directes” va declarar el coordinador general d’Urbanisme.

En qualsevol cas, la voluntat del govern és facilitar aquest tipus d’instal·lacions donat l’augment d’edat progressiu de la població en el seu conjunt i l’escassetat de places d’aquest tipus al municipi i la comarca de la Safor.

Per la seua banda, Miguel Ángel Picornell, va declarar que “és una qüestió que ja hem presentat a la Junta de Districte i que va ser acceptada pels seus integrants per unanimitat. La crisi econòmica ha provocat que les administracions no disposem de fons per realitzar aquest tipus d’intervencions i aquesta classe d’inversions el possibiliten. Ara posem en marxa tot el procés administratiu per activar un concurs públic on podrien participar aquesta i altres empreses. No estem sobrats ni en places de residència de dia ni de residències de la tercera edat i les que tenim són privades i estan totalment saturades. És una bona iniciativa“.