LES VENDES DE TURISMES AUGMENTEN UN 25% A L’AGOST

En concret, la província que major nombre de vendes ha registrat ha estat València, amb de 2.840 unitats, front a les 2.283 de l’any passat, fet que suposa un increment del 24,4%.

 

D’altra banda, des de començament d’any, la Comunitat ha incrementat un 23,50% les matriculacions respecte al mateix període de 2014, ja que des de gener fins a agost l’autonomia valenciana ha registrat 82.400 unitats front a les 66.720 de 2014.

A la província d’Alacant l’increment ha estat del 20,21% en estos huit mesos, ja que s’han registrat 41.941 unitats front a les 34.891 matriculacions en el mateix període de 2014. Per part seua, Castelló ha tingut un increment del 18,22% en registrar 11.355 noves matriculacions front a les 9.605 de l’any passat.

A més, en els huit primers mesos del present exercici, els lliuraments de turismes i tot terrenys al mercat espanyol van arribar a un volum de 714.062 unitats, amb un creixement del 22,3% respecte a les 583.663 unitats venudes en el mateix període de 2014.

Per la seua banda, el director de Comunicació d’Anfac, David Barrientos, ha indicat que la venda de cotxes s’està convertint en “el motor que impulsa el creixement del consum i que alimenta al seu torn l’alça del PIB espanyol”.

EL DILEMA DEL TURISME

G. CABANILLES           

Arran de la publicació de les dades d’ocupació hotelera del mes de juliol, s’ha obert un debat a Gandia sobre el mèrit dels excel·lents resultats. El govern local i els seus antecessors reclamen la part proporcional, per a uns és un fet purament cojuntural amb augments de visitants per tot arreu, i per a altres fruit de les polítiques d’esdeveniments del PP. El ben cert és que Gandia, destinació preferida del turisme francés, s’ha vist beneficiada en major mesura a causa de la inestabilitat a les destinacions habituals del turisme francés al nord d’Àfrica.

 

M’estremeix el menyspreu amb el qual es tracta a joves que, sense identificar-se amb l’esborronador model de MTV Shore, només cometen el delicte de voler divertir-se, com hem volgut divertir-nos tots quan hem sigut joves, sense excessos i tractant de no molestar ningú. Que els joves estiguen fins la matinada a una discoteca no és sinònim de turisme de borratxera, i els joves que volen viure una diversió sana s’haurien de rebel·lar contra aquells que miren mal a tot aquell que vaja pel carrer després de les dos de la matinada. 

GOVERNAR DES DE LA INCERTESA

G. CABANILLES      

Estar intentant governar l’Ajuntament de Gandia amb seny, responsabilitat i la millor de les voluntats, tot tractant de fer les coses el millor possible, bregar cada minut amb la precarietat, quadrar els inquadrables comptes, i comunicar tots els dies a la ciutadania que no hi ha diners ni per a això ni per a allò, mentre el regidor que de forma suficient i necessària t’ha permés formar govern, ha de produir una barreja de sensacions i frustracions difícil de descruire si no es presencien en directe les escenes a l’interior dels despatxos municipals.

 

El regidor de Ciutadans a l’Ajuntament de Gandia, Ciro Palmer, ha deixat oberta per primera vegada la possibilitat de que el signe polític del govern local canvie en funció del resultat de les eleccions generals del mes de novembre. Palmer ha dit que farà allò que li ordene el cap de la seua formació, Albert Rivera, demostrant una preocupant manca de criteri per part de l’única persona que hui pot ficar i llevar alcalde i govern a Gandia, i condicionar l’acció de govern.

Els fets no serien més que un episodi graciós de la política local si no estiguera en joc l’estabilitat a l’ajuntament en el moment que més es necessita. Diana Morant i Lorena Milvaques coneixien perfectament el que podia representar governar sota la mirada de Ciutadans i Ciro Palmer, i la incertesa constant que podia comportar. Tot i això, van decidir tirar endavant, primer Morant, qui ho tenia clar des del primer minut, i després Milvaques, qui no ho va tindre clar ni després del ple d’investidura i és possible que encara no ho tinga clar, sota el pretext de que el PP i Arturo Torró no podien seguir ni un minut més al capdavant del govern local. Ara, però, només cal resar per a que Mariano Rajoy i Albert Rivera no tinguen la majoria suficient per fer-se amb el Govern d’Espanya després de les eleccions generals, entre altres coses perquè el darrer pla d’ajust aprovat pel ple de Gandia al mes de juliol encara no ha estat acceptat pel Ministeri d’Hisenda, convé recordar.

XIMO PUIG NO DISSIPA ELS TEMORS ANNEXIONISTES DE CATALUNYA

G. CABANILLES         

El PP valencià se’n puja literalment pels barandats per les ànsies annexionistes de Catalunya, i això que el president de la Generalitat (Valenciana), el socialista Ximo Puig, ha dit, en un intent patètic de mantenir l’equilibri, que no vol saber res de Països Catalans ni res que se li assemble, que com a molt, relacions comercials, i de les relacions culturals, ni esmentar-les. La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha trobat munició amb les paraules del conseller de Justícia català, Germà Gordó, per la seua “ofensiva i perversa” proposta de concedir als valencians la nacionalitat catalana dins d’un marc d’independència de Catalunya.

“Els valencians estem farts que des de Catalunya, amb l’empara dels partits nacionalistes i d’esquerres valencians, menyspreen la Constitució, els nostres senyals d’identitat i història i seguisquen obsessionats amb l’entelèquia dels Païssos Catalans”, diuen del PP. El que sorprén és que la renúncia de la màxima autoritat valenciana a “l’entelèquia”, no haja dissipat els temors de la dreta valenciana, més preocupada en intentar reeditar el rèdit electoral de la batalla de València que en fer una sessió d’exorcisme per expulsar del PP tots els mals derivats de la corrupció.

La majoria de les emissores de TV i ràdio que van aconseguir llicència segueixen incomplint la concessió, sobretot pel que fa al percentatge d’emissions en valencià, i Ximo Puig roman impassible. Si jo fóra president del PP estaria tranquil i còmode. Els crits de Bonig estan fóra de lloc, perquè amb Puig els valencians tenim garantida la nostra essència. No vorem ni escoltarem mitjans catalans, potser fins i tot se li prohibisca a El Periódico vendre a València exemplars de l’edició en català. Caldria ara tancar els diaris digitals en català, o obrir un procés sumaríssim contra la factoria d’Eliseu Climent o contra l’editorial Bromera, i podríem també substituir el nom de Generalitat per Chunta per tal d’evitar paral·lelismes que només porten a confusió.

Però per al PP no és suficient, i davant “la gravetat” de les paraules del conseller de Justícia català, ha demanat que es produïsca un pronunciament oficial de tot el Consell de la Generalitat Valenciana i de tots els regidors del tripartit i de l’alcalde de l’Ajuntament de València, “en el qual clarament es diga que els màximes òrgans de representació dels valencians rebutgen la il·legalitat i barbaritat que suposa les pretensió pancatalanista del senyor Gordó”. I no només això, també vol el PP valencià que el Consell de Catalunya emeta una resolució oficial en la qual reprove al conseller de Justícia. Que el destituïsquen, i que cessen d’una vegada per sempre les ofenses “als nostres senyals d’identitat”. I si ens descuidem demanaran una declaració oficial de l’alcalde de Simat negant tota vinculació del monestir de la Valldigna amb el de Poblet. 

ISABEL BONIG NO ALÇA PASSIONS AL PP

G. CABANILLES    

Les darreres intervencions públiques de la coordinadora general del PPCV, Isabel Bonig, m’han portat a interrompre el tradicional periode de gràcia que se li concedeix als representants polítics en l’exercici de la seua funció, i a qüestionar-me si la dreta valenciana ha encertat amb el relleu d’Alberto Fabra al capdavant de la seua formació. 

 

Només en una cosa ha encertat en part l’antiga coordinadora general del PPCV: les baralles internes al Consell. Bonig ha denunciat les contínues tensions que s’estan produint en les diferents conselleries i entre les conselleries entre si pels nomenaments del segon graó i la distribució de competències. La denúncia és parcialment certa, i s’ha fet evident, per eixemple, amb el nomenament de la persona que ocupa la Direcció General de la Funció Pública, o amb el veto a persones nomenades per Ximo Puig que procedien de Compromís.
El PP ha vist consellers “lligats de peus i mans” per a escollir al seu equip, el disseny del qual està condicionat per les lluites internes dels partits que formen el Consell.
Bonig ha captat eixe ‘estira-i-arronsa’ entre els membres del Govern i ha aprofitat per denunciar una absència de projecte, un ball de competències, i tensions entre departaments les competències dels quals es dupliquen. Només ahí ha estat hàbil Bonig, en denunciar l’evident existència de dos governs dins d’un mateix Consell, i l’existència d’un president formal i una presidenta ‘de facto’ que de moment maneja els fils dels nomenaments i acapara el protagonisme, però que molt prompte marcarà l’agenda política del Consell, si és que no la marca ja, i que en el moment que veja l’oportunitat apartarà a Puig de la presidència, va dir la dirigent popular.
Però ahí se li ha acabat la gràcia. La resta de les seues intervencions indiquen que la renovació al PPCV també ha estat més aparent que real, i els populars es veuran abocats a buscar un nou referent d’aci a 2019 -si el Consell no rebenta abans- si volen acudir a les eleccions amb un mínim de garanties. 

EL PARC MÒBIL ENVELLEIX

En un comunicat , ha detallat que l’edat del parc valencià és inferior a la de la mitjana espanyola , que se situa en els 11,4 anys d’antiguitat i accelera el seu envelliment .

EL PSPV VOL PREMIAR ELS MALS RESULTATS DE CALABUIG AMB UN LLOC AL CONGRÉS

DIARI SERPIS     

La direcció nacional del PSPV ha deixat caure la notícia de que hi ha la possibilitat de que el candidat socialista a l’alcaldia de València i ara portaveu municipal, Joan Calabuig, ocupe un lloc d’eixida en la candidatura de les eleccions generals per València amb la intenció de que abandone l’Ajuntament i propicie una “transició” pacífica a causa dels mals resultats que ha obtingut.

 

Joan Calabuig ha ocupat tota mena de càrrecs públics des de jove, ha sigut secretari general de l’IVAJ, diputat al Congrés, eurodiputat, regidor. I ara se li vol premiar els seus bons resultats a la ciutat de València amb una nova acta al Congrés. 

Per tal de variar eixa tendència, el PSPV podia tenir un detall i deixar que Calabuig es reincorporara a la seua professió, si és que la seua professió no és la política. 

ÉS URGENT UNA NOVA POLÍTICA FORESTAL: EL CAS VALENCIÀ

JOAN FRANCESC PERIS                   

 

 

En els últims vint anys, la Generalitat en mans del PP de Zaplana, Camps i Fabra han dedicat menys de 10 euros per ha/any de bosc quan caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per ha/any al llarg dels quatre anys de cada legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d’un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que, en 2004, després de no constituir-se mai, va desaparèixer del Consell Assessor de Participació i Medi ambient: trista vida.

En temps de canvi climàtic, no hi ha major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntics embornals de CO2 i garants d’humitat en el mitjà. Justament, al contrari del que vol el PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya per possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal a les muntanyes públiques i, també, en les privades.

Els Verds, demanem al nou govern valencià l’engegada real de la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa per a alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior. Al mateix temps que embornal de CO2, el bosc és, a més, una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l’agricultura. I, per si tornara la febre constructora, hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que hagi sofert un incendi forestal, just el contrari del que, ara, pretén l’agònic PP des de Madrid.

SOBRE ELS BOUS AL CARRER A SIMAT

VÍCTOR MANSANET I BOÏGUES           

 

Jo no he prohibit res.
EU es declara una organització animalista i en contra de qualsevol tipus de maltractament i vexació animals, i jo em vaig presentar com a cap de llista d’eixa organització.
En l’Acord de Govern Municipal, subscrit per EU, Compromís i PSOE, hi ha 4 punts que fan referència al posicionament de l’equip de govern sobre participació, consultes populars i maltractament animal.

HIROSHIMA I NAGASAKI, 70 ANYS D’IGNOMÍNIA

JOAN LLUÍS SOLER                        

Aquesta setmana es compleixen 70 anys del bombardeig nuclear d’Hiroshima i Nagasaki, ordenat pel president dels Estats Units Harry S. Truman. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d’agost de 1945 i van causar la mort de 246.000 persones, civils en la seua gran majoria.

 

Els Verds hem arreplegat el testimoni del pacifisme com a mètode de lluita rebel de persones com Gandhi i Petra Kelly i la de tots aquells que posen per davant la lluita contra les guerres, contra totes les guerres perquè no hi ha guerres justes, el respecte i la compassió per l’altre…

Els Verds plantegem la solució de qualsevol conflicte utilitzant paradigmes al marge dels utilitzats –i que es plantegen moltes vegades com a irresolubles- de fronteres, estats, nacionalismes, pobles…

Per açò, i en aquest terrible aniversari d’una massacre de persones per un bombardeig nuclear, hem de cridar ben fort i rebel·lar-nos contra la guerra i comprometre’ns radicalment per la pau, sabent per què es produeixen les guerres, a qui beneficien i quina ideologia les sustenta.

Page 1 of 2