PERILL DE NOVA CONVOCATÒRIA ELECTORAL A LES CORTS VALENCIANES

DIARI SERPIS           

 

Els socialistes amenacen de recolzar-se en Ciutadans en el cas de que Mònica Oltra s’obstine en ser presidenta amb el suport de Podem. L’amenaça, però, perd oli, perquè a banda del cost per als socialistes, en el cas de que el vot del PP siga negatiu en la investidura (perquè anava a afavorir el PP una investidura de Puig amb el suport de qui li està menjant el terreny electoral?), en dos mesos ens plantem en unes noves eleccions. El PP no té res a perdre, Compromís segueix en línia ascendent, i el PSPV s’hi pot deixar un nou grapat de diputats pel camí. No seria estrany pensar que aquesta siga la basa, legítima d’altra banda, que està jugant Mónica Oltra. 

ENQUESTES

DIARI SERPIS         

Les enquestes que s’han publicat els darrers dies referides a la ciutat de Gandia mereixen una anàlisi en profunditat per la disparitat de pronòstics. El sondeig de Diari Serpis, tot i ser modest, i amb una mostra molt reduïda, va encertar en l’assignació de regidors al PP, a qui atorgava entre 11 i 13, així com del PSPV, a qui atribuia entre sis i set representants. De la mateixa forma, va esbrinar l’entrada de Ciutadans. Tanmateix, el pronòstic es va desviar lleugerament respecte de Més Gandia, a qui atorgava 3-4 regidors, i sobretot va estar errat en el suport previst a Si es pot Gandia, que finalment s’ha quedat fora de la corporació. 

No obstant, Diari Serpis pot presumir d’haver confeccionat l’enquesta més aproximada als resultats reals de diumenge. Altre mitjà amb enquesta pròpia, Gente de la Safor, titulava el sondeig com a “empat tècnic” entre el PP i el PSPV a Gandia i atribuïa huit regidors a cadascuna d’ambdues formacions, i això que l’enquesta havia estat elaborada, segons la pròpia publicació, per una empresa de tota solvència, amb una mostra elevada i amb tota mena de garanties tècniques. Gente de la Safor hauria de demanar ara comptes a l’empresa a la qual va encarregar el treball. 

El problema de les investigacions sociològiques d’este departament de la Universitat de València és que la seua enquesta es va fer pública i va ser difosa per nombrosos mitjans, entre ells Levante-EMV, qui sobre la base d’aquest sondeig titulava que hi anava a produir-se un empat entre PP i PSPV a huit regidors. Cal preguntar-se ara si els experiments de la Universitat de València a l’àmbit dels pronòstics electorals (en fase experimental, recordem), s’haurien de fer públics justament uns dies abans de les eleccions per a les quals han estat confeccionats, amb el poder d’influir sobre la percepció dels electors. És molt arriscat per part de la UV fer públic abans de les eleccions un sondeig sorgit d’un mètode la fiabilitat del qual s’està encara contrastant, la famosa Bola de Neu que roda per Internet. És com si es posara al mercat un medicament encara sense testar. 

ÉS L’HORA DE QUE ELS CIUTADANS PARTICIPEN

ÀLEX SALORT                             

 

És l’hora de que el poble participe directament en la pressa de decisions; amb nosaltres podeu estar segurs de que els i les ciutadans i ciutadanes d’Oliva tindreu una porta sempre oberta a l’Ajuntament.

És prompte encara per a saber si formarem part o no de l’equip de govern. Des d’ací us emplacem a tots i totes, votants i simpatitzants, col•lectius i associacions, a fer-nos saber la vostra opinió al respecte: sabeu que els nostres mínims programàtics són els de “pa, sostre, treball i poder per al poble”. En eixa línia estem oberts a sentar-nos amb totes les forces progressistes, però no volem governar a qualsevol preu. Necessitem les vostres opinions: feu-nos-les arribar a la nostra pàgina de Facebook, Esquerra Unida Oliva.

I ara, és hora de treballar per Oliva.

LA DESFETA D’EUPV

DIARI SERPIS       

L’exclusió del futur Parlament valencià d’EUPV, la força amb més tradició de l’esquerra valenciana, és un drama que no es pot atribuir en solitari a la irrupció de Podem. Esta formació ha erosionat a EUPV, en menor mesura al PSPV, mentre que Compromís ha eixit indemne. EUPV ha comés diversos errors: en primer lloc anunciar de fa temps que no anava a consentir ni per activa ni per passiva que el PP seguira governant. Error. Això és donar un vot incondicional a candidats com ara el socialista Ximo Puig, a qui els qui el coneixen no el volen. Per ahí EUPV ha perdut molts vots. El seu candidat, Ignacio Blanco, havia d’haver dit abans que res que ell vol ser president, i després ja se’n parlarà. Molts antics votants d’EUPV tenien la sensació de que votar esta coalició era votar a Ximo Puig, i se n’han fet arrere. Qui ha mort EUPV no ha estat Podem, ha estat Ximo Puig. 

Mónica Oltra, de Compromís, per contra, ha dit d’un inici que volia ser presidenta, i ha explotat al màxim el màrketing, altre aspecte on EUPV ha fallat. Sembla que per a EUPV ser d’esquerres està contraposat amb el màrketing, com si les tècniques de mercadotècnia foren un tabú per a l’esquerra més puritana. 

Amb tot açò, el candidat d’EUPV a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Ignacio Blanco, no ha tingut mé sremei que admetre que el resultat és “molt dolent” però, com que qui no es consola és perquè no vol, ha destacat que els vots que han rebut “formen part d’esta majoria social del País Valencià” per al “canvi”.

Entre els membres d’EUPV, s’han vist cares tristes i serioses, llàgrimes, abraçades i s’han repetit paraules com “injust” i “decepció”. Una injustícia i una decepció que és el resultat d’una campanya mal plantejada, i amb missatges erronis sobre futurs pactes.

EUPV reivindica “el treball fet”, i està en el seu dret, però el treball fet s’ha de vendre, i EUPV no l’ha venut. 

 

CAL SER MALDESTRE

DIARI SERPIS        

Amb aquesta exhibició de malaptesa el PP ha aconseguit quatre coses: enutjar a Ciro Palmer, donar protagonisme a UPyD, donar munició a l’oposició, i ocupar minuts als canals estatals de televisió (ja se n’ha ocupat el PSPV amb les seues influències sobre Mediaset i Atresmedia, igual que se’n va ocupar quan allò de l’empadronament d’immigrants). 

Ara només caben els descàrrecs. L’assessora de campanya implicada ha dit en un comunicat que tenia (fins ara) una relació de confiança amb el candidat d’UPyD, Fernando Gómez, que esta formació li va oferir formar part de la candidatura, i que només pretenia ajudar de forma personal a Gómez.

UNA NOVETAT QUE M’AGRADA I UN BON REGAL

CARME MOLINA         

Vos la conte a vore que en penseu. En la fira del llibre d’enguany, vaig assistir a la presentació de WRITEBOX de ADD Editorial, sense saber ben bé de què anava, i en acabar-se en vaig comprar un per a regalar-li a una nebodeta meva. L’invent consisteix en una aplicació informàtica que et permet publicar el llibre que tú escrius; eixe conte que un dia et vas inventar o el que et contava ta mare, eixos poemes que vas escriure fa anys i estan dormint en un calaix….Ara tot açò es pot transformar en un llibre que tu mateixa dissenyes, és la teva creació. Me va agradar molt que la creació d’un llibre estiga a l’abast de tothom que vulga; i no sols és divertit, és també gratificant i molt educatiu perque fomenta l’escriptura, que pot ser en solitari o ajudant als menuts i menudes a crear la seva pròpia història, conte ó aventura.

LES VENDES DE COTXES DE SEGONA MÀ AUGMENTA D’UN 13’7% AL PRIMER QUADRIMESTRE

A nivell nacional, les vendes de turismes i tot terreny de segona mà van registrar un creixement del 12,8 per cent fins a abril fins a aconseguir les 586.981 unitats. L’associació, en un comunicat, ha afirmat que aquestes xifres estan en línia amb l’evolució positiva del mercat de nous, que va créixer en aquest període un 23,9 per cent.

 

Concretament, van ser els vehicles ‘adolescents’ els que van tirar de les vendes en el primer quadrimestre, en situar-se el gruix de les operacions en els models d’entre tres i cinc anys; fins al punt que el seu ritme de creixement, del 34,4 per cent, va triplicar als de més de deu anys, de l’11,4 per cent.

Aquesta major representació de les compres d’usats més joves tenen una relació directa amb el repunt de les operacions en el canal professional, que van augmentar quasi un 24 per cent fins a abril. De fet, entre els professionals, les vendes d’usats d’entre tres i cinc anys van créixer un 48,3 per cent en el primer quadrimestre, mentre que les de menys de tres van pujar un 21,2 per cent.

Segons el president de Ganvam, Juan Antonio Sánchez Torres, “les vendes entre particulars segueixen emportant-se més de cinc de cada deu operacions, però els professionals van aconseguint sumar cada vegada més vendes, sobretot, amb vehicles molt desitjats per la seua bona relació qualitat-preu, com són els procedents de flotes, que a més contribueixen a rejuveenir del parc aportant cotxes joves, ben cuidats i mantinguts”.

Aquesta pujada del preu general respon a l’augment de la demanda de vehicles d’ocasió, que va créixer un 12,8 per cent en el primer quadrimestre, fins a les 586.981 unitats, però, sobretot, a l’augment de les vendes d’usats d’entre tres i cinc anys, que, segons les dades de Ganvam, es van disparar un 34,4 per cent en aquest període.

AJUDES A LA VIVENDA. CRONOLOGIA D’UN MALSON

ANTONI DOMÍNGUEZ      

23 de març de 2009. Dilluns al matí. Mentres estava treballant, reb una trucada de mon pare. Que passés quan pogués per casa, que s’havia posat a picar la façana per arreglar quatre forats i li havia eixit pedra, és a dir, l’antiga façana d’una casa que data segons dades cadastrals de finals del XIX.
Quan m’acoste, l’obrer ja havia fet un bon forat, endevinant clarament que tota la paret continuaria amb la pedra i una mica de rajola. “Estic per picar-la tota i deixar-la a pedra viva”, em diu mon pare. “És una molt bona idea, però deixam uns dies per consultar una cosa”, li conteste.
En aquesta època, una de les meues tasques era gestionar subvencions del sector públic, i sabia que estava en vigor el Pla d’Habitatge 2009-2012 d’Ajudes a l’Habitatge de la Generalitat Valenciana. Després de veure tots els requisits de l’ajuda i veient que els meus pares els complien, vam decidir ampliar el pressupost de l’obra, la qual consistiria a rehabilitar la façana, reparar humitats interiors i eliminar barreres arquitectòniques que facilitaria les tasques domèstiques d’una parella de jubilats de 73 i 67 anys.

22-febrer-2014
(dia 1766)
Ens donem d’alta com a socis en l’Associació Impagats Habitatge Comunitat Valenciana, després d’acudir a una reunió a Alzira amb altres afectats pels impagaments de la Generalitat.
És aquí, quan descobrim que no som 4 gats i ens topem amb una brusca realitat. El deute, que arrossegava la Generalitat des del març del 2009, afectava a 55.000 famílies; algunes amb testimonis esquinçadors que em van posar la pell de gallina:
Molta gent es pot quedar al carrer per no haver percebut l’Ajuda que des de fa quatre anys els deu la Generalitat: “…si en breve no la recibo [la ayuda del cheque vivienda] posiblemente yo y mi familia (tengo varios hijos) nos veremos en la más absoluta quiebra, ya que los pocos ahorros que habíamos acaudalado se han terminado y ya debemos más de una factura de diversos acreedores.”
“Si no me pagan el cheque vivienda, me veo en la calle en enero… Es la primera vez que me veo así.” Famílies a les que els expropien la nòmina perquè la Generalitat no ha pagat les ajudes corresponents: “Mi hijo cobró la nómina, como todos los meses, y menuda sorpresa: inmediatamente tenía saldo cero. Llamé al banco y me dijeron que era por el impago de la
Ayuda que ellos le habían adelantado (por el acuerdo con la Generalitat Valenciana). Bueno, para no extenderme, discutí con el encargado pero no conseguí nada.
Ahora, mi hijo está sin cobrar, con tres niños y sin nómina, sin avisarnos nada, un verdadero horror.” Molts dels que van rebre l’avançament per les ajudes, reben ara, transcorreguts els 2 anys, la notificació del banc de que han de tornar els diners. “Se nos acaba el tiempo y no sabemos que hacer. Supongo que como la mayoría de los integrantes de la plataforma… El lunes vamos al banco y nos exigen que firmemos un prestamo personal. No puedo pagarlo y no se que hacer.”
23-febrer-2014
(dia 1767)
M’asente un moment amb mon pare i li intente explicar el que he vist i sentit a l’auditori d’Alzira. Sense criticar ningú, només veient la vessant humana de tot açò. Ell tenia diners estalviats i no li va fer falta demanar cap préstec. Particularment ja no li importava,
estava centrat en sobreviure; però en sentir les històries d’altres persones em va dir: 

ELS PLANS B

Diuen que al PSPV tenen plans B. No un. Dos, o potser tres. Ximo Puig té el seu per si venen males el 24M, tal com es va encarregar de dir el diari en castellà editat a València Levante-EMV, que sembla curar-se en salut per si de cas. El de Puig passa pe retindre l’escó a Madrid. Però hi ha mes plans B al PSPV paral·lels al de Puig. Alfred Boix, encarregat de l’organització a l’Executiva Nacional de Puig, té el seu propi pla B que passa per recuperar una figura emergent i catapultar-la com a substitut (o substituta) del seu Ximo Puig. I José Manuel Orengo, a qui el PSPV té guardat a un bagul esta campanys, té el seu propi pla. Orengo no va en llistes municipals i per tant no pot repetir com a diputat provincial. Tampoc va en llistes autonòmiques. 

Hi ha remor pel fet que Puig haja donat protagonisme a independents a les candidatures, i haja relegat als lermistes a llocs dubtosos. Els seus mai es queixen, entre altres coses perquè no tenen opció. Francesc Signes, per exemple, no es farà ara ciscarista. 

Massa coses que difícilment podran disimular una plaça de bous plena de militants arribats de tot arreu en autobusos i trens. I sobretot pànic al 25M, perquè Antonio Montiel i Mònica Oltra es deixen voler. 

PICORNELL I EL MONIATO

DIARI SERPIS     

 

No ha assumit, per contra, cap responsabilitat en els fets que van desembocar en el tancament de l’ens públic, tot i haver passat dècades contemplant sense immutar-se com el PP convertia RTVV en un aparell de propaganda. Imaginem que el que pretén Picornell és reobrir RTVV, i això sí, amb la mateixa plantilla que el moniato va gosar fer fora. No sabem si Picornell pertany a la primera fornada d’acomiadats a RTVV o si és dels 400 que s’hi van quedar mentre els seus companys protestaven a les portes de l’ens. Tant fa. Podríem entrar a discutir això de si Fabra és o no un moniato, i de quines dimensions, però pel que fa a la segona part del seu tweet se la pot guardar. 

Page 1 of 2