DESFICACI

SANTIAGO DÍAZ I CANO             

Al poliesportiu de Piles han talat els arbres: mitja dotzena d’exemplars adults i sans ( xops o àlbers, crec; tampoc és que importe molt, el detall).
I prompte alçaran l’herba per a substituir-la per gespa artificial.
Abans donava gust anar-hi: una frescor se’n desprenia, matisos de verd alegraven la vista, i parelles de pulputs, o estols de gralles, oronelles, garcetes i teuladins pul•lulaven per sobre l’herba tot festejant o alimentant-se.
Sospite que, a partir d’ara, l’experiència serà bastant menys agradable.

COMPETÈNCIA MULTA AMB TRES MILIONS A CONCESSIONARIS LAND ROVER DE MADRID I BARCELONA

La CNMC ha assenyalat que es tracta de dues infraccions independents entre elles i imputables a cada grup de concessionaris en funció de la zona geogràfica en què s’hagen comès les esmentades pràctiques. Les dos regions són Madrid i Barcelona.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’AVL SOBRE LA LLEI DE SENYES D’IDENTITAT

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA    

‘L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va demanar al Govern valencià el 18 de novembre del 2014 el text de l’avantprojecte de Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià, tramitat per la Conselleria de Governació, a fi de poder pronunciar-se respecte a esta iniciativa legislativa. Lamentablement, a diferència d’altres projectes normatius del Govern valencià –com és el cas, per exemple, dels relatius a l’ensenyança del valencià–, la nostra petició fou desatesa. Esta actitud ha impedit que el Govern valencià puga conéixer les consideracions de l’AVL sobre l’avantprojecte de Llei de Senyes abans de l’inici de la tramitació parlamentària.

Davant la inquietud que ha suscitat en alguns sectors de l’opinió pública la Llei de Senyes, especialment en allò que afecta la llengua valenciana, cal recordar que tant la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana, com l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, consagren l’AVL com l’única institució normativa de l’idioma valencià. Així mateix, les citades lleis establixen que la normativa lingüística de l’AVL és d’aplicació obligatòria a totes les institucions públiques i entitats privades que compten amb finançament públic, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. Per tant, d’acord amb el principi de jerarquia normativa, cal entendre que qualsevol aplicació o interpretació de la Llei de Senyes que no respecte les resolucions de l’AVL en matèria de llengua vulneraria el bloc de constitucionalitat en el qual s’inserix la nostra norma institucional bàsica, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la llei de majoria qualificada que regula la nostra institució estatutària.

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL CONGRÉS FALLER

JOAQUIM BARBER         

Davant els comentaris confusos, altres simplement falsos, dels darrers dies, he d’aclarir el següent:

El passat 13 de febrer van rebre la inesperada i traumàtica notícia de la mort de Pep Lloret. Sense dubte una figura capçal de diferents moviments, com el faller. Pep no deixava indiferent a ningú; no sempre s’estava d’acord amb ell, però ningú li podrà negar la passió i la dedicació que posava en tot allò que mamprenia.
Si Pep no haguera faltat, el congrés faller que celebrarem aquest cap de setmana s’haguera dut a terme abans del 19 d’abril, tal i com marca la nostra normativa, ja que aquest és el darrer any de la legislatura que Pep va encapçalar. El fet luctuós de la seua pèrdua ha avançat aquesta data… 20 dies.
El congrés faller està en marxa des del més desembre. Sí, des de desembre. El dia 16 del mateix va tindre lloc al Museu una reunió amb les secretaries de les falles per abordar per primera vegada l’aportació del cens faller electoral. Aquest cens havia d’estar -segons normativa- presentat abans del 28 de febrer. En aquesta reunió es van posar les bases en comú per facilitar la tasca dels secretaris i secretàries donant un temps per a correcció d’errades al cens fins al 23 de març. Pràcticament dos mesos per elaborar el cens i un més per a correccions: temps en que la gran part de comissions han efectuat aquesta tasca d’una manera més que eficient.
Els estatuts i el reglament són el marc de convivència que ens hem donat entre tots per a dur a bon terme la festa de les falles. Quan se sent pel carrer aquella màxima dels fallers antics “l’assemblea és sobirana” – i tant que ho és, per cert -, fa referència a que és el màxim organisme faller, el que té l’última paraula, el que pot canviar les coses… això sí, seguint els mecanismes que ella mateixa ha previst a tal efecte.
La celebració del congrés per la dimissió o cessament, o per “qualsevol motiu” (que ho diu així el reglament) del president, precipita un congrés que s’ha de convocar en quinze dies naturals i celebrar-se en trenta. El passat 25 de febrer, en assemblea extraordinària convocada dins d’eixos quinze dies (i amb déu dies d’antelació, com dicta la norma), es va exposar a les falles la dificultat de realitzar el congrés dins de la setmana fallera, ja que el termini comença a contar des del fet causal, és a dir, el 13 de febrer. Després d’una assemblea intensa, i amb diversitat d’opinions – com no pot ser d’altra manera- , els socis de la federació, les falles, van optar per celebrar el congrés el cap de setmana del 28 i 29 de març per ser les dates efectives més properes al que dicta la norma, desvirtuant així el menys possible l’esperit de la mateixa. Aquest acord es va prendre per 23 vots a favor, 0 en contra i cap abstenció. En eixa sessió es va habilitar un termini de quinze dies per la presentació de temes per al seu estudi i ponències, i per a la inscripció dels congressistes.
Estatuts i reglament detallen al mil•límetre on, com i quan es desenvolupa el congrés: nombre de sessions, persones que han de formar les meses, terminis, requisits, perfil del votant, censos, etc. Tot està regulat.
La missió de l’executiva en funcions no és altra que fer complir el nostre marc legal, no interpretar-lo ni esquivar-lo per interessos particulars.
Els comentaris dels darrers dies als mitjans de comunicació en el sentit de que no hi ha res ni regulat ni preparat, desitge siguen fruit del desconeixement i no d’una mala praxis. Espere que estiguen fonamentats en la falta d’informació i no en la mala fe.
L’última paraula la tindran els fallers i falleres que exercisquen el seu dret a vot el diumenge que ve. Un dret que tenen des del moment en què es convoquen les eleccions. Un dret que pareix poc interessar a certa gent, però que està per damunt d’altres consideracions: així és la democràcia. Un joc on no caben els interessos particulars sinó els de de la majoria. Privar del dret de votar als electors una vegada convocades les eleccions, seria un fet inaudit.
Falleres i fallers censats correctament a 28 de febrer, majors d’edat i acreditat correctament (açò és una cosa que se sap de de desembre, per molt que s’esforcen en repetir el contrari) decidiran qui coordina les falles de Gandia els propers quatre anys. Disposaran de cinc hores, de 16:00 a 21:00 al Museu Faller.
Que guanye el millor. Que guanye la democràcia.

L’EUFÒRIA DELS IMMOBILISTES

DIARI SERPIS        

Els immobilistes respiren alleujats després dels resultats electorals a Andalusia. Wall Street, els banquers Francisco González i Ana Patricia Botín, i fins i tot Mariano Rajoy, qui malgrat la desfeta del PP s’ha declarat satisfet perquè entre PSOE i PP sumen el 70% de la representació al parlament andalús, com si tant li fera que el seu partit haja perdut un terç dels diputats mentre l’establishment es mantinga. 

No obstant, les anàlisi a l’interior dels partits es fa amb molta més cura. No només el PP ha tret el seu pitjor resultat de la història a unes eleccions a Andalusia, també el PSOE i Susana Díaz han batut una mínima, 35’4%. Per a la seua sort, el sistema electoral és agraït amb els partits més votats. 

Pel que fa al PP valencià, haurà d’esbudellar els resultats andalusos perquè en eixe cas si s’esbrina un esgotament general amb les polítiques de la Moncloa. 

EL REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDIGNA EN BLANC I NEGRE

PACO GRAU     

Discurs pronunciat a la inauguració

En el dia de la Valldigna, com tots sabem, commemorem el naixement del que en temps passats va ser un dels màxims exponents de l’orde del Cister a la Corona d’Aragó, el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Ens complau poder aportar per a la celebració d’esta efemèride, esta col•lecció de fotografies en blanc i negre, en la qual podem vore com era este cenobi cistercenc a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

VALLDIGNA 2015, RES A CELEBRAR

MARC CABANILLES       

Un nou 15 de març i els governants locals a la seua, a allò de sempre. Tot autocomplaença, cap autocrítica, baralles partidistes a les institucions, presentacions de llibres sense importar-los els ridículs índex de lectura, actes religiosos a recintes civils sense importar-los el caràcter laic de la representació política com una de les bases de la vertadera democràcia, etc. 
Jo no tinc res a celebrar.

FINS QUAN EL “DIA DE LA DONA”

MARC CABANILLES      

Abans de començar, una petita introducció de perquè se celebra el 8 de març, el dia de la dona treballadora.
En 1911 a Nova York, s’hi va produir l’incendi d’una fàbrica tèxtil, on més de 140 dones, joves treballadores, van morir. Des d’eixe moment, es va començar a parlar sobre els aspectes legals dels drets de la dona. I es va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Per un succés semblant, ocorregut anys abans en una fàbrica de maquinària agrícola a Chicago en 1886, es va instaurar el Dia del Treball, que per cert, no va ser anomenat dia internacional de l’home treballador.
Dit açò, ja sabem que el 8 de març no van a faltar les felicitacions, de fet no dubte que tampoc falte l’home detallista que li regale roses a la seua esposa. Però, en veritat, no és del que es tracta aquest dia. Posats a fer alguna cosa en el que diuen “el dia internacional de la dona”, el més adequat seria reflexionar, en comptes de commemorar no se sap molt bé què, ni felicitar no se sap perquè.

LA LLISTA DEL XA-XA-XA

G. CABANILLES     

El quintacolumnista lermista del diari Levante-BOL (Butlletí Oficial del Lermisme), Jesús Civera, s’ha regirat al seu silló d’Ofimax per les crítiques del diputat del PSPV Francisco Toledo a la direcció del seu grup arran del “xou” de la paga extra de 2012. A la mínima, el PSPV “se deshilacha”, diu el guardià de les essències lermistes, qui no obstant calla quan és el seu Ximo Puig qui li toca els famosos atributs a Pedro Sánchez. Es lamenta Civera de que, amb “quatre anys” que porta Toledo a la bancada socialista, ja podia haver aprés el funcionament intern. Si és que hi ha maldestres. El que toca és aprendre el primer dia, i utitilitzar els coneixements per perpetuar-se. ¨Vet per on, ara per no aprendre les coses internes, Toledo pot quedar exclòs de les candidatures. Encara sort que té plaça de catedràtic a la universitat. 

Francisco Toledo, ex rector de la Universitat Jaume I de Castelló, diu que al PSPV hi ha molta gent que porta massa temps ballant el xa-xa-xa, un ball polític que consisteix en sobreviure a tot amb prou de seguir amb sou públic. El propi síndic socialista, el desconegut Antonio Torres, va ser dels qui “es va amagar sota la butaca quan el colp del 23-F”, segons l’entorn de Toledo. 

A qui es referia Toledo? Potser al propi secretari general, Ximo Puig, o al propi Jesús Civera, o a José Manuel Orengo, o a Joan Calabuig, o l’eterna Carmen Montón. A falta de concreció, anem a tractar de reconstruir la llista del xa-xa-xa. Potser, més bé de segur, hi cabria i amb nota Vicent Sarrià, el cornetista que toca a rebat quan cal omplir la plaça de bou; també Alfredo Miguel Boix, tan jove i alhora tan vell, i per suposat l’il·licità Antonio Torres. Qui balla millor que tots el xa-xa-xa? La cosa estaria renyida entre Joan Lerma i Ciprià Ciscar, dos virtuosos de la dansa. Estaria Pepe Catalunya? El comptable encara balla o s’ha reirat de la pista? Qui més estaria? Juan Ferrer? Rafael Rubio (qui va defensar en castellà la postura del PSPV contra la llei de senyals d’identitat)? Ah, i el califa de València ciutat, José Luis Ábalos. Res es mou als barris sense que ell ho sàpiga. Qui més? Francesc de Borja Signes, és clar. Qui balla millor?